martes, 17 de septiembre de 2013

A un estimat Professor d'història


Hola Profe... no pots imaginar el molt que m'agrada tenir-te com un profesor particular on poder comentar diferents punts de vista, sempre des del més cordial i respecte per les idees que pugui tenir cada un.

No sóc ni Iñaki Gabilondo, ni Anton Losada, ni Suso de Toro, sóc Manuel Valero treballador jubilat, obrer i impressor de tota una vida (48 anys) i sense passar per la universitat (les circumstàncies de la vida i sobretot la falta de recursos, canalitzen el teu camí) i crec que per tenir una mica de sentit comú (que sembla el menor dels sentits), només cal ser honrat com a ésser humà.

Fa un any aproximat vaig posar un "FI" a una entrada social reivindicativa, en el meu bloc "Vuelta de tuerca...",  al sentir-me derrotat..., el títol "Apostasía de lo Social !!" per la marxa desenvolupada en les manifestacions del 15 de maig del 2011, fou també un moviment espontani que va obrir moltes esperances, una d'elles la meva, (i on va anar a parar..., a la galleda de les escombraries), ens van moldre a pals... a qui s'ho mereixia i als que no, amb un govern polític repressiu capaç de muntar i enviar els seus mercenaris de paisà a rebentar des de dins manifestacions i altres uniformats sense identificar al pur estil dictatorial. (Violencia de Estat).
      
              Enlace: http://valero150548.blogspot.com.es/2012/11/apostasia-de-lo-social.htm

També m'avorreixen els grans intel · lectuals del país que molts passen per la tele com a tertulians, sempre diuen el mateix, durant anys no revelen res que no sapiguem, (una part del poble ho sabem abans que ells), però tots viuen de "puta mare" i els de signe contrari no diguem de les mentides que intenten raonar i enganyar a qui els escolten..., "esgarrifos"... Si els fills de puta volessin taparien la llum del Sol ..! 

Per ser un bon historiador cal ser neutre i no escriure com a resultat del sentiment de l'escriptor (així tenim fets històrics descrits per diversos historiadors i no s'assembla en res el que escriu un, del que diu l'altre), cal ficar-se al centre per poder veure des de tots els angles la realitat que ens envolta i ser molt objectius per dir el més ajustat a la realitat.

Sembla que el missatge que et vaig enviar, "per la teva contestació", crec que no va ser del teu gust i aquí no es tracta i no és la meva intenció tirar res per terra o desacreditar un fet, de qui ho planteja sigui per amor a l' art i amb espardenyes, i les espardenyes a l'any 1936 a Espanya i sobretot a la nostra Barcelona , no s'ha donat en cap altre lloc .

Profe... si et contesto és per "dir-me" que puc donar-te alguna lliçó, que no et crec... Com un ignorant com jo puc ensenyar alguna cosa a un professor de la universitat ?, Però potser si..., si et deixes portar pel sentiment i caiguis en algun error (sempre sota el que jo penso).

El meu sentiment social, que sembla que tothom ho ha de tenir i l'himne... i la bandera... ia mi "no em dóna de menjar", és la data de 19 de juliol dia Internacional de l'Anarquisme, no és una data posada per Nacions Unides ni per cap Estat que hagi guanyat o "perdut" com és el cas a la Diada de Catalunya (1714), el dia esmentat va ser instaurat per l'AIT (Associació Internacional de Treballadors) de la Primera Internacional, per commemorar la derrota del feixisme a les mans dels treballadors en la seva majoria afiliats al sindicat anarcosindicalista CNT (Confederació Nacional de Treballadors) i va ser un fet espontani d'espardenyes com tu dius sense cobrar ia deixar la vida, dirigit per líders sindicals (no com els d'ara, comprats amb milions d'euros), que feia temps esperaven el cop d' estat contra la República i que el Govern de la nació no el volia ni veure ni creure .

La II República també va ser un fet espontani a través d'unes eleccions municipals i el poble va sortir al carrer a demostrar la seva alegria en acabar amb l'oligarquia de segles i començar amb una nova República on els poderosos seguir vivint com els reis i els pobres van continuar passant gana, com a exemple, no es va dur a terme la tan esbombada reforma agrària que tan necessària era per acabar amb els latifundis, etc .

