Començant... La Constitució Espanyola no es compleix en els articles que tracten els temes socials, (veritat o mentida), la resposta és clara NO es compleix...!
Bla, bla, bla, bla, això és el que fan tots els representants dels partits polítics i com a referència les eleccions al Parlament de Catalunya, tres mesos de negociació per poder formar govern amb una majoria d'escons en suport a l'independentisme entre una coalició de Junts per Sí formada per Convergència (dreta), Esquerra Republicana, altres petits Partits, Associacions civils i la CUP (esquerra republicana independentista i anticapitalista) i durant aquest temps de negociació s'han dit de tot i sobretot entre els simpatitzants de Junts per Sí i els de la CUP, s'han intercanviat insults de tota mena (fins el nom del porc, per no posar qualificatius pitjors), es parla de falsedat en opinions en els dos bàndols, si es contradiuen o són autoritaris, tant que el president Artur Mas va arribar a comptar amb la ruptura de la CUP en el polèmic empat (amb tal de portar-se el gat a l'aigua) en no acceptar la seva investidura com a president, vergonyós que un President insinués la ruptura d'un altre partit per interès propi .
La contradicció sobretot de les classes dirigents a les seves promeses (sempre són un grapat de mentides).
I no vull barrejar als partits catalans espanyolistes i de la resta de la península dirigits gairebé tots per descendents del glorioso Movimiento Nacional que segueixen ancorats en el passat i no consenten un referèndum a un poble sobre el seu destí. Lligat i ben lligat per la gràcia de déu, de monarques, dictadors i religió durant segles.
De tots ells sense excepció i com a mitjà de vida, viure en gran de la política es un privilegi a costa de les necessitats del poble, amb bons sous no tenen prou i roben tot el que poden i el que no té feina i no pot menjar o el desnonen del seu habitatge hipotecat pel banc que es foti.
Ningú parla dels suïcidis en el nostre país i va en augment en els últims anys 2015 prop de 4000, vam passar de 10 al dia i molts d'ells "joves" per problemes socials i s'estableix un silenci pactat entre tots els mitjans, tabú ..., aquest tema no es toca, s'enterren i prou.
Com es permet moralment pels votants d'un partit o coalició que el seu president sigui nomenat pel president en funcions i no estigués a la llista votada pels ciutadans, la llei en democràcia ho pot permetre i és gairebé tot... Quan es refereix de fotre al poble...!. Com així s'ha fet en contradicció a un posicionament moral i falta de les més elemental ètica en ser nomenat a dit com fan tots els dirigents dictatorials, feixistes o comunistes del nostre planeta.
Com el poble pot estar tan entabanat i tenir aquest canvi de rumb tan brusc de passar de l'enuig més brutal a l'alegria més submisa ...?
El resultat i acceptació de part de la CUP anticapitalistes i assemblearis (no anti-sistema) si estan amb el sistema no és "anti" és "pro", accepten a qualsevol que passi pel carrer i no el coneixien com si del Príncep Valent es tractés "el del conte per a infants", vergonya és el que falta i molts tertulians, periodistes, juristes, polítics, ex-banquers, patrons, etc., qualifiquen la CUP de "anarquistes" (amb menyspreu) i després del pacte ja no se'ls nomena com a tal, ara són uns bons nois (gràcies tertulians intel·lectuals) per intentar convèncer-nos des de la vostra posició privilegiada.
Gran insult per als veritables anarquistes, que mai han entrat a la podridura de la política o de l'estat.
Per causes majors en la guerra civil any 1936 van entrar i van ocupar càrrecs en el govern de la II República per no perdre el poder conquerit amb les armes contra els militars feixistes revoltats i així els va anar, en tres anys els partits polítics tant de dretes com esquerres els van aniquilar i van aconseguir acabar amb ells.
Per causes majors en la guerra civil any 1936 van entrar i van ocupar càrrecs en el govern de la II República per no perdre el poder conquerit amb les armes contra els militars feixistes revoltats i així els va anar, en tres anys els partits polítics tant de dretes com esquerres els van aniquilar i van aconseguir acabar amb ells.
Un d'ells Juan Peiró i Belis que va col·laborar com a ministre anarquista a la república va morir assassinat pel règim franquista el 1942 per no vendre i no voler acceptar un alt càrrec com a dirigent del sindicat vertical franquista i va morir anteposant els seus ideals, a una vida de confort i privilegis.
El president Companys va gaudir dels seus privilegis com a polític i davant el feixisme no va tenir cap opcio que se li commutés la pena i va morir assassinat el 1940 pel mateix règim per ser el President de Catalunya i voler un estat català.
Arriba a tant la incomprensió dels nostres governants que sobre la Memòria Històrica transcorreguts 40 anys de democràcia (que gràcia), tots els partits que han xuclat de l'olla del bipartidisme del PP i PSOE no admeten la barbàrie dels assassinats a la guerra i la postguerra a tots els pobles d'Espanya i mantenen sense revisió les condemnes de milers d'innocents i aquí no hi ha polítics que es plantin davant de tanta injustícia, això és país ..., no hi ha cap dubte...
Com qualsevol partit polític, el de menys és ser de dretes, centre o esquerra el veritable poder i que mou el món és l'econòmic
Tinguem les idees clares per als que defineixen a la Candidatura d'Unitat Popular (CUP inscrit com a partit l'any 1987) ..
I els dubtes sobre la CUP entre el Comunisme i l'Anarquisme
La mula o mul és un animal híbrid estèril que resulta de l'encreuament entre una euga i un ruc.
El mateix que la CUP si és un híbrid entre el Comunisme Autoritari i el Comunisme Llibertari per ser entesa entre les persones que la defineixen equivocadament com una o l'altra i si no acaben per entendre i definir la seva ideologia i sigui entesa per tots estan destinats a desaparèixer al no ser ni burro ni euga, (ni comunistes ni anarquistes).
El comunisme autoritari exigeix el manteniment de l'estat com a partit polític amb un govern dirigit per un líder.
El comunisme llibertari exigeix l'absència de govern, moviment assembleari, anti-sistema, cooperativisme, solidari i universalista (sense fronteres).
La CUP com anarquistes: Moviment assembleari sense líder.
La CUP com comunistes: Partit polític, nacionalista, idea d'estat.
El seu programa ha estat enquadrat dins d'un "republicanisme català i anticapitalista".
Espero ajudar les persones amb dubtes pel que fa a la ideologia política de la CUP.
L'avi Manel #YOSOYAUTISTA
08921 Gramenet del Besòs
14 de enero de 2016
