"Gramenet del beSòs"
Publicació nº 4 - Juliol de 1992.
De l´Ateneu Llibertari
De l´Ateneu Llibertari
EDITORIAL
L'anomenada "xenofòbia" o odi als estrangers, és un dels productes que ens proporciona la societat capitalista en la qual estem submergits.
En tot el llarg de la història han existit els moviments emigratoris; antigament eren les sequeres que obligaven a marxar de llurs regions, caçadors, pastors o agricultors; l'escassa densidat de poblament i els espais oberts, sense masses delimitacions, feien mes fàcils els assentaments.
Els paisos rics i industrialitzats del nord han estat i són encara l'esperança de la gent sense esdevenidor, però la situació ha cambiat i els trasllats acostumen a ser notoriament tràgics.
Després de la Seguna Guerra Mundial, Europa,la més perjudicada, necessità ma d'obra per empendre la reconstrucció de les ciutats.Els estrangers de les colònies foren el recurs de França i d' Anglaterra, en tant que Alemanya absorvia espanyols, italians, turcs i d'altres.
Passada aquesta etapa i posada en marxa la competitivitat industrial, comença a haver-hi un excedent de braços. Els joves, normalment ben preparats en estudis, no hi havia lloc per a ells, els quals, mancats de possibilitats d'integració social, tractaven d'evadir-se de la realitat mitjançant les drogues, la beguda, la música i la relació entre ells. Així nasqueren les bandes de barri o de carrer.
L'arribada de gent forània, amb més penúria que la nostra: negres, nord-africans, sudamericans i alguns asiàtics, ocuparen uns llocs de treball que ningú reclamava: feines temporeres, d'escarràs o mal pagades; essent aquesta la causa que els estrangers trobessin algunes ocupacions, en tant que altres, amb menys sort fluctuaven en la marginalitat de la llei.
El caldo de cultiu estava a punt.
L'extrema dreta veia l'oportunitat per anar adquirint ressonància. Aprofitaven certes tribus urbanes, probablement pagades per ells i formar aldarulls de clara tendència racista i violència indiscriminada, al mateix temps que es desmarcaven dels actes vadàlics.
Així justificaven l'argument de la necessitat d'un règim rígid i dictatorial que garantís la seguretat ciutadana, a imatge del que hem patit durant tants anys.
Ens trobem envoltats d'una societat hipòcrita que predica la caritat cristiana i on llurs excedents aliminticis són destruits perquè no baixin de preu, en tant que més de la meitat d'habitants del planeta es mor de gana.
Que hi ha un eixam de tècnics en atur que podrien ajudar a desenvolupar les economies del tercer mon i en canvi no es fa res per a canalitzar aquests recursos humans.
Hom argumentarà que en els dos cassos citats, fan falta diners per aplicar-los; però si més no, es mantenen costosos exèrcits amb armament sofisticats que passen al desús per envelliment al cap de pocs anys.
Apel·lem, com sempre, als principis de la raó, de la solidaritat, de la germanor entre els homes per a solucionar els problemes propis del gènere humà, en comptes d'optar per la eliminació dels nostres semblants per la fam o l'assasinat.
La nostra conducta és més infrahumana que la dels depredadors animals. Sembla mentida...
Juliol de 1992
Reescrit al bloc Juni de 2013
L'extrema dreta veia l'oportunitat per anar adquirint ressonància. Aprofitaven certes tribus urbanes, probablement pagades per ells i formar aldarulls de clara tendència racista i violència indiscriminada, al mateix temps que es desmarcaven dels actes vadàlics. Així justificaven l'argument de la necessitat d'un règim rígid i dictatorial que garantís la seguretat ciutadana, a imatge del que hem patit durant tants anys.
Ens trobem envoltats d'una societat hipòcrita que predica la caritat cristiana i on llurs excedents aliminticis són destruits perquè no baixin de preu, en tant que més de la meitat d'habitants del planeta es mor de gana.
Que hi ha un eixam de tècnics en atur que podrien ajudar a desenvolupar les economies del tercer mon i en canvi no es fa res per a canalitzar aquests recursos humans.
Hom argumentarà que en els dos cassos citats, fan falta diners per aplicar-los; però si més no, es mantenen costosos exèrcits amb armament sofisticats que passen al desús per envelliment al cap de pocs anys.
Apel·lem, com sempre, als principis de la raó, de la solidaritat, de la germanor entre els homes per a solucionar els problemes propis del gènere humà, en comptes d'optar per la eliminació dels nostres semblants per la fam o l'assasinat.
La nostra conducta és més infrahumana que la dels depredadors animals. Sembla mentida...
Manuel Valero Ribes
Juliol de 1992Reescrit al bloc Juni de 2013