He nascut a Catalunya i em sento Català, les meves dues filles són Catalanes i els meus tres néts són Catalans, els meus sentiments com el millor dels catalans, als meus 16 anys on treballava, de dos trossos de drap un de vermell i un altre groc em vaig fer la bandera catalana que vaig penjar a l'estar prohibida a l'interior de la porta de l'armari de les eines situat darrere de la màquina d'imprimir, cantava: els Segadors, el cant dels Ocells, la Marsellesa i l'himne de Riego, també era aficionat del Barça, perquè vegis que encara me'n recordo, Ramallets, Kubala, Suarez, Manchon, Villaverde, Segarra, etc. etc. i tantes coses que he anat deixant pel camí... i he... trobant d'altres...

El temps passa i cada individu o bé per les seves lectures o per lliçons de professors de carrer i altres universitaris, es va formant en una ideologia que per bé o per mal la arrossegues tota la vida i aquest és el meu cas i et fa renunciar a creences anteriors, ja no em diu res la bandera Catalana perquè també la esgrimeixen els lladres i repressius polítics que ens governen, ni l'himne revolucionari dels Segadors en boca i amb la mà al pit dels mateixos explotadors del poble, potser hi ha persones que no ho veuen i no tenen perquè veure-ho, són fidels a les seves idees i el equivocat puc ser jo, vaig deixar de ser del Barça (encara que em costa després de tants anys... encara sento els colors), no sóc aficionat a cap joc ni a loteries i he lluitat sempre pel que crec, ajudant sindicalment a tots els que m'han necessitat...

Han passat uns dies i sembla ser que s'han calmat una mica els ànims i sé el que em dius de l'estat com a aparell - institucional - repressiu , no una ONG mal organitzada, jo li denominaria com un estat democràtic heretat del franquisme on segueixen existint les dues Espanyes i han col · laborat tots els dirigents (els Catalans també), per fer d'Espanya un país de pandereta, lladres i pocavergonyes i tot i ser molt semblants les dues, hi ha poques diferències pel que fa als dominants i una d'elles són els veritables hereus feixistes que són els que tenim ara...

Pel que fa a Catalunya la defineixo com de gent pacífica, dialogant i molt intel · ligent (que seria d'Espanya sense Catalunya en un país capitalista), aquest és la por que tenen i s'agafen com pegellides al no voler quedar desemparats.

Quant a la Via Catalana un èxit amb majúscules, un milió i mig de persones en una cadena de 400 quilòmetres, tot un èxit de cara al món en ser una "fita" històrica, que ja es va fer en altres països, crec de 600 quilòmetres però no tan atapeïda de ciutadans com aquí i sembla ser que "molesta" que es digui que un fet intel · ligent com aquest es necessita organització, temps i diners per organitzar ja que les manifestacions que són més espontànies el món està acostumat a elles i no tenen el mateix impacte...

Catalunya amb 7,5 milions de ciutadans, sento dir-ho i intentaré exposar el que jo veig, 1,5 milions de ciutadans catalans a la Via la gran majoria pel sentiment català exposat anteriorment, uns quants milions més amb el sentiment que no van poder assistir per cicunstancies... I una setmana abans a la Puerta del Sol també es reunia gent de Madrid per a les Olimpíades, en aquest país disposen dels recursos per al que ells volen i aquesta gent estaven també per un sentiment, gairebé tots ciutadans amb uns ingressos majors o menors que donades les circumstàncies de retallades i recessió, van tirant, els estadis de futbol al màxim, els restaurants els caps de setmana a tope, precisament el que es podria deixar no es deixa i s'està notant la crisi en petits comerços i en el consum en general, quants aturats creieu que podrien estar a la Via jo crec que molt pocs (perquè no van ni quan la manifestació és d'aturats, 900.000 a Catalunya i 6 milions a Espanya); gent que està passant calamitats, fam i desnutrició en els nens, sanitat de pena i dit personalment per un Uròleg d'un gran hospital.  Hauria d'operar pròstates cancerígenes en menys d'un mes i els he de dir que d'aquí a cinc mesos!... Com es trobaran aquests pacients quan els toqui, estic avorrint de la meva professió de metge i m'estic plantejant deixar!. Més del 50% de joventut sense feina i sense estudis (les futures generacions perdudes), ensenyament de pena, retallades en drets i salaris dels treballadors, però els nostres "dirigents" no donen exemple... I no vull seguir..., suposo que és suficient...

