SOLIDARITAT...!

                                                                                   Manuel Valero Ribes

No sóc ni poeta ni escriptor, ni cantant ni comediant, tampoc ni pintor ni escultor, en tot cas un bufó i trobador... o més aviat... un provocador en diferentes opinions...!

I sóc simplement un ésser humà sense cap pretensió, en la meva vida laboral obrer impressor i avi cangur o cuidador en la meva jubilació; sense estudis universitaris sense més raó, però si un lluitador i amb la meva opinió llançar com un "boig somiador" contra els gegants... Qué si que eren Gegants...!  I no molins al vent...!

A tots els meus amics i especialment a un que sap que l'admiro per ser l'autor d'un bloc "vivències" variat en temes i ben escrit en totes les entrades del seu blog i ell em coneix a mi per tenir algunes diferències d'opinió i sap que el meu bloc és modest, però si molt respectuós amb les idees dels altres i escric o contesto a fets que tot i ser l'únic que pugui diferir de l'opinió dels altres tinc la necessitat d'expressar al ser els meus sentiments traduït en opinió i demano que m'escolti a qui em vulgui llegir amb el mateix respecte que escolto i llegeixo jo als altres.

Setze autors de PRESTIGI s'han Afegit a la demostració de "solidaritat" de la societat catalana i han participat desinteressadament en el llibre de la Marató.

Vull somiar el demà   

No em vull negar cap demà

per una almoina

de llum del passat.
del poema de Miquel Martí i Pol

El terme Solidaritat pot referir-se a molts conceptes i citaré alguns:

Solidaritat, en almoines o donacions.

Solidaritat, en sociologia.

Solidaritat, doctrina social de l'Església Catòlica.

Solidaritat, en els drets dels pobles.
Solidaritat, obligada.

Solidaritat, partits amb aquest nom en molts països.

Solidaritat, d'ONGs en ajuda (milers).

Solidaritat, de governs a països destruïts ( catàstrofes naturals, guerres, etc.).

Solidaritat, premsa.

Etc. etc. etc.

Escullo la que per mi és la més encertada la sociològica: Solidaritat es refereix al sentiment d'unitat basat en metes o interessos comuns, "és saber comportar-se amb la gent". Així mateix, es refereix als llaços socials que uneixen els membres d'una societat entre si. Alguns sociòlegs van introduir definicions específiques d'aquest terme. Entre ells, un dels més famosos va ser Émile Durkheim.

Som intel·ligents els Catalans, sense dubte (els que ho són, és clar) i la nostra forma de viure no la canviarem, no interessa, està cada cosa al seu lloc. Perquè canviar-la?. I som solidaris, donem almoina o donatius per netejar la consciència (si és que la tal consciència existeix) i s'inventen en les grans organitzacions com TV3 que al seu torn creen fundacions com la Marató on el gran espectacle aixeca el teló com un programa més per a la recollida de diners per a l'estudi i investigació d'algunes malalties; enguany la 22a edició de La Marató de TV3 "desplegarà la Seva Capacitat de Sensibilització i mobilització social" en benefi de la recerca neurodegenerativa. Les Malalties del cervell ja van ser Objecte de les edicions del 1996 i 2005 de La Marató.

Molt lloable... El què no fan els governs ho fa la població civil i el sentiment dels catalans es desborda a donar petites o grans almoines (si no us agrada la paraula "almoines" la cambiem per "donatius") juguen amb el nostre sentiment i s'adhereixen a la crida intel·lectuals de tots els gèneres, no falta ningú, és la Gran Òpera dels que demanen...  Hi ha a centenars de ONGs; Unicef, Càritas, Creu Roja, El Banc d'Aliments visitat per l'alcalde de Barcelona "no hi ha vergonya" etc., etc.; i tots ells, amb el seu poder es queden curts; i no diguem dels programes infames que fan plorar al poble, perquè algú a través del telèfon ajuda a un disminuït en directe a solucionar el seu problema i aquests programes per TV que no deixen de ser les Operetes de barri es fan per això per arribar al sentiment de les persones i darrere del teló hi ha uns interessos determinats, competitivitat empresarial, audiència, èxit i diners... !

Què més voldria jo que disposar d'aquests mitjans per poder solucionar tants problemes que pateix part d'aquesta societat civil catalana, espanyola i mundial.

I poder sensibilitzar i mobilitzar socialment a la població (com fan ells, en temes concrets), per a la solució dels grans problemes en general, incloent la investigació que els nostres dirigents estan destruint i un país sense investigació estatal està condemnat a la misèria.

Quan parlem de l'església diem... Amb l'església hem topat!.

Quan parlem del capital diem... Amb el capital hem topat!.

Quan parlem del govern diem... Amb el govern hem topat!.

Quan parlem de la justícia diem... Amb la justícia hem topat!.

Quan parlem de la premsa diem... Amb la premsa hem topat!.

Els cinc poders fàctics i la Marató està dirigida pel cinquè poder "un mitja de comunicació"!.

Tres milions de pobres i dotze milions sota el llindar de la pobresa, un de cada quatre espanyols en edat de treballar en atur, augmenten els suïcidis a nou al dia, joves en vaga de fam jugant-se la vida quan estic escrivint aquestes línies amb més de trenta dies de dejuni i els mitjans que promouen la solidaritat no es fan ressò no ja de solucionar sinó d'informar contínuament la manca de drets en la necessitat i desesperació d'aquesta gent que per protestar estan disposats a emmalaltir o fins i tot morir i la previsió és de que durant el 2014 desapareguin un 25 % més d'empreses, un nou rècord de morositat bancària i més caigudes de la facturació industrial.

Com va a recuperar un país que creixerà per sota de l'1 %, mentre les rendes del treball cauen per sobre del 5 % no és un misteri, serà tot un miracle .

Però clar això no interessa no hi ha programa per denunciar contínuament tot els atropellaments que pateixen una part de la població, crec que sabem de qui són els mitjans, però no importa el nostre sentiment com a catalans és d'orgull nacional i mirem cap a un altre costat.

