Anarquia i Independència

Manuel Valero

La història dels pobles canvia segons ho estableix el poder, sobretot quan es toca el tema econòmic de la que ells disposen al seu antull per dedicar-se a tenir una gran vida, defraudar tot el que poden i no pensen perdre ni un dels seus privilegis; emprant tota la força de què disposen a reprimir les aspiracions a una majoria d'un poble pel dret a decidir el seu futur.

Pegant pals a tort i dret, i practicar tortura a través dels seus esbirros "guàrdia Pretoriana" amb armes, armadura i cuirasses; els jutges venuts al poder, periodistes, escrivans, mitjans de comunicació i propaganda al seu servei divulgant les seves mentides amb odi, i el control "màxim" s'estableix quan el conflicte es genera per causes que xoquen de ple amb el seu "modus vivendi" com és perdre l'economia de Catalunya.

Les protestes i manifestacions a demanar feina per a tothom, dret a l'habitatge, sanitat de qualitat, ensenyament com a principi d'educació i respecte en fer homes i dones lliures i honrats, i un llarg etcètera de temes socials i totes elles estan aplicades a "mínims" a tota una població de ciutadans esclavitzats, que no protesten per res i estan molt contents amb els seus amos ..., ¿és por ..., patriotisme ..., o pel drap de la bandera ...?, o potser per uns sindicats grocs que no protesten per res, a tenir tants privilegis com els polítics.

La por a lluitar per la llibertat i la justícia social ens condiciona a ser subjugats com sempre va ser el nostre poble i si seguim cedint, passarem a ser com els pobles que van votar als governs feixistes d'Alemanya i Itàlia a mitjans del segle XX derrotats en la II Guerra Mundial i al nostre país ens segueixen governant els hereus del feixisme que van ser neutrals i van col·laborar amb els vençuts.

I aquesta por..., picaresca..., incultura..., i descontrol, de tot està bé ..., per aconseguir diners fàcil ...!, En els nostres dies persisteix en una majoria de la població.

Com apàtrida i anarquista d'ideologia segueixo els passos de tants obrers que van lluitar i van morir per la llibertat en el període (1898) fins als nostres dies.

Barcelona va albergar el moviment més gran Anarquista d'Europa amb 1,2 milions d'afiliats només a Catalunya.

Els meus companys d'ideologia Anarcosindicalista de (CNT) en converses amistoses sobre la decisió de mantenir-se neutrals en el conflicte del Procés, a l'ésser una lluita entre governs capitalistes i els que protesten no ho fan per temes socials, i aquests temes semblen ser oblidats ... !, és el que opinen alguns companys i el manifest del Comitè regional.

Als pobles se'ls domestica i avui una part del poble Català està amb la idea fixa de la Independència i els Unionistes (l'altra part) per la unitat de la pàtria; almenys comprensible i que jo no puc entendre és que estiguin a favor d'un rei Borbó i un règim que es perpetua l'any (1976) imposat per un dictador feixista i la seva continuïtat, participant tots els vençuts PC, PSOE, ERC, etc. i diuen cridar-se d'esquerres i són més feixistes i traïdors que els hereus del franquisme.

I estem tots d'acord que la nostra lluita ha de ser contra el capital i els seus privilegis, però mai hem de mantenir-nos al marge, encara que només sigui com una decisió d'empatia, opinió o criteri contra el règim feixista que ens governa i no tinc dubtes en pensar que no deixa de ser el mateix poble (amb una altra mentalitat) avui no és l'Anarquista de les protestes de la Setmana Tràgica (1909), la Vaga de la Canadenca (1919), el Moviment d'octubre del (1934) a tot Espanya en contra del Govern de dretes i la declaració de Companys de rebutjar l'ajuda de CNT i proclamar la Independència d'una Catalunya Federalista. Els anarquistes no van participar a Barcelona per ser rebutjats i tractar-se d'una revolució política (com la d'ara), però va servir per recollir armes abandonades de la repressió contra els Independentistes, assetjats de part del Govern de la República Espanyola i que van servir als anarquistes per organitzar les seves idees revolucionàries, i les van usar per fer front als militars revoltats en el cop d'estat de (1936).

