"Gramenet del beSòs"
Publicació nº 5 - Abril de 1992.
De l´Ateneu Llibertari
De l´Ateneu Llibertari
Eva Valero Lázaro
Un dia, la meva germana Vanesa de tretze anys em va preguntar:
-Que és la pau?
Realment em vaig quedar bocabadada, sense saber que respondre-li. Però ràpidament em vaig adonar de que ni jo mateixa sabia el que aquesta paraula volia dir en realitat.
Vaig estar una estona pensant e intentant trobar una definició, i seguidament em vaig preguntar:
-Que és la pau?
És alguna cosa que està perduda en el món, que tothom vol i que ningú té. Alguna cosa bella que noté cos, una rosa sense tall, que no té significat.
És satisfacció i felicitat, sinònim d'amistat
És orgull mitificat.
És un món d'eternitat.
És alguna cosa que ningú coneix, és un misteri que busca la humanitat.
És amor, un sentiment d'apropament entre germans, entre pobles, entre nacions.
És com una carta d'amor entre dos enamorats.
És silenci.
És un desig molt desitjat.
És la reconciliació.
És el final de la lluita.
És un mirall tranquilitzant.
És justicia i comprensió.
És alguna cosa irreal.
És agradable i magnifica.
És un munt de felicitat.
És símbol de puresa, de puresa humana i espiritual.
És el contrari del dolor, el contrari de la mort.
És bandera blanca enmig del mar.
És una mare per algú.
És la llibertat de les nacions.
És una coloma blanca voletejant, irradiant felicitat...
LA PAU ÉS LA VIDA.
Darrera totes aquestes posibilitats, em vaig adonar de que tot això era alguna cosa sense aconseguir, alguna cosa per la qual el món sospira dia darrera dia, per la cual cosa la humanitat està lluitant continuament, i una cosa depriment al adonar-nos de la impossibilitat que tenim davant d'alguns homes que tenen el poder suficient per aconseguir-ho i fan tot el contrari del que vol la humanitat.
Malgrat això, vaig arribar a la conclusió de que PAU VOL DIR VIDA.
Eva Valero, abril de 1992
Reescrit al bloc per Manuel Valero, juny de 2013
No hay comentarios:
Publicar un comentario