Vagues i lluites: L'última fa tot just unes setmanes contra la LOMCE, la LOCE, la LOU o la LOGSE. Sempre vagues i sempre igual: Acabar empassant amb una reforma educativa anterior que en el seu moment fos molt contestada al carrer.

Sempre de mal en pitjor perquè ara, novament, arribin PRISA i el PSOE (acompanyats d'IU, com no) i ens demanin sortir al carrer defensant una educació pública i de qualitat com la que teníem abans.

Com la que teníem quan? Cal ser barrut per defensar aquesta educació pública i de qualitat que mai ha existit. Cal ser molt carca per defensar aquest sistema educatiu caracteritzat pel fracàs escolar, l'avorriment, l'adoctrinament, els interessos ideològics i econòmics dels que estan al poder .

Cal no voler adonar-se de tots els greus problemes que arrossegaran els nostres fills, néts i besnéts (les següents generacions), per una classe política deshumanitzada i que viuen amb tots els privilegis i que la població civil catalana (de la recollida de diners d'un programa de TV) ens sentim orgullosos que es puguin investigar malalties amb les almoines o donacions de la Marató.

No és despit catalanista com podeu pensar alguns, una de les meves filles treballa en investigació del càncer i reben algun ajut de la fundació de la Marató i jo amb la meva opinió penso. Quina pena que un país com el nostre, els fons per a la investigació procedeixin de fons privats (laboratoris) o de donatius (almoines)!. En resum... Per negoci o per un sentiment molt nostre que quan es tracta de Catalunya fem pinya.

  

Cinquanta anys enrere (1962 riuades del Vallès), al poble amb menys mitjans d'informació i una dictadura militar i religiosa, no se li podia enganyar tan fàcilment i jo amb 14 anys em recordo perfectament dels comentaris i rumors del poble, que tenia coneixement de la corrupció de participar alts càrrecs, fins i tot es "va comentar" si també estava implicat el locutor de ràdio Barcelona Joaquín Soler Serrano.

Però si algú va liderar per sobre de tots l'onada de solidaritat per ajudar els afectats de les riuades va ser el locutor Soler Serrano, qui amb una incansable vocació de servei públic va fer campanya en els micròfons per aconseguir tot el necessari per als damnificats, diners, menjar, mantes, tendes de campanya, medicaments i un llarg etcètera d'ajudes que va aconseguir impulsar el locutor Joaquim i donar a conèixer la catàstrofe a tot el país gràcies a la seva MARATÓ d'hores de ràdio, el que va generar una onada de solidaritat sense precedents. De fet, diversos ajuntaments vallesans han fet els seus homenatges a la tasca del ja mort locutor. Com Rubí, on fa poc es va descobrir una placa en honor a la que és coneguda com la veu de les inundacions del Vallès. L'important treball solidari de Soler Serrano també es va fer notar a Terrassa, que recentment va inaugurar un monòlit dedicat al radiofonista . Enhorabona si de veritat estaves net de la corrupció i la veritat mai es va aclarir des de llavors i com va desaparèixer de Barcelona i crec que d'Espanya, a la seva tornada mai ho vaig mirar amb bons ulls.

Fa mig segle de les riuades del Vallès (Barcelona) es va complir la nit del 25 de setembre de 2012 i, 50 anys més tard, una investigació ha tret a la llum casos de corrupció en la gestió de les donacions i episodis foscos, com nens orfes lliurats en adopció.

El posen de manifest el periodista Ferran Sales i el seu fill, l'historiador Lluís Sales i Favà, en el llibre 'La riuada de Franco' (Pagès Editors), que per primera vegada recull, amb la documentació que ho prova, les "pugnes polítiques, propaganda i corrupció" que hi ha darrere de la catàstrofe. Una de les irregularitat és que "al mercat de les Glòries", es van posar a la venda matalassos que havien donat per als damnificats. Els fets es van denunciar però la investigació es va frenar".

"LE VAN DEMANAR 10 NENS" 

En una entrevista d'Europa Press, Ferran Sales ha explicat que "s'ha parlat fins ara de la memòria de les víctimes, de les conseqüències del mal urbanisme, la misèria dels afectats i del fenomen meteorològic, però no sobre com el règim va utilitzar la riuada "per legitimar-se a través d'una estratègia comunicativa liderada pel ministre d'Informació i Turisme, Manuel Fraga .

Per al periodista, la pitjor cara d'aquesta història van ser els nens robats: "El governador civil de Barcelona va rebre cartes dels seus homòlegs de tot Espanya que li demanaven nens. En un cas, un amb ulls blaus. Les Germandats Combatents li van demanar 10 nens i hem localitzat la història d'una nena de Sant Cugat i que va ser traslladada a Alemanya "per ser lliurada en adopció d'amagat".

Ho sento pels que ho creuen profundament i no em diguin que no són almoina o donatius, Solidaritat social és quan ofereixes i comparteixes tot el que tens, quan et jugues la vida pels altres, soladari és els voluntaris del Prestige (que aquests dies després de deu anys hi ha sentència sense culpables... "¿Què justícia...?), els que van saltar les barreres del tren de Galícia, els que donen part del seu únic menjar a un company, el que respecta i se solidaritza amb vagues de treballadors en lluita pels seus drets laborals, els que ofereixen un òrgan o medul·la òssia per a un desconegut, etc. etc. Això és SOLIDARITAT!. 
I la almoina o donatiu és quan ofereixes una mínima part del que tens ". I què no ens ve d'aquí ...!

Salut per a tots de Valero

Octubre de 2013

Fiestas populares...

¡Qué bien se pasa en todas las fiestas, sean de nación, ciudad, pueblo, barrio, calle, o casa...! 

Y que coño, la fiesta... es la fiesta... y viva la fiesta, que es donde se pasa bien, bebida..., comida..., alegría... y según de lo que trate a disfrutar de las diferentes actividades...!!

"Panem et circenses" (siglo I  - Roma). 

¿Y a quien se le puede ocurrir que en tiempo de crisis como la actual alguien pudiera pensar que los presupuestos de todas ellas podrían emplearse para otros menesteres...? ¡De locos verdad...!

