HUMANS?

      "Gramenet del besòs"        

 Publicació nº 9 - Abril de 1993.
De l´Ateneu Llibertari

                                                      Manuel Valero Ribes

Per molt que intenti fer una valoració psicològica del comportament humà (sóc ​​un obrer impressor) i em faig un embolic al cervell i no entenc res, una cosa és no fer culte a la personalitat, no creure en gairebé res o creure només en l'home -dona com a ésser lliure i racional i una altra, ser un humà rastrer, no tenir idea de res (si de aprofitarse) i encapçalar col · lectius socials com representant, sindicalista o polític. 
On podem trobar gent incorruptible?. El paràmetres en que ens movem els éssers humans son fastigosos, encara que les majories diguin que és així i donin conformitat al gran distanciament de les desigualtats socials que existeixen en el món: Ric-pobre, miseria-opulència, querra-pau, fam-fart, moral-amoral, cultura-ignorància, traïdor-lleial, insalubritat-sanitat, i tants d'altres.

Si n'hi ha en l'home-dona un raonament tan senzill, com no creure a qui vol vendre una manta en estiu...?. Per què hem de creure a qualsevol que t'enganya i al fi la comprem?.

Vivim en una societat sense valors humans o solidaris i ens fan moure per les lleis de marketing, dels grans mitjans de comunicació, que estan en mans dels poderosos de la Terra, fent-nos un rentat de cervell, "El Gran Germà - 1984 - de Georges Orwell" ens dirigeix i vigila les vint-i- quatre hores del día (televisió).

Donem caritat als necesitats de dintre i de fora, sentim el dolor i desesperació col·lectiva d'un determinat assassinat, donem per vàlid bombardejar l'Irak de part de la O.N.U. - U.S.A. ¿I no crec que siguin caramels o joguines per els nens?, no pensen, o no interessa saber quanta gent poden morir per efectes de les bombes?, per què?, per que el "gran germà" ens ho demana; i de fet no solucionem cap problema que hem creat en el món; que si d'alguna cosa n'estic ben segur es de que la raça humana està matant la vida del planeta, i els únics problemes que solucionem, son le butxaques del "vius intermediaris" que fan el que vulgarment s'en diu "l'Agost".

Per altra banda en aquest país de pell de brau (Spain), tothom es "pringa" (com es diu ara); i així com el sistema inmunològic del cos crea defenses (fins l'arribada del S.I.D.A., que no serveixen de res), l'home-dona com esser integrat en societats desiguals crea justificació als seus actes deplorables..., fins quan?. 
I es que per justificar, fins i tot tenim el refrany popular que una majoria d'espanyols coneix... "Qui roba a un lladre te cent anys de perdó" (traduït del castellà), i així van les coses, de mal en pitjor... Veurem qui es "pringa" més... o quin preu tens... per vendre't...?

19 de Abril de 1993
Reescrit al bloc l'Abril, 2013