Per què no hi ha mobilitzacions d'un milió i mig de persones per totes les causes de necessitat, està molt clar perquè els interessos dels ciutadans van per vies diferents uns ho fan per sentiment, altres perquè estan aturats, altres perquè no tenen habitatge i altres perquè no tenen res, etc.etc.

I jo només em queixo per aquesta manca d'unitat per a totes les coses importants que els canalles dels polítics no les pateixen i una majoria de la població tampoc i només voldria conscienciar la gent que crec... que tampoc seria tan difícil si disposés dels mitjans necessaris de convèncer "la  Mass Media, el cinquè poder", com a "exemple" aconseguir a 120.000 persones que omplen el camp del Barça el deixessin buit, probablement si això s'aconseguís les coses no serien tan difícils d'assolir... !

Manuel Valero


Espero Profe... que no et molesti , el que per mi és una lliçó magistral, (no dono més de si...) en posar al descobert els meus sentiments i no escric consultant res, ho faig de la memòria que sembla es troba de moment en bon estat.
I si em contestes cordialment t'ho agrairé i assumiré la crítica constructiva, en rebre floretes d'amics que jo parlo com els del PP , i només en aquesta vida he intentat comportar-me com a persona i aprendre de tots el que em puguin ensenyar alguna cosa.
I una altra cosa haver si m' envies el teu últim escrit a la revista Sàpiens .

Salut i una forta abraçada.
17/09/2013










domingo, 8 de septiembre de 2013

Premios y castigos...

NO TODOS SON PREMIADOS, NI TODOS SON CASTIGADOS...!!!

Comentarios y opiniones al leer artículos publicados en blogs de amigos o conocidos y en especial uno muy interesante que escribe "casi a diario" temas importantes, variados y con mucho contenido, el del amigo Josep en "vivències" y este es el premio con mi humilde opinión que yo le ofrezco, como galardón y reconocimiento a un trabajo bien hecho desde el corazón a la cabeza. "Y es el que yo desearía".
Las opiniones pueden ser diferentes al ser en la diversidad seres individuales, pero eso sí... siempre guardando un respeto hacia las creencias y opinión de los demás, aunque no sean las mías y crear diferentes foros del pensamiento donde siempre podemos aprender o rechazar ideas los unos de los otros.

En una de sus entradas salio a relucir el Premio Stalin de la Paz (sólo asociar Stalin con Paz me da escalofríos), lo que me dio pie a comentar por mi parte lo que pienso de todos los premios y a la vez extenderme un poco más en mis convicciones con esta entrada más bien "light", que no es la única y hay muchos escritos sobre el tema de los premios.

Yo comento:
Pel que fa als premis tant el "Nobel" com el de "Stalin" i tots els premis del món per a mi, "pura escombraries", dotats amb diners i a la vanitat personal i tot dóna voltes als interessos dels amos, la meva opinió (ni premis ni càstigs), premien els que volen, mai he vist que premiïn al millor escombriaire del barri i castiguen els innocents, (als lladres no..., estan en els bancs, la Moncloa i els Parlaments) i així mantenen les diferències de dirigents i dirigits.

Josep comenta:
Però a igualtat d'oficis, sigui Medicina, Literatura o Física, o si, fins i tot a un senyor que sigui ebenista, si que crec que ha d'existir un premi. Qualsevol d'ells és més intel·ligent que jo, s'ha esforçat més, i podem buscar molts adjectius entre ell i jo. I al millor ciutadà perquè no?,. L'altre dia parlava amb el Miquel, És un senyor amb els teus mateixos pensaments encara que ell diu que no exerceix, i no és veritat, si tu veus el seu bloc és una dedicació a Barcelona diària, gairebé sempre és per alguna denúncia contra "a qui correspongui" Si en Miquel sap mil vegades més que jo, perque no pot tindre un premi?

Miguel puede saber mucho sobre lo que dice y yo también repaso su blog y me gusta y tú puedes saber mucho sobre otros temas que Miguel ignora (o todos o ninguno). 
Los premios "sin vanidad" y de agradecer para cualquier ser humano es el reconocimiento de su entorno, familia, amigos, conocidos, etc. del reconocimiento como persona en toda su vida y al trabajo bien hecho y no tiene que ir acompañado de un premio que la mayoría de las veces es concedido por inútiles muy poderosos sean descendientes de sangre o por tener poder y dinero (las dos cosas van unidas). Y cada uno desarrolla su trabajo lo mejor que puede y aquí se encuentra la solidaridad en la diversidad y la inclusión de todos los seres humanos.