Cuándo una familia no tiene recursos, y no le llega para celebrar aniversarios o cumpleaños en casa, no lo celebran y lo dejan para otro año, haber si la economía se lo permite; así debería ser con la celebración de todas las fiestas. La austeridad de una familia o de un país pasa por potenciar lo necesario y renunciar a lo innecesario. 

Hay que ver lo que generan en gastos para unos y el beneficio de los organizadores en los objetivos, aparte de las buenas relaciones (Berlanga nos lo mostró en la Escopeta Nacional (1978), que en las fiestas (aunque esta fuera de cazadores), se cierran grandes negocios y muy rentables amistades). 

La sociedad necesita distraerse de tantos palos como estamos recibiendo; algunos más que otros y yo no soy de los que lo están pasando mal, tengo cubiertos de "momento" las primeras necesidades de poder subsistir en esta puta jungla; soy jubilado y todavía nos dan algo de lo mucho que hemos cotizado a la seguridad social durante toda una vida de trabajo; recortan en salud a todos los que más lo necesitan... y a los viejos... al parecer les preocupa que la media de vida es un poco más larga (por el pago de las pensiones, claro...) y eso que todavía hacemos un buen servicio a la sociedad (sin cobrar), cuidamos a nuestros niet@s y a muchos de nuestros hij@s en paro les damos de comer y pagar la "traición de la hipoteca" por el derecho a una vivienda digna.

  

¡Si no...! Nos exterminarían en masa... Como el programa Aktion T4 (1939-1941) creado por los nazis para eliminar a las personas enfermas, niñ@s con discapacidad y viej@s y nuestros queridos y anteriores dirigentes colaboradores de los nazis de Hitler del III Reich y hoy de Merkel del IV.  

Y no os quepa la menor duda, esto es la III Guerra Mundial y la están ganando los alemanes, sin tirar un tiro y sus amigos y sumisos colaboracionistas españoles, "que la Führer nos menosprecia denominando a España como "mi zorra" y espero que algún día paguen todos por su traición.

De nada nos sirve tantos años de generar riqueza y pasar por las duras condiciones que nos han sometido nuestros patronos y los que estamos vivos lo podemos contar; mientras ellos podridos de dinero, arrancado de las espaldas torcidas de sus esclavos, se cuidan al máximo para estar bien lustrosos y cuidados, sólo tienes que fijarte en ellos y no encontraras en sus figuras las caras de preocupación y las manos temblorosas, producto del trabajo duro y mal renumerado; verás... lujos y vicios infinitos..., impecables en el vestir..., coche mercedes..., una gran mansión..., el yate en el puerto... y avión privado...!

¿Y morirse, jaja?... También se mueren...!. No pueden comprar la vida eterna, ni la salud, aunque lo intentan por todos lo medios a su alcance, a través de los bienes y del dinero en "paraísos fiscales" y si que mueren (no faltaría más). Por qué la inmortalidad todavía no se puede comprar...!, y lo hacen con una sonrisa, de lo bien que lo han pasado en esta vida y a la vez llorando por no poder llevarse su fortuna al otro barrio;  sin mirar y satisfechos del reguero de calamidades causados a los demás y que han dejado un rastro de sangre en el camino.

Incluyo a las clases dirigentes en general, falsos políticos , embusteros, sinvergüenzas y traidores, no se esconden de lo bien que viven y reconocen en público a través de sus medios de información. ¡Cuándo nunca antes lo habían reconocido en público!... de las necesidades que padece el pueblo y hoy lo dicen tan tranquilos, sin ruborizarse confiesan que hay hambre que padecen muchos niñ@s, necesidades especiales que no se cumplen y prioridades muy necesarias para la supervivencia de un parte del pueblo que dirigen... y lo dan por bien hecho... y muy necesario, para que cada día nos estrangulen un poco más... y nosotros... nosotros por creer que no va conmigo los oímos... y pasamos del tema...!

Y los conocemos a todos... los votamos, cómo nuestros hombres/mujeres de confianza... son nuestros distinguidos dirigentes, los que tienen que solucionar los problemas de su pueblo...!

Cómo en cualquier guerra, lo consideran daños "colaterales"...! (Preciosa palabra para justificar lo injustificable). 

                                 Publiqué en la revista Tinta Negra (Gráficas C.N.T.), hace 25 años

                                          Por la huelga general del 14 de diciembre de 1988

                              

EN UN PAÍS DE TONTOS

Como el nuestro

Señores... ¿ Se puede ser tan tontos?...

¿Cómo es posible votar a un gobierno?...

Convencidos, como la inmensa mayoría de obreros de este país, de que este gobierno que nos manda hoy, "Socialistas", que nos iba a sacar las castañas del fuego.

Y ahora, con esta huelga general del día 14 de diciembre de 1988, todos se suman a ella, diciendo no estar conformes con el gobierno.

¿Para qué? -me pregunto- para, a continuación, en las próximas elecciones, los volváis a votar.

¡Dónde vas..., país de tontos!...

¿A quién queréis convencer?...

A los que siempre han tenido inquietudes, piensan y no están vacíos.

Vosotros sois los inmovilistas, conformistas. Hablad de fútbol, que es lo vuestro, miopes cerebrales, sumisos, consumistas, gusanos, y sobre todo...

TONTOS... TONTOS... TONTOS.

 M. Valero

 14/12/1988

                                         

Octubre de 2013, veinticinco años después, lo hago extensible a todos los partidos políticos, las clases dirigentes de nuestro país se están luciendo... se están llenando de gloria, en vez de llenarse de mierda, que es donde deberían ahogarse...!

Y el pueblo está dormido, sobre todo los que verdaderamente lo necesitan, no hay líderes sin venderse (todos viven del cuento, los lideres que intentan solucionar problemas (no son torturadores), son actores del "terror" muy bien pagados por el capital) y todo lo que hacemos son manifestaciones fraccionadas (los dirigentes están tan acostumbrados a las manifestaciones que no les hacen ni puto caso, pasan olimpicamente de ellas) y aun que le demos la vuelta al mundo del revés, los que tienen llenos los bolsillos no caerían por el peso y la fuerte atracción de la tierra y los de los bolsillos vacíos se precipitan al vació por la falta de peso...!

