En Memoria de JUAN VICENTE i CASTELLS

                       ANARCOEFEMÈRIDES

                          ATENEU LLIBERTARI

                                ESTEL NEGRE 

Juan Vicente i Castells:  El 9 de març de 2010 mor a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès, Catalunya) el geòleg, activista cultural i militant llibertari Juan Vicente i Castells.

Havia nascut el 18 d´abril de 1921 al barri de Gràcia de Barcelona (Catalunya).

Quan tenia quatre anys es traslladà amb sa familia a Santa Coloma de Gramenet i va fer estudis al col-legi Salvatella i l´Escola Nacional de Sant Adrià de Besòs. Quan tenia 13 anys deixà l´escola i començà a treballar d´aprenent en una fusteria i durant les nits acudia a la societat ((El Pensament)), al Fondo de Santa Coloma, per aprendre esperanto. Més tard traballà com a oficinista a Material i Construccions SA (MACOSA) i en sortir de la feina continuava els estudis a l´ Escola Complementária d´Arts i Oficis del Clot. 

En 1936, quan esclatà la guerra, passà a fer feina en una empresa siderometal-lùrgica de Barcelona. Atret per la lectura de la revista libertària Estudios s´afiliá a la Confederació Nacional del Treball (CNT) i finals de 1936 entrà en les Juventuts Llibertàries de Santa Coloma, on realitzà importants tasques: bibliotecari, cap de la Secretaria de Propaganda, membre de  l´equip fundacional del periòdic Aurora Libre, etc. En 1939, amb el triomf franquista, s´exilià a França, però en 1941 retornà a Catalunya i l´any següent es va veure obligat a complir el servei militar, que va fer con a topògraf. En 1943 es casà amb Anna Vila i poc després nasqué sa filla Roser.
A partir de 1945 s´interessà per la geologia i cap al 1950 entrà en contacte amb Joaquim Juan Pastor, el qual, en sortir de la presó , creà a València Ediciones Pastor, que publicà la ((Colección Estudios. Enciclopedia Educativa Popular)) i recuperà part del fons editorial de ((La Biblioteca de Estudios)). A més de distribuir aquestes publicacions, creà un grup amb altres companys dedicat a escampar el pensament anarquista i la cultura en general, fent cursos d´esperanto, d´arqueologia, de ciències naturals, etc. També establí contactes amb l´editorial Regina i, a partir de 1952, amb el Centre Excursionista Puig Casteller, on amb Manuel Llatser Tomàs, Joan Vaello Sarrión i altres companys, organitzà activitats culturals y llibertàries.
En 1952 fou nomenat per l´Ajuntament de Santa Coloma delegat local d´Excavacions per a la salvaguarda del poble ibèric de Puig Castellar. En aquests anys cinquanta s´interessà per l´espeleologia i montà, amb Enric Suñer Coma i Enric Boixadera, un equip multidisciplinari. 
El 9 de maig de 1955 va ser detingut acusat de ajudar en l´elaboració de premsa clandestina (Solidaridad Obrera i CNT) i tancat durant vuit mesos a la presó de Barcelona. Un cop lliure continuá amb la seva tasca cultural i durant dos anys va fer conferéncies a l´escola L´Esperança. En 1961 fundà la revista Puig Castellar, butlleti de la Secció d´Estudis del Centre Excursionista de Santa Coloma, que tingué dues èpoques. Es va fer monitor de grups infantils, que va fer mixtos, coeducació que aleshores era prohibida per les autoritats franquistes.

En en anys posteriors creà el Museu Municipal, el qual dirigí i va fer funcionar de manera autogestionada entre 1974 i 1985. En aquesta època animà José Berruezo Silvente a escriure les seves memòries, que van ser publicades en 1987 sota el títol Por el sendero de mis recuerdos: veinte años de militancia libertaria en Santa Coloma de Gramanet (1920-1939).

En 1974 s´especialitzà en estudis en ciencies geològiques. Després de la mort del dictador s´adherí a la CNT i va fer que bona part de la plantilla de l´editorial Regina se n´afiliés, destacant en la vaga d´arts gràfiques de 1978.  
Quan es creá l´Ateneu Llibertari de Santa Coloma, hi col-lborà activament, així con el seu Grup d´Estudis Històrico-Socials, participant en l `edició de diversos llibres de companys llibertaris. També formà part de la Unió de Joves Antifeixistes (UJA) de Santa Coloma de Gramenet i participà en les seves Jornades Antifeixistes. Donà una important col-lecció bibliògrafica a la Biblioteca Social ((La Hoguera)).

En 1980, amb Josep Xena Torrent, Joaquín Amores Ortiz i Severino Campos Campos, promogué l´edició de la revista Ideas. En 1985 fundà el Centre d´Estudis de la Natura del Barcelonès Nord i en 1990 proposà a l´Ajuntament de Santa Coloma, sense èxit, la creació d´una Universitat Popular.