Premios para los mejores, dotados con mucho dinero, cuando son los que mayores ingresos tienen por su trabajo y castigo para ladronzuelos y todos sabemos y nos consta que los grandes defraudadores y ladrones que roban a todo el pueblo, ninguno de ellos recibe su castigo.


No critico ni dudo (faltaría más) que todos los premiados han sido muy buenos en sus respectivos trabajos, entre los mejores, pero también digo que cada cual desarrolla su trabajo con su saber y habilidades como ellos y pasan desapercibidos, por que no a todos, los que se les tendría "no que premiar" si no reconocer y valorar su obra en vida no se les hace... 
Y sólo son premiados los que les interesa por intereses concretos. Intento aceptar que muchos de los premiados según en que áreas dedican el importe para seguir las investigaciones (que tampoco les llega), pero tampoco me vale, los ingresos deberían salir del pueblo que genera la riqueza,  para el bien de toda la humanidad.. 


Yo comento:
Les diferències socials no han d'existir, cada individu té una tasca determinada en una societat en "llibertat" i no hi ha ningú per sobre dels altres ... I cal seguir caminant per poder assolir ...! La Utopia.... 

Hay muchos premios y premiados y no voy a poner a todos como ejemplo sólo a unos cuantos a los más conocidos y por lo visto muy merecedores del premio "Nobel", todos los que cito, con las manos manchadas de sangre y no son "carniceros" de vender carne de cordero. 
Y me centraré en el premio más conocido por todos los seres humanos, el de la PAZ.


PREMIO NOBEL DE LA PAZ

Está dotado con 10 millones de coronas Suecas, 1.146.158 euros

1973 Henry A. Kissinger. Secretario de Estado de EEUU.
1983 Lech Walea. Presidente de Polonia.
1990 Mijail Gorbachov. Presidente de la URSS.
1994 Isaac Rabin Presidente de Israel.
1994 Shimon Peres. Presidente de Israel.
1994 Yasir Arafat. Lider Palestino.
2001 Organización de Naciones Unidas.
2002 Jimmy Carter. Presidente de EEUU.
2009 Barach Obama. Presidente de EEUU.

No lo entiendo "Señores" de la PAZ o de la GUERRA...!!!

Nominados al Nobel de la Paz.
1939 Hitler. Con centenares de miles de personas asesinadas antes de 1939 y millones entre el 1941-1945
1945 y 1948 Stalin. Con centenares de miles de personas asesinadas antes de 1945 y después.

PREMIO STALIN DE LA PAZ (1949-1988)
PREMIO  LENIN  DE LA PAZ (1989-1990).
Está dotado con una medalla (y desconozco si también con dinero)


1953 Pablo Neruda (Poeta y político comunista) Chile. (Poeta como pocos de la generación del 27, leído en mi juventud).
1954 Bertolt Brecht (Dramaturgo y Poeta) Alemania oriental "comunista". (Dramaturgo  uno de los grandes). 
1961 Fidel Castro (Presidente de Cuba) comunista. (Fumaba buenos puros cuando el pueblo lo tenía racionado)
1962 Pablo Picasso (Pintor) España, comunista. (En pintura lo mejor de lo mejor, generación del 27).
1964 Dolores Ibárruri (Política Comunista) España (Vale más vivir de pie que morir de   rodillas)
1964 Rafael Alberti (Poeta y político comunista) España (Poeta como pocos, leído en   mi juventud, generación del 27).
Los dos aceptaron la herencia franquista y seguimos con ella. (2013)
1990 Mandela (Presidente de Sudáfrica). (No opino sería muy largo, los negros siguen viviendo en guetos)

Casi todos comunistas y muy buenos en su trayectoria profesional y no me extraña que fueran galardonados por el régimen comunista de la URSS, y donde queda la dignidad de personas tan celebres al aceptar el Premio Stalin de la Paz. 
¡¡Por lo visto el que no "toca" soy yo...!!!


PREMIO CERVANTES

Está dotado de 125.000 euros (año 2008)


No cito a ninguno, no hace falta... Son los Grandes Escritores en lengua Castellana.



Salvo contadas ocasiones "galardonados" con premios los han rechazado, su vanidad estaba por debajo de su trabajo bien hecho y estos son los que tienen mi reconocimiento como personas solidarias y que no creen estar por encima de nadie...!!!

Manuel Valero.
08/09/2013