Y de los TONTOS del escrito del 1988, con los años veo que estaba equivocado, de tontos nada son la mayoría del pueblo que estando por debajo de los dirigentes (las clases medias, o los que no nos faltan dos euros para tomar una cerveza), nos chequeamos y nos decimos a nosotros mismos que todavía se vive muy bien... ¿Qué les explicas de las dificultades de una parte de la población si ellos no lo padecen?, en enseñanza sus hij@s a escuelas privadas, en la sanidad se pagan sus mutuas, no carecen de nada, etc. etc. y la solidaridad  lo solucionan dando donativos a ONGs, limosnas a indigentes por la calle o la gran recogida de dinero en los Maratones, etc.etc.

Empiezo el escrito por las fiestas y me olvido de ellas... 

Fiestas representativas y conmemorativas de lucha sólo una el Primero de Mayo (que no se por que sigue), de llamarse en la dictadura San José artesano, ha pasado con la democracia a ser una fiesta de pito y pandereta, poco representativa de la lucha por el derecho de los trabajadores; las demás religiosas o de exaltación patriótica, estas si... "intocables" (fuerzas armadas, la hispanidad, la constitución, san Isidro, la Merçe, san Fermín, etc. etc.  y con la crisis que estamos padeciendo y con el dinero de la deuda contraída con otros países por los ladrones de nuestros dirigentes, me indigna que fiestas que se gastan lo que no tenemos, ejemplos: olimpiadas, desfiles, fiestas nacionales, etc. disponen de los recursos a su antojo y despilfarro en el presupuesto de todas ellas y me da igual que sean religiosas del patrón/a de turno..., o las nacionalistas patrióticas de todos los colores..., nadie es capaz de renunciar a ellas, para emplearlo en temas más necesarios; la fiesta es la fiesta y hay que pasárselo bien... y quien... pues todos los tontos... que no son tan tontos, una mayoría todavía tiene para todo, la vida es la vida y hay que aprovecharla.

Aunque muchos se quitan la vida desesperados por la necesidad, falta de oportunidades y de recursos. 

Y poco o nada "hablan los medios" no sea que hieran sensibilidades de todos los que todavía lo pasan muy bien y es mejor mantener la venda en los ojos (ojos que no ven corazón que no siente).     

¿No dejemos lo más importante...? Y olvidarnos de que para eso se crearon las fiestas para olvidar los malos momentos.

Y a continuar y que no falten las fiestas... Que de las basuras acumuladas la Naturaleza es sabía y los depredadores cazan y se comen el mejor bocado, las alimañas el segundo, pequeños carroñeros el tercero y lo que sobra los indigentes rebuscando en los cubos de basura...!

Se me dice con frecuencia que hay que tocar con los pies en el suelo y no lo dudo... Tienen toda la razón...!

Cuando juegas con niñ@s, por su "inocencia" y de broma,  para hacerles girar la cabeza y que miren hacia atrás, les dices... señalando con el dedo... Mira un burro volando...!                                                                                  ¡Y el burro que vuela soy yo...!!!

                                                                      Manuel Valero

  02/10/2013..

A un estimat Professor d'història

Hola Profe... no pots imaginar el molt que m'agrada tenir-te com un profesor particular on poder comentar diferents punts de vista, sempre des del més cordial i respecte per les idees que pugui tenir cada un.

No sóc ni Iñaki Gabilondo, ni Anton Losada, ni Suso de Toro, sóc Manuel Valero treballador jubilat, obrer i impressor de tota una vida (48 anys) i sense passar per la universitat (les circumstàncies de la vida i sobretot la falta de recursos, canalitzen el teu camí) i crec que per tenir una mica de sentit comú (que sembla el menor dels sentits), només cal ser honrat com a ésser humà.

Fa un any aproximat vaig posar un "FI" a una entrada social reivindicativa, en el meu bloc "Vuelta de tuerca...",  al sentir-me derrotat..., el títol "Apostasía de lo Social !!" per la marxa desenvolupada en les manifestacions del 15 de maig del 2011, fou també un moviment espontani que va obrir moltes esperances, una d'elles la meva, (i on va anar a parar..., a la galleda de les escombraries), ens van moldre a pals... a qui s'ho mereixia i als que no, amb un govern polític repressiu capaç de muntar i enviar els seus mercenaris de paisà a rebentar des de dins manifestacions i altres uniformats sense identificar al pur estil dictatorial. (Violencia de Estat).
      
              Enlace: http://valero150548.blogspot.com.es/2012/11/apostasia-de-lo-social.htm

També m'avorreixen els grans intel · lectuals del país que molts passen per la tele com a tertulians, sempre diuen el mateix, durant anys no revelen res que no sapiguem, (una part del poble ho sabem abans que ells), però tots viuen de "puta mare" i els de signe contrari no diguem de les mentides que intenten raonar i enganyar a qui els escolten..., "esgarrifos"... Si els fills de puta volessin taparien la llum del Sol ..! 

Per ser un bon historiador cal ser neutre i no escriure com a resultat del sentiment de l'escriptor (així tenim fets històrics descrits per diversos historiadors i no s'assembla en res el que escriu un, del que diu l'altre), cal ficar-se al centre per poder veure des de tots els angles la realitat que ens envolta i ser molt objectius per dir el més ajustat a la realitat.

Sembla que el missatge que et vaig enviar, "per la teva contestació", crec que no va ser del teu gust i aquí no es tracta i no és la meva intenció tirar res per terra o desacreditar un fet, de qui ho planteja sigui per amor a l' art i amb espardenyes, i les espardenyes a l'any 1936 a Espanya i sobretot a la nostra Barcelona , no s'ha donat en cap altre lloc .

Profe... si et contesto és per "dir-me" que puc donar-te alguna lliçó, que no et crec... Com un ignorant com jo puc ensenyar alguna cosa a un professor de la universitat ?, Però potser si..., si et deixes portar pel sentiment i caiguis en algun error (sempre sota el que jo penso).

