"L'Estaca" de Lluís Llach

Manuel Valero                                                     

Cançó de 1970 en ple règim totalitari en una dictadura feixista, i "L'Estaca" va ser una cançó que va calar en el poble com a "símbol" de protesta de l'època per fer caure el règim franquista que no vam poder aconseguir, el dictador va morir de vell deixant el seu mandat (lligat i ben lligat), i com a herència una monarquia imposada per la constitució feta a mida del règim pels traïdors i vençuts de la guerra cívil i els feixistes de sempre ..., els mateixos que ara ...!

I el poble continua cantant "L'Estaca" en moltes manifestacions en contra de la monarquia, demanant drets a poder decidir, llibertat i democràcia ... 

Qui podia pensar que 49 anys després es pogués cantar a Madrid per una manifestació de ciutadans majoritàriament desplaçats de Catalunya i de la resta d'Espanya (100.000 més-menys) a la plaça de la deessa Cibeles "lloc de trobada dels aficionats futbolers merengues ". ¡Quan guanya algun trofeu, és on ho celebren ...!

I en aquesta ocasió ha estat una manifestació de catalans per la llibertat de presos polítics, república, independència i al crit de llibertat ... Es va cantar "L'Estaca" pels manifestants al mateix cor del règim del 78. L'esquerra Podem, IU i els sindicats majoritaris no se'ls va veure per cap costat. Amb cabreig de molts i sobretot del tri-feixisme. Crec que van tenir mal de panxa.

El vicepresident Mauri d'Òmniun Cultural en el seu discurs i apel·lant a la justícia universal ... 

L'1-Oc. va fer tremolar els fonaments del Règim de 78, va fer referència a Camacho en el seu discurs i la Pasionaria que va dir a les brigades internacionals. "Vosaltres sou la llegenda, exemple de solidaritat i democràcia" ... Suposo que coneix la història i hi ha milers d'exemples de persones amb una moral més ferma ...

I també té una frase molt famosa i aquesta la poso jo. "Prefereixo morir dempeus que viure sempre agenollat"... I no entenc el perquè es van vendre al Règim de 78, Felipito, Pasionaria, Alberti, Carrillo, Camacho, etc., etc., van ser diputats al Congrés ... Què..., va ser per la cadira i els privilegis ...?. Hi va haver terrorisme d'estat, tortures i assassinats d'innocents i aquesta esquerra venuda va continuar amb els seus privilegis... Sense dir res...

No m'oblido de tots els polítics de Catalunya que heu estat col·laborant 49 anys amb el règim que ens esclavitza i continuarà fent-ho. I havent estat tan corruptes com tots. 

Continueu pensant en seguir formant part del mateix règim i com sempre l'únic que feu és parlar al congrés ..., això és fàcil ningú et pega un pal a les costelles, i sempre sereu minoria i part del Govern del país i crec que teniu la resposta molt clara, ni República ni Independència, el màxim l'Estatut i retocat.

No somiar desperts, la Independència pot arribar d'altres camins, mai ho aconseguireu formant part de les institucions del seu estat.

Com a polítics i la pròpia història ho demostra "pensava" que el teníeu més que après ...!

I com polítics mai deixareu de xuclar de la mamella ...!

Salud y anarquia

18 de marzo de 2019

Lluís Llach

Any de publicació: 1970

Lletra de la cançó                                               

L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal,
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l'estaca
a on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en                        
mai no podrem caminar!

Si estirem tots ella caurà                            
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar.

Però Siset, fa molt temps ja
les mans se'm van escorxant
i quan la força se me'n va                          
ella es més forta i més gran.

Ben cert sé que està podrida
i és que, Siset, pesa tant
que a cops la força m'oblida,
torna'm a dir el teu cant

Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar.

L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se'l va emportar,                    
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.

I, mentre passen els nous vailets,
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer que em va ensenyar.

Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar.

Compositors: Lluis Llach

Farsa, Sainet o Comèdia...

Manuel Valero

"Un día a l'Òpera". Germans Marx

Els termes empleats de dos advocats en la signatura d'un contracte. 

