"Gramenet del beSòs"
Publicació nº 1 - Maig de 1991.
De l´Ateneu Llibertari
El nom amb el qual bategem la present publicació, és per un intent de revaloritzar la denominació de GRAMENET DEL BESÒS, com la única apropiada per la nostra ciutat.
El de nom GRAMENET, ja havia estat utilizat com a capçelera de la revista que publicava l'Administració local durant els anys 1969 al 1973.
Altres publicacions han utilitzat el veïnatge del curs fluvial com a destintiu de la nostra població, tals com LA VEU DEL BESÔS i L´ESQUERRA DEL BESÒS. Però el nom complet de GRAMENET DEL BESÒS fou instaurat al nostre municipi pels regidors de l'Ajuntament a l'any 1937, Durant la Guerra Civil, i deposat a finals de Gener del 1940 per imposició dictatorial. Durant l'època franquista, una febra restauradora (o instauradora) de noms patronímics a les poblacions, es realitzaben amb consonància al fons católico-imperial del règim imperant.
Ja d'alguns anys, per un sentit de lògica i també per recobrar cada cosa el seu propi valor, es tendeix a adoptar en moltes localitats els noms que més defineixen les característiques geogràfiques d´uns determinats indrets o bé per abreujar l'excessiva llargada dels noms, com per exemple, Pla del Penedès (Sta. Maria del Pla), Calafell (Santa Maria de Calafell), Vilamajor (St. Antoni de Vilamajor), Barberà del Vallés ( Sta. Maria de Barberà), etc. Però el nom de Santa Coloma de Gramenet ve recolzat per una evident antigor, malgrat això, nosaltres hem tractat d'aprofondir en la qüestió i tenim la convicció de que GRAMENET és la denominació lògica, que respòn al topònomic local autèntic, essent el primer que fou utilitzat. El document que ens dòna constància pertany a l´any 1012 i és referent a la circunscripció de Sant Adrià, que diu:
"Confronta tot; a Tramuntana, amb el lloc anomenat Gramenetum, la vall Carcerenya i amb la torre i puig de Guifred; de dita torre i puig, gira vers Aquiló fins la sorra de la mar; a Migdia, s'ajunta amb el pregó abís de la mar; i a Ponent, amb les dues riberes del riu Bisoceo, on des de l'entrada de la mar es torna a ajuntar amb Gramenetum." (Rúbrica dels Libri Antiquitatum, 1ª part, document nº 310).
El topònomic de Gramenet (Gramenetum), fa referència a "terra de Gram" (Cynodon dactylon), una gramínia de rizomes serpentejants que sempre ha estat molt abundant pels nostres ermots.
Cal suposaren l'existència inicial de colons escampats pel territori de Gramenet a l'Alta Edat Mitjana, essent bastida, per aquesta causa una esglèsia dedicada a Santa Coloma, que ésser consagrada per l'ardiaca Ramon, de la familia dels Montcada, a l'any 1032 (Rúbrica libr. Ant., 1ª part., doc. nº 456). Aquesta esglèsia era sufragània de la de Badalona i ambdues, dependents del Bisbat de Barçelona. Tenia la nostra la funció d'asistir espiritualment els habitants, tenint aquests l'obligació d'entregar les primícies al Rector (VILASECA, 1985). Hist. Gen. Sta. Coloma, p. 85).
Les primícies consistien en l'entrega dels primers fruits de la terra; també els serfs da la gleva tenien que pagar els delmes pel manteniment del clericat; els impostos dels recaptadors del Bisbat comprenien els termes d'arrendament o l'arrendament d'alous (propietaris); cobrat, de la mateixa manera els casaments amb afinitats de parentesc, és a dir, tot un fisc feudatari de l'esglèsia.
Probablement el nom de Santa Coloma fou empleat per la gent forània, associant els estadans amb l'esglèsia. Sigui el cas que sigui, tenim un paral·lel amb Badalona que, malgrat tenir una esglèsia ja en 1056 (Libr. Ant. 2º part, doc., nº 715), Santa Maria de Bitulona, no va renunciar mai al nom originat per la Baetulo romana.
En quan a la definició "del Besòs", es per distingir-la de Gramenet de Beranui i de Gramenet de Benavent, ambdues poblacions de la comarca del Pallars Jussà.
