Manuel Valero
Vam passar un dia fabulós entre bons amics i bon temps, no hi va haver cap problema tot va sortir perfecte, un gran dia per al record.
I l'escrit a continuació és la meva reflexió sobre el tema del cooperativisme tret per Antonio en referència al poble de Marinaleda, mantinguda al final del dia, i com sempre em quedo sol (tots en contra meva, o jo en contra de tots).
Impossible convèncer als meus amics en alguns aspectes del "col·lectiu humà" quan ells són els primers a practicar-la i són incapaços de no reconèixer-la en altres. (cooperativa, colectiu, col·lectivitat, etc.)
Al llarg de la història de l'ésser humà sempre hi ha gent que comparteix, honrada, intel·ligent i preparada per dirigir un col·lectiu, pot ser més gran o més petit, l'organització és la mateixa, segons la quantitat d'humans que accepten la col·lectivització.
La iniciativa privada és el que vol viure dels altres i no es conforma amb ser igual que tots, han de tenir més i més.
Així funciona el món i el donem per bo, criticant als que fan una bona feina pel col·lectiu i no es vol entendre que es pot discrepar de les propostes si per a tu no són encertades i cal acceptar-les en solidaritat amb la decisió de les majoritàries.
Reconec: En el nostre col·lectiu tenim com a amfitrió un (president) ha..ha..., Jordi el "puto amo", alhora membre de l'organització de l'esdeveniment, aporta de la seva butxaca licors i regals per a tots i crec que alguna despesa més. Un tresorer Agustí que se li dóna molt bé els comptes i tota l'organització en planificar sortides amb Ricard i la compra acompanyats per Maite. El disseny de la taula a càrrec de Juani i Ricard. Un cuiner Alfonso que les paelles li queden boníssimes. La resta del col·lectiu sempre donant un cop de mà, o les dues a ajudar en tot el necessari.
Si en aquest col·lectiu com en qualsevol altre no aportes res, poses el cul en una cadira, menges, beus i no pagues la part corresponent de les despeses i del treball en conjunt, els altres tenen tot el dret a la protesta i sobretot els líders en tenir més pes en ser el cervell col·lectiu i se senten traïts, són els que organitzen la trobada i desenvolupen el major treball per a tots (donen el seu exemple), i si cal apartar a qui no col·labora, per què es queixa dels àpats, dels responsables d'organitzar-la, i sempre s'ha de tenir en compte que alguna cosa pot fallar, no som perfectes.
I aquest cas s'ha donat amb freqüència en algunes sortides de part d'una minoria; els organitzadors s'emprenyen i diuen que en una altra sortida la programin altres. Doncs tenen tota la raó i la majoria que confiem en aquests líders que l'organitzen en solidaritat amb tot el grup, i siguem honestos no tots som capaços de l'organització o no poden.
I tant que confiem i acceptem sense queixa les possibles fallades i en la propera sortida els demanem que siguin els mateixos. (Confiem en ells i ells se senten orgullosos i reconeguts).
El lideratge no és una dictadura, és la capacitat que desenvolupa un ésser humà en tasques diferents que se li donen a uns millor que a altres sense esperar recompensa, i el menyspreu als que no col·laboren en el mínim exigible mai pot estar justificada per les majories.
Aquest "rotllo" és en referència a les quatre parelles que vam quedar els últims a acomiadar-nos a viure en el mateix barri i prendre l'última consumició del dia (ens costa separar-nos), va sorgir la contradicció d'un poble col·lectivitzat i la iniciativa privada per part de Antoni, Agustí, Ricard, Jaume, Valero i les nostres respectives parelles que alguna va participar com Maite i altres no.
No sé.., el perquè Valero sempre està en minoria i ho veu diferent a la resta de companys ...!
Salut amics i amigues.
02 de Junio de 2019
02 de Junio de 2019