El meu sentiment social, que sembla que tothom ho ha de tenir i l'himne... i la bandera... ia mi "no em dóna de menjar", és la data de 19 de juliol dia Internacional de l'Anarquisme, no és una data posada per Nacions Unides ni per cap Estat que hagi guanyat o "perdut" com és el cas a la Diada de Catalunya (1714), el dia esmentat va ser instaurat per l'AIT (Associació Internacional de Treballadors) de la Primera Internacional, per commemorar la derrota del feixisme a les mans dels treballadors en la seva majoria afiliats al sindicat anarcosindicalista CNT (Confederació Nacional de Treballadors) i va ser un fet espontani d'espardenyes com tu dius sense cobrar ia deixar la vida, dirigit per líders sindicals (no com els d'ara, comprats amb milions d'euros), que feia temps esperaven el cop d' estat contra la República i que el Govern de la nació no el volia ni veure ni creure .

La II República també va ser un fet espontani a través d'unes eleccions municipals i el poble va sortir al carrer a demostrar la seva alegria en acabar amb l'oligarquia de segles i començar amb una nova República on els poderosos seguir vivint com els reis i els pobres van continuar passant gana, com a exemple, no es va dur a terme la tan esbombada reforma agrària que tan necessària era per acabar amb els latifundis, etc .

He nascut a Catalunya i em sento Català, les meves dues filles són Catalanes i els meus tres néts són Catalans, els meus sentiments com el millor dels catalans, als meus 16 anys on treballava, de dos trossos de drap un de vermell i un altre groc em vaig fer la bandera catalana que vaig penjar a l'estar prohibida a l'interior de la porta de l'armari de les eines situat darrere de la màquina d'imprimir, cantava: els Segadors, el cant dels Ocells, la Marsellesa i l'himne de Riego, també era aficionat del Barça, perquè vegis que encara me'n recordo, Ramallets, Kubala, Suarez, Manchon, Villaverde, Segarra, etc. etc. i tantes coses que he anat deixant pel camí... i he... trobant d'altres...

El temps passa i cada individu o bé per les seves lectures o per lliçons de professors de carrer i altres universitaris, es va formant en una ideologia que per bé o per mal la arrossegues tota la vida i aquest és el meu cas i et fa renunciar a creences anteriors, ja no em diu res la bandera Catalana perquè també la esgrimeixen els lladres i repressius polítics que ens governen, ni l'himne revolucionari dels Segadors en boca i amb la mà al pit dels mateixos explotadors del poble, potser hi ha persones que no ho veuen i no tenen perquè veure-ho, són fidels a les seves idees i el equivocat puc ser jo, vaig deixar de ser del Barça (encara que em costa després de tants anys... encara sento els colors), no sóc aficionat a cap joc ni a loteries i he lluitat sempre pel que crec, ajudant sindicalment a tots els que m'han necessitat...

Han passat uns dies i sembla ser que s'han calmat una mica els ànims i sé el que em dius de l'estat com a aparell - institucional - repressiu , no una ONG mal organitzada, jo li denominaria com un estat democràtic heretat del franquisme on segueixen existint les dues Espanyes i han col · laborat tots els dirigents (els Catalans també), per fer d'Espanya un país de pandereta, lladres i pocavergonyes i tot i ser molt semblants les dues, hi ha poques diferències pel que fa als dominants i una d'elles són els veritables hereus feixistes que són els que tenim ara...

Pel que fa a Catalunya la defineixo com de gent pacífica, dialogant i molt intel · ligent (que seria d'Espanya sense Catalunya en un país capitalista), aquest és la por que tenen i s'agafen com pegellides al no voler quedar desemparats.

Quant a la Via Catalana un èxit amb majúscules, un milió i mig de persones en una cadena de 400 quilòmetres, tot un èxit de cara al món en ser una "fita" històrica, que ja es va fer en altres països, crec de 600 quilòmetres però no tan atapeïda de ciutadans com aquí i sembla ser que "molesta" que es digui que un fet intel · ligent com aquest es necessita organització, temps i diners per organitzar ja que les manifestacions que són més espontànies el món està acostumat a elles i no tenen el mateix impacte...

Catalunya amb 7,5 milions de ciutadans, sento dir-ho i intentaré exposar el que jo veig, 1,5 milions de ciutadans catalans a la Via la gran majoria pel sentiment català exposat anteriorment, uns quants milions més amb el sentiment que no van poder assistir per cicunstancies... I una setmana abans a la Puerta del Sol també es reunia gent de Madrid per a les Olimpíades, en aquest país disposen dels recursos per al que ells volen i aquesta gent estaven també per un sentiment, gairebé tots ciutadans amb uns ingressos majors o menors que donades les circumstàncies de retallades i recessió, van tirant, els estadis de futbol al màxim, els restaurants els caps de setmana a tope, precisament el que es podria deixar no es deixa i s'està notant la crisi en petits comerços i en el consum en general, quants aturats creieu que podrien estar a la Via jo crec que molt pocs (perquè no van ni quan la manifestació és d'aturats, 900.000 a Catalunya i 6 milions a Espanya); gent que està passant calamitats, fam i desnutrició en els nens, sanitat de pena i dit personalment per un Uròleg d'un gran hospital.  Hauria d'operar pròstates cancerígenes en menys d'un mes i els he de dir que d'aquí a cinc mesos!... Com es trobaran aquests pacients quan els toqui, estic avorrint de la meva professió de metge i m'estic plantejant deixar!. Més del 50% de joventut sense feina i sense estudis (les futures generacions perdudes), ensenyament de pena, retallades en drets i salaris dels treballadors, però els nostres "dirigents" no donen exemple... I no vull seguir..., suposo que és suficient...

Per què no hi ha mobilitzacions d'un milió i mig de persones per totes les causes de necessitat, està molt clar perquè els interessos dels ciutadans van per vies diferents uns ho fan per sentiment, altres perquè estan aturats, altres perquè no tenen habitatge i altres perquè no tenen res, etc.etc.