Grup d´Estudis Històrics
01/05/1991
De l´Ateneu Llibertari
Grup d'Estudis Històrics.
El de nom GRAMENET, ja havia estat utilizat com a capçelera de la revista que publicava l'Administració local durant els anys 1969 al 1973.
Altres publicacions han utilitzat el veïnatge del curs fluvial com a destintiu de la nostra població, tals com LA VEU DEL BESÔS i L´ESQUERRA DEL BESÒS. Però el nom complet de GRAMENET DEL BESÒS fou instaurat al nostre municipi pels regidors de l'Ajuntament a l'any 1937, Durant la Guerra Civil, i deposat a finals de Gener del 1940 per imposició dictatorial. Durant l'època franquista, una febra restauradora (o instauradora) de noms patronímics a les poblacions, es realitzaben amb consonància al fons católico-imperial del règim imperant.
Ja d'alguns anys, per un sentit de lògica i també per recobrar cada cosa el seu propi valor, es tendeix a adoptar en moltes localitats els noms que més defineixen les característiques geogràfiques d´uns determinats indrets o bé per abreujar l'excessiva llargada dels noms, com per exemple, Pla del Penedès (Sta. Maria del Pla), Calafell (Santa Maria de Calafell), Vilamajor (St. Antoni de Vilamajor), Barberà del Vallés ( Sta. Maria de Barberà), etc. Però el nom de Santa Coloma de Gramenet ve recolzat per una evident antigor, malgrat això, nosaltres hem tractat d'aprofondir en la qüestió i tenim la convicció de que GRAMENET és la denominació lògica, que respòn al topònomic local autèntic, essent el primer que fou utilitzat. El document que ens dòna constància pertany a l´any 1012 i és referent a la circunscripció de Sant Adrià, que diu:
"Confronta tot; a Tramuntana, amb el lloc anomenat Gramenetum, la vall Carcerenya i amb la torre i puig de Guifred; de dita torre i puig, gira vers Aquiló fins la sorra de la mar; a Migdia, s'ajunta amb el pregó abís de la mar; i a Ponent, amb les dues riberes del riu Bisoceo, on des de l'entrada de la mar es torna a ajuntar amb Gramenetum." (Rúbrica dels Libri Antiquitatum, 1ª part, document nº 310).
El topònomic de Gramenet (Gramenetum), fa referència a "terra de Gram" (Cynodon dactylon), una gramínia de rizomes serpentejants que sempre ha estat molt abundant pels nostres ermots.
Cal suposaren l'existència inicial de colons escampats pel territori de Gramenet a l'Alta Edat Mitjana, essent bastida, per aquesta causa una esglèsia dedicada a Santa Coloma, que ésser consagrada per l'ardiaca Ramon, de la familia dels Montcada, a l'any 1032 (Rúbrica libr. Ant., 1ª part., doc. nº 456). Aquesta esglèsia era sufragània de la de Badalona i ambdues, dependents del Bisbat de Barçelona. Tenia la nostra la funció d'asistir espiritualment els habitants, tenint aquests l'obligació d'entregar les primícies al Rector (VILASECA, 1985). Hist. Gen. Sta. Coloma, p. 85).
Les primícies consistien en l'entrega dels primers fruits de la terra; també els serfs da la gleva tenien que pagar els delmes pel manteniment del clericat; els impostos dels recaptadors del Bisbat comprenien els termes d'arrendament o l'arrendament d'alous (propietaris); cobrat, de la mateixa manera els casaments amb afinitats de parentesc, és a dir, tot un fisc feudatari de l'esglèsia.
Probablement el nom de Santa Coloma fou empleat per la gent forània, associant els estadans amb l'esglèsia. Sigui el cas que sigui, tenim un paral·lel amb Badalona que, malgrat tenir una esglèsia ja en 1056 (Libr. Ant. 2º part, doc., nº 715), Santa Maria de Bitulona, no va renunciar mai al nom originat per la Baetulo romana.
En quan a la definició "del Besòs", es per distingir-la de Gramenet de Beranui i de Gramenet de Benavent, ambdues poblacions de la comarca del Pallars Jussà.
Grup d´Estudis Històrics
01/05/1991
