SOLIDARITAT...!

                                                                                   Manuel Valero Ribes

No sóc ni poeta ni escriptor, ni cantant ni comediant, tampoc ni pintor ni escultor, en tot cas un bufó i trobador... o més aviat... un provocador en diferentes opinions...!

I sóc simplement un ésser humà sense cap pretensió, en la meva vida laboral obrer impressor i avi cangur o cuidador en la meva jubilació; sense estudis universitaris sense més raó, però si un lluitador i amb la meva opinió llançar com un "boig somiador" contra els gegants... Qué si que eren Gegants...!  I no molins al vent...!

A tots els meus amics i especialment a un que sap que l'admiro per ser l'autor d'un bloc "vivències" variat en temes i ben escrit en totes les entrades del seu blog i ell em coneix a mi per tenir algunes diferències d'opinió i sap que el meu bloc és modest, però si molt respectuós amb les idees dels altres i escric o contesto a fets que tot i ser l'únic que pugui diferir de l'opinió dels altres tinc la necessitat d'expressar al ser els meus sentiments traduït en opinió i demano que m'escolti a qui em vulgui llegir amb el mateix respecte que escolto i llegeixo jo als altres.

Setze autors de PRESTIGI s'han Afegit a la demostració de "solidaritat" de la societat catalana i han participat desinteressadament en el llibre de la Marató.

Vull somiar el demà   

No em vull negar cap demà

per una almoina

de llum del passat.
del poema de Miquel Martí i Pol

El terme Solidaritat pot referir-se a molts conceptes i citaré alguns:

Solidaritat, en almoines o donacions.

Solidaritat, en sociologia.

Solidaritat, doctrina social de l'Església Catòlica.

Solidaritat, en els drets dels pobles.
Solidaritat, obligada.

Solidaritat, partits amb aquest nom en molts països.

Solidaritat, d'ONGs en ajuda (milers).

Solidaritat, de governs a països destruïts ( catàstrofes naturals, guerres, etc.).

Solidaritat, premsa.

Etc. etc. etc.

Escullo la que per mi és la més encertada la sociològica: Solidaritat es refereix al sentiment d'unitat basat en metes o interessos comuns, "és saber comportar-se amb la gent". Així mateix, es refereix als llaços socials que uneixen els membres d'una societat entre si. Alguns sociòlegs van introduir definicions específiques d'aquest terme. Entre ells, un dels més famosos va ser Émile Durkheim.

Som intel·ligents els Catalans, sense dubte (els que ho són, és clar) i la nostra forma de viure no la canviarem, no interessa, està cada cosa al seu lloc. Perquè canviar-la?. I som solidaris, donem almoina o donatius per netejar la consciència (si és que la tal consciència existeix) i s'inventen en les grans organitzacions com TV3 que al seu torn creen fundacions com la Marató on el gran espectacle aixeca el teló com un programa més per a la recollida de diners per a l'estudi i investigació d'algunes malalties; enguany la 22a edició de La Marató de TV3 "desplegarà la Seva Capacitat de Sensibilització i mobilització social" en benefi de la recerca neurodegenerativa. Les Malalties del cervell ja van ser Objecte de les edicions del 1996 i 2005 de La Marató.

Molt lloable... El què no fan els governs ho fa la població civil i el sentiment dels catalans es desborda a donar petites o grans almoines (si no us agrada la paraula "almoines" la cambiem per "donatius") juguen amb el nostre sentiment i s'adhereixen a la crida intel·lectuals de tots els gèneres, no falta ningú, és la Gran Òpera dels que demanen...  Hi ha a centenars de ONGs; Unicef, Càritas, Creu Roja, El Banc d'Aliments visitat per l'alcalde de Barcelona "no hi ha vergonya" etc., etc.; i tots ells, amb el seu poder es queden curts; i no diguem dels programes infames que fan plorar al poble, perquè algú a través del telèfon ajuda a un disminuït en directe a solucionar el seu problema i aquests programes per TV que no deixen de ser les Operetes de barri es fan per això per arribar al sentiment de les persones i darrere del teló hi ha uns interessos determinats, competitivitat empresarial, audiència, èxit i diners... !