I jo només em queixo per aquesta manca d'unitat per a totes les coses importants que els canalles dels polítics no les pateixen i una majoria de la població tampoc i només voldria conscienciar la gent que crec... que tampoc seria tan difícil si disposés dels mitjans necessaris de convèncer "la  Mass Media, el cinquè poder", com a "exemple" aconseguir a 120.000 persones que omplen el camp del Barça el deixessin buit, probablement si això s'aconseguís les coses no serien tan difícils d'assolir... !

Manuel Valero

Espero Profe... que no et molesti , el que per mi és una lliçó magistral, (no dono més de si...) en posar al descobert els meus sentiments i no escric consultant res, ho faig de la memòria que sembla es troba de moment en bon estat.

I si em contestes cordialment t'ho agrairé i assumiré la crítica constructiva, en rebre floretes d'amics que jo parlo com els del PP , i només en aquesta vida he intentat comportar-me com a persona i aprendre de tots el que em puguin ensenyar alguna cosa.

I una altra cosa haver si m' envies el teu últim escrit a la revista Sàpiens .

Salut i una forta abraçada.
17/09/2013

Premios y castigos...

NO TODOS SON PREMIADOS, NI TODOS SON CASTIGADOS...!!!

Comentarios y opiniones al leer artículos publicados en blogs de amigos o conocidos y en especial uno muy interesante que escribe "casi a diario" temas importantes, variados y con mucho contenido, el del amigo Josep en "vivències" y este es el premio con mi humilde opinión que yo le ofrezco, como galardón y reconocimiento a un trabajo bien hecho desde el corazón a la cabeza. "Y es el que yo desearía".

Las opiniones pueden ser diferentes al ser en la diversidad seres individuales, pero eso sí... siempre guardando un respeto hacia las creencias y opinión de los demás, aunque no sean las mías y crear diferentes foros del pensamiento donde siempre podemos aprender o rechazar ideas los unos de los otros.

En una de sus entradas salio a relucir el Premio Stalin de la Paz (sólo asociar Stalin con Paz me da escalofríos), lo que me dio pie a comentar por mi parte lo que pienso de todos los premios y a la vez extenderme un poco más en mis convicciones con esta entrada más bien "light", que no es la única y hay muchos escritos sobre el tema de los premios.

Yo comento:

Pel que fa als premis tant el "Nobel" com el de "Stalin" i tots els premis del món per a mi, "pura escombraries", dotats amb diners i a la vanitat personal i tot dóna voltes als interessos dels amos, la meva opinió (ni premis ni càstigs), premien els que volen, mai he vist que premiïn al millor escombriaire del barri i castiguen els innocents, (als lladres no..., estan en els bancs, la Moncloa i els Parlaments) i així mantenen les diferències de dirigents i dirigits.

Josep comenta:

Però a igualtat d'oficis, sigui Medicina, Literatura o Física, o si, fins i tot a un senyor que sigui ebenista, si que crec que ha d'existir un premi. Qualsevol d'ells és més intel·ligent que jo, s'ha esforçat més, i podem buscar molts adjectius entre ell i jo. I al millor ciutadà perquè no?,. L'altre dia parlava amb el Miquel, És un senyor amb els teus mateixos pensaments encara que ell diu que no exerceix, i no és veritat, si tu veus el seu bloc és una dedicació a Barcelona diària, gairebé sempre és per alguna denúncia contra "a qui correspongui" Si en Miquel sap mil vegades més que jo, perque no pot tindre un premi?

Miguel puede saber mucho sobre lo que dice y yo también repaso su blog y me gusta y tú puedes saber mucho sobre otros temas que Miguel ignora (o todos o ninguno). 
Los premios "sin vanidad" y de agradecer para cualquier ser humano es el reconocimiento de su entorno, familia, amigos, conocidos, etc. del reconocimiento como persona en toda su vida y al trabajo bien hecho y no tiene que ir acompañado de un premio que la mayoría de las veces es concedido por inútiles muy poderosos sean descendientes de sangre o por tener poder y dinero (las dos cosas van unidas). Y cada uno desarrolla su trabajo lo mejor que puede y aquí se encuentra la solidaridad en la diversidad y la inclusión de todos los seres humanos.

Premios para los mejores, dotados con mucho dinero, cuando son los que mayores ingresos tienen por su trabajo y castigo para ladronzuelos y todos sabemos y nos consta que los grandes defraudadores y ladrones que roban a todo el pueblo, ninguno de ellos recibe su castigo.

No critico ni dudo (faltaría más) que todos los premiados han sido muy buenos en sus respectivos trabajos, entre los mejores, pero también digo que cada cual desarrolla su trabajo con su saber y habilidades como ellos y pasan desapercibidos, por que no a todos, los que se les tendría "no que premiar" si no reconocer y valorar su obra en vida no se les hace... 
Y sólo son premiados los que les interesa por intereses concretos. Intento aceptar que muchos de los premiados según en que áreas dedican el importe para seguir las investigaciones (que tampoco les llega), pero tampoco me vale, los ingresos deberían salir del pueblo que genera la riqueza,  para el bien de toda la humanidad.. 

Yo comento:

Les diferències socials no han d'existir, cada individu té una tasca determinada en una societat en "llibertat" i no hi ha ningú per sobre dels altres ... I cal seguir caminant per poder assolir ...! La Utopia.... 

Hay muchos premios y premiados y no voy a poner a todos como ejemplo sólo a unos cuantos a los más conocidos y por lo visto muy merecedores del premio "Nobel", todos los que cito, con las manos manchadas de sangre y no son "carniceros" de vender carne de cordero. 

Y me centraré en el premio más conocido por todos los seres humanos, el de la PAZ.

PREMIO NOBEL DE LA PAZ

Está dotado con 10 millones de coronas Suecas, 1.146.158 euros

1973 Henry A. Kissinger. Secretario de Estado de EEUU.
1983 Lech Walea. Presidente de Polonia.

1990 Mijail Gorbachov. Presidente de la URSS.

1994 Isaac Rabin Presidente de Israel.

1994 Shimon Peres. Presidente de Israel.
1994 Yasir Arafat. Lider Palestino.

2001 Organización de Naciones Unidas.

2002 Jimmy Carter. Presidente de EEUU.

2009 Barach Obama. Presidente de EEUU.

No lo entiendo "Señores" de la PAZ o de la GUERRA...!!!

