Coronavirus "Covid-19"

Manuel Valero

En els articles anteriors intento fer un resum de què significa el poder, i mai hagués imaginat al meus 71 anys que un "bitxet" tan petit ens hagués de portar a la situació que patim avui; però com sempre ..., hi ha un però i segueixo mantenint la meva postura que la natura i l'ésser humà han de ser lliures i no estar subjugat per imposició. No crec en déu, si en els malvats humans que són capaços de tot i crec que és obra d'aquests últims, o també en el càstig de la natura pels nostres excessos.

Tot un referent periodístic com The Guardian (britànic) ha emès un dur veredicte sobre la situació que es viu en aquests dies a Espanya, i la reacció del Govern a la crisi desencadenada pel coronavirus. 

"És un dels moments més foscos i dramàtics de la història espanyola recent", amb "Esgarrifoses xifres de morts diaris".

Aquests dies de confinament a casa nostra per un període de quarantena que es decreta pel govern, tard ... i malament ... (estat d'alarma), voldria creure ..., tot i que ho dubto que no segueixen les directrius i consells del conjunt dels millors especialistes de país en el tema de pandèmia d'un virus tan contagiós i nou per a l'espècie humana que no disposen de recursos per poder-lo combatre, anteposant el seu sistema econòmic, per sobre de la vida de les persones.

Durant la guerra civil a Catalunya es van col·lectivitzar les indústries i empreses van passar a mans dels obrers que juntament amb enginyers, tècnics i obrers, ajudats per gent rellevant (només un exemple) van passar de fer motocicletes a sortir els primers carros blindats; la transformació de la producció prioritzant el que necessitava; avui amb el virus Cobid-19 i la indústria en "mans de la feina" es transforma de fer tovalloles a fabricar màscares, amb les matèries primeres més necessàries per combatre-ho, i ho hem vist aquests dies, la iniciativa de gent anònima de fabricar a les seves cases (per exemple), gel desinfectant, màscares, etc., que ens deien que no eren necessàries.

Cal diferenciar entre empreses col·lectivitzades a les d'un sistema d'explotadors en un règim capitalista, que el que no dóna diners no es fabrica.

Tota la força d'un estat descendents del règim dictatorial feixista que van guanyar una guerra, contra el poble i han estat trepitjant-li el coll durant dècades. I ens expliquen la milonga de dir que compten amb tots els recursos per ser una sanitat de les millors de món, quan l'han saquejat durant anys en el seu profit; durant molts anys tots els polítics des de les dretes a esquerres, aquí no se salva ningú i no se sent humiliats per les seves malifetes, no pels seus oponents polítics ni tampoc pel poble que es fa el mut, sinó per un virus mortal i que no poden amb ell, i aquest poble tan agraït no poden cridar-li a la força invasora del Cobid-19 al crit de "a por ellos ... Ohe ...! a por ellos ... Ohe ...!".

Discurs del Borbó (el del palet o més aviat el dels pals) com tots els seus discursos van dirigits a mantenir-se al poder pesi a qui pesi i en aquests dies que intenten amagar la corrupció de la casa reial (lladres per naturalesa) amb l'acolloniment de tot un poble, incloent-hi a tots els explotats que a sobre els defensen, insensats ..., no hi ha res pitjor per al poble que un treballador de dretes, o es deixi enganyar pels que es diuen d'esquerres i són tants lladres com els primers, els jutges venuts al poder, i es "el poder" amb la monarquia, uns miler de familias i els banc; periodistes, escriptors, mitjans de comunicació i propaganda al seu servei divulgant durant les 24 hores del dia les seves mentides, tertulians en directe a un metre de distància, aquests tertulians que fins i tot hi ha metges i es mouen d'un costat a un altre sense complir el decret de confinament i no són essencials, i sobretot pel puto diners, només és la propaganda de la por, amb un principal objectiu els seus interessos econòmics, sense escoltar als que més saben sobre el tema científic i només tenen al cap el seu "modus vivendi" com és perdre l'economia o el sistema dels que xuclen tots de la mamella i que ells intenten mantenir a qualsevol preu "el sistema capitalista" els ingressos es generen de les classes productives i som els únics que pagarem els plats trencats, els que ho puguin explicar i mantenir amb vida.