Groucho Marx: Haga el favor de poner su atención en la primera claúsula porque es muy importante. 
Dice que… “La parte contratante de la primera parte será considerada como la parte contartante de la primera parte.” ¿Qué tal? Está muy bien, ¿eh? (Picar a la frase per llegir-tota).

Està molt bé i es pot comparar amb la finalitat testifical de donar la volta a la perdiu, a la vergonya del judici polític que estem presenciant aquests dies al suprem, en les opinions i desicions de tot un poble que no sap si plorar, riure, o enviar-los a tots a fer punyetes ...

Independent i Republicans del Barça diuen que guanyar la copa és el de menys..., i son de merit els xiulets, pancartes, banderes o himnes i per veure com l'ofereix el rei al guanyador i la cara que posa a lliurar-la al capità del F.C. Barcelona, comptan: Si és que guanya la final...?.

El efectiu no és la cara que pugui posar i el que pensi, sino que cap Independent fora a veure-ho, fins i tot per la tele i menys que ho celebri.
Però això crec que no ha passat ni passarà... La demostració dels fets ho confirmen, fins a la data, el camp sempre está ple.

No seria més efectiu ja que heu demostrat ser més cules que independentites, omplir el camp tots els partits de la copa, guanyar el triomf i rebutjar-lo, això si seria efectiu i no el triomf en sí. No seria res fora del normal y de protesta quan ho han fet en altres premis, novell, oscars, literaris i premis de tot tipus. La desobediència civil són primordials per aconseguir el que la majoria d'un poble vol.
Menys esport de submissió al rei i mes fets no violentes per la República Independent de Catalunya.

Com ÁCRATA i home de pau, amb un criteri llibertari molt definit "no he anat a votar mai", i ho vaig fer l'1-O, i aquest és el meu dret de poder opinar sobre el tema, i em sembla que estic molt allunyats d'alguns INDEPENDENTISTES.

Dos militants de la CUP ho van tenir clar i no per guanyar un trofeu de l'enemic comú sabent a qui tenen davant, acceptant possibles i segures sancions penals.  I això és coherència i saber el que s'ha de fer...!

Agenollar-se davant del rei, ja que sou els seus súbdits, sinó de convicció si en aparença... Sabeu el que representa 3 milions de ciutadans de Catalunya no votar a les general de EspañKistan del règim de any 78, (el 2019 continuen sent els mateixos). Davant del dubte i la por creieu millor doblegar per tornar a formar part del seu parlament...
Quan, guanyi el que guanyi sempre dirà no a les aspiracions d'independència del poble com ho demostra la història en tots el partits que es defineixen com de dretes, esquerres o feixistes i tots són el mateix, la oliarquía i casta dominant del país...!
Parleu de la desunió dels partits independentistes, i els ciutadans esteu més dividits que ells... Quan el poble ha de marcar les pautes i no trair els seus ideals de llibertat..., costi el que costi...!

Som on som en no tindre pebrots a plantar-nos davant d'eleccions en el regne d'espanya. Si som republicans a Catalunya cap partit independentista ha de presentar-sem y no tenim a qui votar...
Estem parlant del parlament del regne 38 milions. No de Catalunya 7 milions que aquí si tindrien d'arrasar el Indepe-Republicans.

Vendre cara la pell amb dignitat: És el que falta al Republicans Independens Catalans.
Ja esteu pensant en votar el parlament i govern d'España com a continuació de 1978, i aquí no cambia res i es troba la contradicció en separar-se o no.

Continuar amb la història de tenir polítics a Madrid que no serveixen per a res. Rufian ho va dir en el juici de la vergonya com a testimoni: En 5 anys més o menys que està al congrés com a diputat per ERC ja es considera CASTA...!

Haven't guanyat el Referèmdum l'1-Oc., i les eleccions imposades pel 155 de 21 de desembre.
Havien d'haver plegat tots els escons independentistes.
I ara en les properes els torneu a posar...

ANEU BÉ CIRERES...!

Salud y anarquia
01 de Marzo de 2019