Nominados al Nobel de la Paz.

1939 Hitler. Con centenares de miles de personas asesinadas antes de 1939 y millones entre el 1941-1945

1945 y 1948 Stalin. Con centenares de miles de personas asesinadas antes de 1945 y después.

PREMIO STALIN DE LA PAZ (1949-1988). 
PREMIO  LENIN  DE LA PAZ (1989-1990).

Está dotado con una medalla (y desconozco si también con dinero)

1953 Pablo Neruda (Poeta y político comunista) Chile. (Poeta como pocos de la generación del 27, leído en mi juventud).

1954 Bertolt Brecht (Dramaturgo y Poeta) Alemania oriental "comunista". (Dramaturgo  uno de los grandes). 

1961 Fidel Castro (Presidente de Cuba) comunista. (Fumaba buenos puros cuando el pueblo lo tenía racionado)

1962 Pablo Picasso (Pintor) España, comunista. (En pintura lo mejor de lo mejor, generación del 27).

1964 Dolores Ibárruri (Política Comunista) España (Vale más vivir de pie que morir de   rodillas)

1964 Rafael Alberti (Poeta y político comunista) España (Poeta como pocos, leído en   mi juventud, generación del 27).

Los dos aceptaron la herencia franquista y seguimos con ella. (2013)

1990 Mandela (Presidente de Sudáfrica). (No opino sería muy largo, los negros siguen viviendo en guetos)

Casi todos comunistas y muy buenos en su trayectoria profesional y no me extraña que fueran galardonados por el régimen comunista de la URSS, y donde queda la dignidad de personas tan celebres al aceptar el Premio Stalin de la Paz. 
¡¡Por lo visto el que no "toca" soy yo...!!!

PREMIO CERVANTES

Está dotado de 125.000 euros (año 2008)

No cito a ninguno, no hace falta... Son los Grandes Escritores en lengua Castellana.

Salvo contadas ocasiones "galardonados" con premios los han rechazado, su vanidad estaba por debajo de su trabajo bien hecho y estos son los que tienen mi reconocimiento como personas solidarias y que no creen estar por encima de nadie...!!!

Manuel Valero.
08/09/2013

                   

UTOPIA...

                                 

El concepte utopia es refereix a la representació d'un món idealitzat que es presenta com a alternatiu al món realment existent, mitjançant una crítica d'aquest.

El terme va ser concebut per Thomas Moro (1516). L'origen etimològic de "Utopia" no va ser del tot explicitat per Moro, però deixa entreveure un doble joc de significats, ambdós del grec. D'una banda οὐτοπία (οὐ, no; τόπος, lloc = "el que no està en cap lloc") i per l'altre εὐτοπία (εὐ, bon; τόπος, lloc) = "bon lloc".

Robert Owen (1771-1858), va ser un pioner del socialisme, inspirat encara per la fe dels pensadors il · lustrats del segle XVIII en el progrés humà i en la possibilitat de reformar gradualment la societat mitjançant la raó, el convenciment i l'educació.

Étienne Cabet (1788-1856), va ser un filòsof, teòric polític francès i socialista utòpic. Publica "Viatge a Icària", on descriu una utopia comunista en el futur, davant del present capitalista (1842).

El 1846-1847, uns quants Seguidors de Cabet s'establiren per viure en comunitat, al Poblenou de Barcelona, ​​que justament Per Ells fou coneguda en un quant temps, amb el nom d'Icària.

El 1855, Ildefons Cerdà és refereix al barri dient-li Icària, influït com estava per companys que intentaven crear una comunitat de regust socialista utòpic.

La revolució social espanyola de 1936, coneguda com revolució espanyola va començar després de l'intent de cop d'Estat del 17 de juliol de 1936, que va desembocar en la Guerra Civil Espanyola. La seva principal base ideològica va ser l'anarcosindicalisme i el comunisme llibertari, amb un component marxista revolucionari, caracteritzat pel POUM (trotskistes) i l'ala esquerra radical del PSOE i UGT, i es va caracteritzar, entre altres coses: per la seva anticlericalisme en la religió, el seu cantonalisme en l'administratiu, el  racionalisme en l'educació, assemblearisme, i el col · lectivisme autogestionari en l'econòmic.

Es va formar un govern desplaçant l'autonòmic de la Generalitat de Catalunya del president Companys, el COMITÈ CENTRAL DE MILÍCIES ANTIFEIXISTES on la CNT va cedir el seu poder en aquests moments històrics amb els partits polítics. "Error o encert" aquí es troba un dels principals dilemes d'una revolució per primera vegada en la història, d'implantar una dictadura anarquista, sotmetent a les altres forces polítiques ... I no es va fer...

George Orwell

Jo estava integrant, més o menys per atzar, l'única comunitat d'Europa occidental on la consciència revolucionària i el rebuig del capitalisme eren més normals que el seu contrari. A Aragó s'estava entre desenes de milers de persones d'origen proletari en la seva majoria, totes elles vivien i es tractaven en termes d'igualtat. En teoria, era una igualtat perfecta, i en la pràctica no estava molt lluny de ser-ho. En alguns aspectes, s'experimentava un pre gust de socialisme, per la qual cosa entenc que l'actitud mental prevalent fora d'índole socialista. Moltes de les motivacions corrents en la vida civilitzada-ostentació, afany de lucre, temor als patrons, etcètera-simplement havien deixat d'existir. La divisió de classes va desaparèixer fins a un punt que resulta gairebé inconcebible en l'atmosfera mercantil d'Anglaterra; allà només hi érem els camperols i nosaltres, i ningú era amo de ningú.

Els anarquistes d'Aragó van intentar aquí el que els seus companys catalans sempre havien eludit: La presa total del poder. Ho van intentar tot i les devastacions de la guerra, de la presència de contingents armats del POUM, del PSUC i dels nacionalistes catalans, tot i les repercussions que podia tenir a l'estranger, del govern central de Madrid, i fins i tot contra la voluntat de la pròpia CNT, al comitè nacional no es va consultar ni informar. Aquest es va trobar davant el fet consumat.