Els quatre genets de l'apocalipsi cabalgen de nou i del quatre només  en falta un "la guerra". 

Ells estan ben protegits, sempre a la rereguarda planificant el no perdre la partida, segur que tots tenen accés a la prova i medicaments i el poble malalt de virus ni els atenen i es tiren hores senceres trucant per telèfon als serveis establerts pel poder i no reben ajuda de ningú; els hospitals col·lapsats, els serveis de la cadena sanitària com a infermeres i metges, etc., etc., molts d'ells estan contagiats i són els únics que poden atendre els malalts per falta dels mitjans més essencials, tenim un govern de feixistes i a sobre són uns inútils irresponsables, la història dels pobles canvia segons ho estableix el poder, sobretot quan es toca el tema econòmic de la que ells disposen al seu antull per dedicar-se a tenir una gran vida, defraudar tot el que poden i no pensen perdre ni un dels seus privilegis; emprant tota la força de què disposen a reprimir les aspiracions a una majoria d'un poble que clama pel dret a la vida.

Aplaudiments cada nit als sanitaris i cadena de proveïment, que em sembla molt bé encara que només ells saben el que estan arriscant, i els aplaudiments s'haurien de transformar en cassolades als ineptes de govern, que sentissin que hi ha un poble viu, un poble que no s'ha mogut per res durant anys, per drets arrabassats com és el treball, habitatge o salut, drets que es reivindiquen amb protestes, vagues i manifestacions i, sempre ..., si sempre hi ha col·lectius que es queixen que no hi ha dret per la vaga de taxistes, d'autobusos, trens, controladors i un llarg etcètera en tota la cadena productiva.

Moltes coses es poden fer i no es pot disfressar en fer grans sacrificis i no començar per les més petites. "Molta gent petita en llocs petits, fent coses petites poden canviar el món" frase d'Eduardo Galeano.

I no som capaços de fer el mínim com no encendre la tele, o no anar a cinema, futbol, ​​teatre, restaurants, bars, etc., etc., i mira per on un simple virus de merda anomenat Covid-19 i la por, ens deixa petrificats i renunciem a tot menys a la vida, sembla mentida però és la realitat en la qual estem vivint o morint ...

L'estat d'alarma o confinament total decretat pels ineptes dels governants fa riure, les forces repressives de l'estat, mantenen el confinament de la població i ells molt fatxendes i valents se'ls veu per televisió en grups que no fan servir cap mesura de seguretat contra el contagi, no porten mascaretes estant junts a dos pams de distància, així ja hi ha una gran quantitat d'infectats que l'hi retransmetran a les seves famílies i el contagi s'expandeix; quan carreguen contra manifestants a la majoria dels casos pacífiques, usen una violència extrema donant cops de porra i disparant bales de goma, tots van molt ben protegits amb cascos, cuirasses, armilles, etc., etc., no sigui que algun manifestant es defensi i contra un virus mortal que no es veu, tots molt mascles, així funciona el nostre país "tot per la pàtria" i aquest "tot ..., pensen que els salvarà la vida".

Països amb dirigents dels més avançats del món, no tenen el mínim inconvenient de tancar fronteres sense tenir cap mort pel virus, i miren per la vida del seu poble que és el primer, en el nostre preval la pirateria, el suborn, la malversació; primer nosaltres i que es fotin els altres, considerar espanyol per a mi, és una vergonya ...

De moment estic fotut, no pel virus, sinó per somiar despert, sóc rar de collons com em diuen els meus amics, però aquesta és la realitat que sento i tant em fa, em fot tot..., i de mi mateix... Ha, ha, ha ..., de sentir el que mai no serà, "La realitat dels meus somnis en l'empatia de l'ésser humà ...!"

27 març 2020