El maig de 1991, amb Joan Ros, Fátima Carrasco, Silver Ruiz i Manuel Valero, creà la revista Gramenet de Besòs, de l´Ateneu Libertari, substituïda en 1999 per Liber, de la Biblioteca Llibertària de Santa Coloma.

En el 2002 va ser guardonat amb el Premi Ciutat de Santa Coloma. La seva intensa tasca científica s´ha vist reflectida en centenars d´articles, espacialment en el camps de l´arqueologia i la paleobotànica, impresos en infinitat de publicacions periòdiques de caire acadèmic --Acta Geológica Hispánica, Butlletí de l´Institut d´Estudis de la Natura, CSIC, Instituto Geológico y Minero de España, Puig Castellar, Speleon, etc.-- i obres monogràfiques --La flora fósil de Montjuïc (1988), Los hipogeos de Santa Coloma de Gramenet (1999), Los Íberos de Puig Castellar (2001, amb Àngel Martínez i Hualde), Nuevos aspectos de la historia de Santa Coloma de Gramenet (2002), Estudio morfológico de la Flora Cretàcica de Isona (Pallars Jussà) (2002), Nuevos aspectos de la historia de Santa Coloma de Gramenet (2002), etc. També conreà l´art poètic i en 2005 publicà Recull de poesies. El novembre de 2008 se li va dedicar l´exposició ((Anarquisme Ibèric)), organitzada per la Biblioteca Can Peixauet i la Fundació d´Estudis Llibertaris i Anarcosindicalistes (FELLA).
                                                      Juan Vicente i Castells (1921-2010)
                                                  

  







El 27 de març  de 2011 l´Ajuntament de Santa Coloma inaugurà l´Ecometropoli (Centre de Recerca Joan Vicente i Castells), espai dedicat a la divulgació  de l´entorn natural de la ciutat, en homenatge a la seva memòria i on es conserva el seu arxiu particular. 
       ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

                                                                COMENTARIO

18 de marzo de 2013
Manuel Valero Ribes 
Podéis leer en este mismo blog mi opinión sobre Juan Vicente i Castells (escrito en Autobiografía Social, antes de ver los diferentes artículos escritos por él, entidades y conocidos). 
En los años que tuve el placer de conocerlo en el sindicato CNT de Graficas,  en la calle Riereta de (Barcelona) y del Ateneo Libertario de Santa Coloma de Gramenet y trabajar tantos años junto a él  por considerarlo mi "cuarto maestro", y con  otros compañeros por la ideología Libertaría que nos unía (1975-2010).

VER-------------------------------------)  Autobiografía Social
                           http://valero150548.blogspot.com.es/2012/10/autobiografia-social.html
                             
                                                                    Parte cuarta
                                                          ATENEO LIBERTARIO
      -----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

En el año 1975 cumplidos los 27 años, tuve el placer de conocer a Vicente en el sindicato CNT de gráficas, en la calle Riereta de Barcelona, coincidiendo en el Ateneo Libertario de Santa Coloma de Gramenet un tiempo después, donde tuve la suerte de poder trabajar junto a un "gran maestro" por las ideas libertarias y con otros compañeros por la ideología que nos unía (1975-2010).

Respetando con mucho cariño las decisiones del propio Vicente y la libertad de su familia, como un derecho propio y personal.

Y no tengo nada que decir, pero si, en la necesidad de dar mi opinión, al haber leído los escritos de una parte de su historia, muy conocida por los compañeros de la misma ideología y que cuenta en este artículo con precisión lo más relevante del trabajo desarrollado como libertario y soy de los que puedo comentar junto al grupo de trabajo y amigos, esta faceta de su vida, por creer que en la ideología conocemos mejor a nuestros compañeros que la propia familia.

Manifestar que los políticos del PSUC y PSOE en las diferentes alcaldías de la democracia, le hicieron la vida imposible por su condición Libertaria; en el tema del cese de director del Museo Municipal y el futuro del Centre d´Estudis de la Natura del Barcelones Nord (que su ilusión era tener un espacio para depositar todo el material de su propiedad (que ya no le cabía en la casa donde vivió en su juventud de la calle Pirineos), para el estudio de Ciencias Naturales en el pueblo y para el pueblo de Santa Coloma de Gramenet, etc. etc. Y como él dice (molts mal-de-cap)-le causaron y los que estábamos a su lado lo sabemos muy bien y después de su muerte escriben sobre él sin dar ningún merito a su ideología Anarquista; se que era muchas cosas, hombre polifacético y de ciencias (paleontología, arqueología, geología o historia) y en todas las facetas era admirable, ponía pasión en todo lo que tocaba, sólo hay que conocer toda su "inmensa obra"; pero antes fue Ácrata y Humanista y este comportamiento le llevo a ser hombre de Ciencias (como él decía, todo en una misma persona) y lo primero es lo que se intenta ignorar.

En su defunción no avisan a ningún compañero Anarquista a su sepelio, ese triste día, en un vídeo (Gramenettvc) opinan amigos de diferentes entidades, menos las nuestras.
Su hija Roser me avisó por teléfono dos semanas  después de su despedida...!!!