No és estrany que el consell d'Aragó s'hagi convertit en el blanc de la desaprovació general: republicans, socialistes i comunistes el van qualificar d'instrument d'una encoberta dictadura anarquista i el van acusar de tendències separatistes. Els comunistes del PC i PSUC que perseguien implantar la dictadura del proletariat sempre a les ordres de Stalin, van destruir al POUM i ho van intentar amb la CNT. ¿Aquesta és la utopia de Marx i Engels, en mans de la dictadura comunista de Stalin?.

La revolta militar feixista que va originar la guerra civil posaria de nou a l'anarcosindicalisme en la cruïlla. A la part oriental d'Aragó es van assajar els canvis revolucionaris que el moviment llibertari anhelava. Es va crear una nova economia col · lectivitzada coordinada per la Federació Regional de Col · lectivitats, també es va crear el Consell Regional de Defensa d'Aragó, primer Govern Autònom d'Aragó al segle XX.

Recentment Graham Kesley (1994) va estar a Osca i va donar una conferència sobre l'anarcosindicalisme al Altoaragón, en què va presentar aquest llibre. Ha defensat que les col · lectivitats no van ser imposades, tal com sostenen altres autors, sinó que es van implantar gràcies a la xarxa de sindicats que la CNT havia teixit al món rural, principalment a la zona oriental d'Aragó.

Com ell defensa, en la Història no només són importants els esdeveniments, sinó també la vida i experiències dels qui van viure aquests esdeveniments i van somiar un món sense explotadors i explotats.

Més tard, al desembre de 1936, el consell va ser reconegut després de llargues discussions amb els governs de Barcelona i Madrid, però va haver d'acceptar a representants d'altres partits, republicans i nacionalistes aragonesos, restringir els seus plens poders i sotmetre a l'autoritat de l'Estat centralitzat, encara que va mantenir una autonomia més gran que l'actual. El Consell d'Aragó es va convertir de facto, en l'únic "estat" anarquista de la història.

El Consell d'Aragó va ser dissolt per tropes de la 11a divisió del comunista Enrique Líster. Però també van intervenir tropes de l'Esquerra Republicana de Catalunya. Val la pena recordar quins van ser els centralistes que van acabar amb una autonomia aragonesa, amb uns costos econòmics en plena guerra (crec que es va perdre la collita). Si haguessin volgut enfonsar la República, ningú ho hagués fet millor a consciència.

La ideologia comunista de Marx i Engels i portada a terme a la revolució bolxevic per Lenin en 1917 també era utòpica i es va aconseguir, sent destruïda per uns dirigents, corruptes i assassins començant per Stalin, Tots els països comunistes, satèl · lits de l'URSS, la revolució Mexicana, la Coreana, la de Nicaragua, la Xina, l'Vietnamita, la Cubana, etc. etc.

Moltes revolucions al món i coneixem popularment a tots els seus protagonistes, La Pasionaria, Carrillo, Lenin, Stalin, Trotski, Zapata, Pancho Villa, Mao, Ho Chi Minh, El Che, Fidel, etc. i dels revolucionaris espanyols no coneixem a cap, (a excepció dels anomenats que van acceptar l'hereu del franquisme "la monarquia"), i no es coneix a Joan Peiró, Federica, Ascaso, Durruti, Garcia Oliver, Cipriano Mera, Ortiz, etc. etc. i al meu amic el capità Puertas que va renunciar a la paga que li van oferir a la vellesa de "capità de l'exèrcit" d'aquesta mal anomenada democràcia i jo em pregunto ¿En quina mena de país vivim que s'intenta ignorar per tots els mitjans, a les persones que van lluitar per una vida més digna i només pel fet de ser anarquistes? o "Per por a l'anarquia" ...! La més alta expressió de llibertat (Élisée Reclus 1830-1905). Si encara està per demostrar ...!

La història o millor dit els fets històric s'estudien sobre molts criteris en una majoria de casos en opinions divergents, com passa amb tot, al ser els humans éssers individuals amb una opinió diferent els uns dels altres. Les persones s'han tornat individualistes, consumistes i egoistes, només cal veure la crisi que estem patint i tots són lluites de grups separats, no hi ha ningú que sigui capaç d'unir els grups en un sol front. Així ha estat sempre i continuarà sent, avui en dia els líders que ens haurien de guiar estan tots comprats pel poder (sindicats CCOO, UGT, etc. 6,3 milions d' € l'any, cada un) són subvencionats i passen a ser uns assalariats del govern, passant a ser empreses mercantils, que els va molt bé el negoci i en tems de crisi millor.

I no pretenc ni admetre ni negar esdeveniments, però el que queda clar i com a testimoni mundial que la Utopia ... cap a un món millor, per a la majoria d'un poble es va aconseguir amb el Consell d'Aragó amb les col · lectivitzacions agràries i amb les col · lectivitzacions industrials de Barcelona i bona part de Catalunya, no vull dir amb això que en les nostres organitzacions ideològiques sigui tot blat net, que com a tot arreu es couen faves i el que sí mantinc és que en el meu entorn de militància de més de 40 anys mai he detectat irregularitats i bé és sabut per la majoria d'historiadors i "estudiosos del tema", biografies, autobiografies, persones que ho van passar i van sobreviure, pel bis a bis, que d'aquesta part de la història de la guerra civil i revolució s'han escrit més llibres que de la II Guerra Mundial.

I de tots aquests escrits, una cosa està molt clara, moltíssims militants anarquistes anònims i amb càrrecs importants en la milícia primer i en l'exèrcit popular després i altres que van exercir en política van morir uns per no trair la seva ideologia, altres amb el que duien posat i altres van tornar a exercir i viure de la feina que feien abans de la guerra, pocs casos de tantes persones exemplars s'ha donat al món.

Dedicat a Josep una persona que admiro a través del seu bloc "vivències" i me esforçat per escriure sobre la meva opinió sobre la Utopia i espero que ho llegeixi ...!

I al meu amic Ricard Gillamón, nascut al Poble Nou (Barçelona).

                                                                   Manuel Valero
16/08/2013