Manuel Valero
I amb aquest escrit reivindico tot el meu respecte als lluitadors per la LLIBERTAT i que molts d'ells van deixar les seves vides per la defensa dels nostres drets, sempre trepitjats pels qui dominen el poder.
Aquest any 2020, des de casa (tancats com una presó) en Quarantena, i jo diria Cinquantena que és el que portem (de moment) per llei de "l'Estat d'Alarma" imposat pel govern, per la pandèmia d'un virus anomenat "Covid-19" i, estan demostrant ser uns inútils..., tots els que dirigeixen aquest país de pandereta ...
DES DE L'1 DE MAIG DE 1886, "DIA REIVINDICATIU".
En commemorar les protestes dels treballadors per les 8 hores de jornada i millores salarials que van posar fi a la vida de molts treballadors en les vagues i protestes.
En commemorar les protestes dels treballadors per les 8 hores de jornada i millores salarials que van posar fi a la vida de molts treballadors en les vagues i protestes.
El periodista Adolf Fischer, redactor de l'Arbeiter Zeitung, va córrer al seu diari on va redactar una proclama (que després s'utilitzaria com a principal prova acusatòria en el judici que el va portar a la forca) imprimint 25.000 octavetes.
La proclama deia:
Treballadors: la guerra de classes ha començat. Ahir, davant de la fàbrica McCormik, es va afusellar als obrers. La seva sang demana venjança!
Qui podrà dubtar, ja que els xacals que ens governen estan àvids de sang treballadora?
Però els treballadors no són un ramat de moltons. Al terror blanc responguem amb el terror vermell!
És preferible la mort que la misèria.
Si s'afusella als treballadors, responguem de tal manera que els amos ho recordin per molt temps.
És la necessitat el que ens fa cridar: A les armes!
Ahir, les dones i els fills dels pobres ploraven als seus marits i als seus pares afusellats, mentre que en els palaus dels rics s'omplien gots de vi costosos i es bevia a la salut dels bandits de l'ordre ...
Eixugueu les vostres llàgrimes, els que patiu!
Tingueu coratge, esclaus! Aixequeu-vos!
George Engel, alemany, 50 anys, tipògraf.
Adolf Fischer, alemany, 30 anys, periodista.
Albert Parsons, nord-americà, 39 anys, periodista, Parsons tot i que es va provar que no va estar present en el lloc, es va lliurar per estar amb els seus companys i va ser jutjat igualmente.
August Vincent Theodore Spies, alemany, 31 anys, periodista.
Adolf Fischer, alemany, 30 anys, periodista.
Albert Parsons, nord-americà, 39 anys, periodista, Parsons tot i que es va provar que no va estar present en el lloc, es va lliurar per estar amb els seus companys i va ser jutjat igualmente.
August Vincent Theodore Spies, alemany, 31 anys, periodista.
Louis Lingg, alemany, 22 anys, fuster per no ser executat es va suïcidar a la seva cel·la.
A la presó 3 anarquistas
Samuel Fielden, anglès, 39 anys, obrer tèxtil, condemnat a cadena perpetua.
Òscar Neebe, nord-americà, 36 anys, venedor, condemnat a 15 anys de treballs forçats.
Michael Schwab, alemany, 33 anys, tipògraf, condemnat a cadena perpètua.
Samuel Fielden, anglès, 39 anys, obrer tèxtil, condemnat a cadena perpetua.
Òscar Neebe, nord-americà, 36 anys, venedor, condemnat a 15 anys de treballs forçats.
Michael Schwab, alemany, 33 anys, tipògraf, condemnat a cadena perpètua.
Vuit van ser els màrtirs de Chicago que davant la justícia dels amos, cinc van pagar amb les seves vides sent ajusticiats i aquesta és la reivindicació mundial de recordar-los i no amb manifestacions de festa com se sol fer, sinó seguint la lluita que ells van iniciar l'any 1886.
La vaga de la Canadenca a Barcelona (1919), que es contagia a una vaga general, i es van aconseguir les 8 hores de treball. El nostre país va ser el primer a aconseguir-ho per llei.
Els amos no paren d'ajustar el nus al coll a tot el poble, ho han fet sempre i continuaran fent-ho.
Pacte de Toledo (1995), que van participar tots els partits polítics, patronals i sindicats grocs "tots vividors de qui treballa". Van acordar les retallades de la Seguretat Social, que ells han desmantellat i van seguir durant anys robant a mans plenes, i pitjors condicions de vida a tots els treballadors.
Els vividors volen tornar a un altre pacte, que tots acceptessin i retallar de les despeses, fent la vida dels obrers més difícil, però també més dòcils (per no dir de xais), i callarem per por de perdre tots els privilegis..., (els que s'ho poden permetre), i són les quatre joguines o entreteniments que ens permeten, per tenir-nos controlats.
Vociferen massa els traïdors en aquests dies reivindicatius, els que diuen representar als treballadors, i són molt amics del poder que només es mouen pel premi que reben, i aquesta imatge diu més que cent paraules...!
Divendres l'1 de maig de 2020
Salut i Anarquia
No hay comentarios:
Publicar un comentario