El triomf dels anarquistes va ser total. Sent majoria la CNT-FAI que va rebutjar la proposta de (Garcia Oliver) "d'anar a per tot" és a dir, la instauració del comunisme llibertari. I no obstant això amb la seva victòria van repartir el poder als altres partits, Esquerra Republicana, Comunistes, Socialistes, etc., representat en el Comitè Central de Milícies Antifeixista com a Govern de Catalunya.

En (1937).- Decret de Col·lectivitzacions i Autogestió dels mitjans de producció aprovat pel Comitè Central de Milícies Antifeixistes i en el procés revolucionari de CNT-FAI i UGT, signat pel Conseller Primer Sr. Tarradelles d'Esquerra Republicana. Partits que en pocs mesos, van començar a boicotejar CNT-FAI i POUM, sent atacats al maig del (1937) pel control de la telefònica col·lectivitzada pels obrers; una guerra civil a Barcelona dins de la lluita contra el feixisme i van aconseguir il·legalitzar el POUM partit Trotskista per la influència en les ajudes al PC-PSUC des de Rússia i complir amb les ordres del dictador Stalin.

El cost de perdre la guerra va ser de molts milers d'executats i represaliats, fam, malalties i misèria, es va perdre el millor del nostre poble que es va enfrontar contra el cop militar feixista sense el suport a principi del govern de la República del front Popular. Vam patir 39 anys d'una dictadura salvatge i la continuïtat de la mateixa dictadura amb el nom de "Democràcia".

El clam de la vila demanant llibertat i Estatut d'Autonomia es concedeix a (1979), i de la nit al dia totes les comunitats esdevenen Autonòmiques, quan sols tres són històriques i la resta de país sempre van estar en contra d'elles.

Els polítics venen al poble per poder. Tarradelles a l'exili, li permeten el retorn com a President de la Generalitat de Catalunya (1977), torna a ocupar la Presidència, per obra i gràcia de Govern de Suárez de falangistes i feixistes, i nomenat pel Borbó al (1985) Marques de Tarradelles. Molts canvis en la vida d'un polític honrat.

Avui i des del 2010 les protestes són Independentistes grans manifestacions en el dia Nacional de Catalunya. Un referèndum (2017) d'autodeterminació com a República Catalana "prohibit" per l'estat central que van repartir llenya desproporcionada en molts col·legis electorals sense mirar qui es posava davant de les seves porres; l'estratègia dels organitzadors va poder amb la força de l'un estat que compta amb tots els recursos i es va sentir humiliat, però el poble d'Espanya acomiadaven les forces invasores al crit... De "A por ellos..., ohe...!". I un discurs del Borbó en contra d'una majoria de catalans, i si el Borbó té el lloc per un dictador sense que ningú ho votés es dedueix que és de tots t'agradi o no hi hauria de mantenir-se al marge en temes de política; els polítics representen als seus votants amb majoria o sense, i els altres passen per la pedra agradi o no agradi pels que formen Govern amb majories, (2018) diferents i grans manifestacions pel dret a decidir, (2019) Judici farsa com passa en les dictadures, condemnant els polítics del Govern de la Generalitat a penes desproporcionades pels seus actes en el Referèndum, i sabuda la sentència pel poble protestes pacífiques per tot Catalunya i aquest poble es manifesta i protesta com sempre ha estat al poble Català, ahir Anarquista, avui Independentista.

I vull deixar molt clar segons el meu criteri que sempre ha estat el mateix poble lluitador amb diferents estratègies i diferents ideologies però resolts a aconseguir el que volen, si no us traeixen els polítics, com sempre han fet ...!

Salud y anarquia

Dimecres, 13 de Noviembre de 2019