Què més voldria jo que disposar d'aquests mitjans per poder solucionar tants problemes que pateix part d'aquesta societat civil catalana, espanyola i mundial.

I poder sensibilitzar i mobilitzar socialment a la població (com fan ells, en temes concrets), per a la solució dels grans problemes en general, incloent la investigació que els nostres dirigents estan destruint i un país sense investigació estatal està condemnat a la misèria.

Quan parlem de l'església diem... Amb l'església hem topat!.

Quan parlem del capital diem... Amb el capital hem topat!.

Quan parlem del govern diem... Amb el govern hem topat!.

Quan parlem de la justícia diem... Amb la justícia hem topat!.

Quan parlem de la premsa diem... Amb la premsa hem topat!.

Els cinc poders fàctics i la Marató està dirigida pel cinquè poder "un mitja de comunicació"!.

Tres milions de pobres i dotze milions sota el llindar de la pobresa, un de cada quatre espanyols en edat de treballar en atur, augmenten els suïcidis a nou al dia, joves en vaga de fam jugant-se la vida quan estic escrivint aquestes línies amb més de trenta dies de dejuni i els mitjans que promouen la solidaritat no es fan ressò no ja de solucionar sinó d'informar contínuament la manca de drets en la necessitat i desesperació d'aquesta gent que per protestar estan disposats a emmalaltir o fins i tot morir i la previsió és de que durant el 2014 desapareguin un 25 % més d'empreses, un nou rècord de morositat bancària i més caigudes de la facturació industrial.

Com va a recuperar un país que creixerà per sota de l'1 %, mentre les rendes del treball cauen per sobre del 5 % no és un misteri, serà tot un miracle .

Però clar això no interessa no hi ha programa per denunciar contínuament tot els atropellaments que pateixen una part de la població, crec que sabem de qui són els mitjans, però no importa el nostre sentiment com a catalans és d'orgull nacional i mirem cap a un altre costat.

Vagues i lluites: L'última fa tot just unes setmanes contra la LOMCE, la LOCE, la LOU o la LOGSE. Sempre vagues i sempre igual: Acabar empassant amb una reforma educativa anterior que en el seu moment fos molt contestada al carrer.

Sempre de mal en pitjor perquè ara, novament, arribin PRISA i el PSOE (acompanyats d'IU, com no) i ens demanin sortir al carrer defensant una educació pública i de qualitat com la que teníem abans.

Com la que teníem quan? Cal ser barrut per defensar aquesta educació pública i de qualitat que mai ha existit. Cal ser molt carca per defensar aquest sistema educatiu caracteritzat pel fracàs escolar, l'avorriment, l'adoctrinament, els interessos ideològics i econòmics dels que estan al poder .

Cal no voler adonar-se de tots els greus problemes que arrossegaran els nostres fills, néts i besnéts (les següents generacions), per una classe política deshumanitzada i que viuen amb tots els privilegis i que la població civil catalana (de la recollida de diners d'un programa de TV) ens sentim orgullosos que es puguin investigar malalties amb les almoines o donacions de la Marató.

No és despit catalanista com podeu pensar alguns, una de les meves filles treballa en investigació del càncer i reben algun ajut de la fundació de la Marató i jo amb la meva opinió penso. Quina pena que un país com el nostre, els fons per a la investigació procedeixin de fons privats (laboratoris) o de donatius (almoines)!. En resum... Per negoci o per un sentiment molt nostre que quan es tracta de Catalunya fem pinya.