Hay otro vídeo en la red de "Hibrid 33 Jardins de Juan Vicente i Castells" junto con otras organizaciones, donde se reivindica en este año 2013 su nombre a los jardines de la Bastida y se omite su criterio Anarquista (que casualidad), y me parece muy bien, nunca sus compañeros Anarquistas reivindicarían el nombre de Juan Vicente a una plaza precisamente por su ideología y menos tener que pedirlo a los que tanto le tocaron las narices. Pero en su caso va todo unido Anarquista, Humanista y de Ciencias, y lo que no hacemos siendo Anarquistas, si lo hacemos por la Ciencia.

También cambian de uno de los grupos que colabora la palabra "libertario" por "cultural", y no es lo mismo Ateneo Libertario Gramenet del Besòs que Ateneo Cultural Gramenet (otra casualidad) y con CNT Gramenet del Besòs que ni sale su nombre, dos organizaciones que colaboran en la plataforma por la propuesta, (demasiadas casualidades) y que es lo que se quiere esconder que era ANARQUISTA si él en todos sus escrito y conferencias es lo primero que decía.

Muy lamentable... A todo hombre o mujer sea cual fuere su ideología hay que reconocerle en vida sus valores morales y éticos...!!!

Manuel Valero Ribes     08921-Gramenet del Besòs, 18 de marzo de 2013

     ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------                                                             

 Año 2012- Reparación en pintar la A
       En homenaje a Juan Vicente
 CNT y Ateneo Libertario "Gramenet"          
                                   

                                                                     


                                                   ESPELEOBLOC

14 de desembre de l´any 2001
ESTIMATS AMICS I AMIGUES

Estic molt impressionat pel significat de l´acte d´avui. He d´expressar donç el meu agraïment a totes les entitats que hi han col-laborat par fer-lo possible. Malgrat altres cel.lebracions anteriors d´aquestes característiques, organitzades pels companys del Museu Puig Castellar, del Centre Excursionista i dels "Coloristes" de Santa Coloma les proporcions que ha adquirit aquesta festa aplegant vàries associacions alhora, a més de las persones afins que hi han acudit, han convertit aquest acte amb una impensable manifestació ciutadana. Par això he d´expressar el meu personal i profund reconeixament a tothom qui es present i adhuc, els que, sense poder, han manifestat d´alguna manera, la seva adhesió a l´acte.
Es evident que els caracters de la nostra personalitat formen part de les aportacions que hem rebut dels nostres pares, mestres, amics i de l´entorn que hem viscut; especialment han estat determinants els episodis viscuts en la nostra juventut.

Jo tenia 14 anys quan va esclatar la Guerra Civil, vivint intesament tota l´efervescència del moment i la influència d´unes idees anarquistes que es respiraven en l´atmosfera, d´aquella època. Més tard, quan el règim franquista es va consolidar, seria el cristianisme que es difondria per totes les escoles. I, en el moment de la transició cap a la democràcia, foren els enunciats comunistes els que van prevaler per sobre els altres.
De manera que la meva ideologia llibertària es va trovar immersa en tota mena de contrastos en les formes de pensar. Par trobar la VERITAT entre totes les expeculacions existents i deslligar-me de fanatismes, vaig voler introduir-me en el Gènesi bíblic, els raonaments de Buda, de Lao-Tsé, de Zoroastre i de Crist; també en les filosofies de Sócrates i d´Epictet per analitzar finalment tots els racons de la Ciència a partir d´Aristòtilt, Copèrnic i de Darwin. 

Vaig estudiar l´Antropologia per conèixer els veritables orígens de l´Home; per la Geologia vaig saber la formació de la Terra; la Paleontologia em va servir per desxifrar els filums de l´evolució de tots els éssers vivents. I, finalment, la Prehistòria em va mostrar als pensament religiós.
Vaig dedicar tant d´esforç en aquestes matèries que, els diversos amics i companys que vaig tenir en aquells moments em conegueren, principalment com a ÀCRATA, altres com a NATURALISTA i els demés com a ARQUEÒLEG. Dintre els marges que m´han donat el estudis i les experiències: sóc tot aixíen una mateixa persona; complemetant-me en tots els aspectes, amb una personalitat única i indivisiple.

Crec sobretot, que les persones s´han de valorar sempre pel seu costat positiu-perquè de mancançes en tenim tothom- i que ha de prevalèixer l´HOME, per sobre la manera de pensar de cadascú, ja que el pensament dels homes es polifacètic i, es poden trobar idearis humanístics seguint diferents camins.
En quan a la filosofia de la meva vida i, el voler ser conseqüent amb ella - sovint per incompresa -, m´ha portat molts mal-de-cap, però també m´ha prodüit satisfaccions infinites com ha estat la de gaudir de grans amistats com he tingut sempre. 
L´acte d´avui, aconseguit per la vostra tenacitat i afecte, n´es una eloqüent demostració.

                                     Juan Vicente i Castells, 14 de desembre de l´any 2001.