  

Cinquanta anys enrere (1962 riuades del Vallès), al poble amb menys mitjans d'informació i una dictadura militar i religiosa, no se li podia enganyar tan fàcilment i jo amb 14 anys em recordo perfectament dels comentaris i rumors del poble, que tenia coneixement de la corrupció de participar alts càrrecs, fins i tot es "va comentar" si també estava implicat el locutor de ràdio Barcelona Joaquín Soler Serrano.

Però si algú va liderar per sobre de tots l'onada de solidaritat per ajudar els afectats de les riuades va ser el locutor Soler Serrano, qui amb una incansable vocació de servei públic va fer campanya en els micròfons per aconseguir tot el necessari per als damnificats, diners, menjar, mantes, tendes de campanya, medicaments i un llarg etcètera d'ajudes que va aconseguir impulsar el locutor Joaquim i donar a conèixer la catàstrofe a tot el país gràcies a la seva MARATÓ d'hores de ràdio, el que va generar una onada de solidaritat sense precedents. De fet, diversos ajuntaments vallesans han fet els seus homenatges a la tasca del ja mort locutor. Com Rubí, on fa poc es va descobrir una placa en honor a la que és coneguda com la veu de les inundacions del Vallès. L'important treball solidari de Soler Serrano també es va fer notar a Terrassa, que recentment va inaugurar un monòlit dedicat al radiofonista . Enhorabona si de veritat estaves net de la corrupció i la veritat mai es va aclarir des de llavors i com va desaparèixer de Barcelona i crec que d'Espanya, a la seva tornada mai ho vaig mirar amb bons ulls.

Fa mig segle de les riuades del Vallès (Barcelona) es va complir la nit del 25 de setembre de 2012 i, 50 anys més tard, una investigació ha tret a la llum casos de corrupció en la gestió de les donacions i episodis foscos, com nens orfes lliurats en adopció.

El posen de manifest el periodista Ferran Sales i el seu fill, l'historiador Lluís Sales i Favà, en el llibre 'La riuada de Franco' (Pagès Editors), que per primera vegada recull, amb la documentació que ho prova, les "pugnes polítiques, propaganda i corrupció" que hi ha darrere de la catàstrofe. Una de les irregularitat és que "al mercat de les Glòries", es van posar a la venda matalassos que havien donat per als damnificats. Els fets es van denunciar però la investigació es va frenar".

"LE VAN DEMANAR 10 NENS" 

En una entrevista d'Europa Press, Ferran Sales ha explicat que "s'ha parlat fins ara de la memòria de les víctimes, de les conseqüències del mal urbanisme, la misèria dels afectats i del fenomen meteorològic, però no sobre com el règim va utilitzar la riuada "per legitimar-se a través d'una estratègia comunicativa liderada pel ministre d'Informació i Turisme, Manuel Fraga .

Per al periodista, la pitjor cara d'aquesta història van ser els nens robats: "El governador civil de Barcelona va rebre cartes dels seus homòlegs de tot Espanya que li demanaven nens. En un cas, un amb ulls blaus. Les Germandats Combatents li van demanar 10 nens i hem localitzat la història d'una nena de Sant Cugat i que va ser traslladada a Alemanya "per ser lliurada en adopció d'amagat".

Ho sento pels que ho creuen profundament i no em diguin que no són almoina o donatius, Solidaritat social és quan ofereixes i comparteixes tot el que tens, quan et jugues la vida pels altres, soladari és els voluntaris del Prestige (que aquests dies després de deu anys hi ha sentència sense culpables... "¿Què justícia...?), els que van saltar les barreres del tren de Galícia, els que donen part del seu únic menjar a un company, el que respecta i se solidaritza amb vagues de treballadors en lluita pels seus drets laborals, els que ofereixen un òrgan o medul·la òssia per a un desconegut, etc. etc. Això és SOLIDARITAT!. 
I la almoina o donatiu és quan ofereixes una mínima part del que tens ". I què no ens ve d'aquí ...!

Salut per a tots de Valero

Octubre de 2013