El meu poble...

                                    "Gramenet del beSòs"        

Publicació nº 11 - Agost de 1993.
De l´Ateneu Llibertari

Manuel  Valero Ribes.

Soc fill d'emigrants (Burriana - Castelló de la Plana), i he nascut a Gramenet del Besòs, però el que realment considero important és l'entorn on vius i et realitzes com a persona. 
El lloc on és neix el considero casual i en fa gràcia la expressió popular que diu:

                                   "¡El meu poble és el millor del món...!".

Jo no estic d'acord amb aquesta opinió, per a mi Gramenet del Besòs és un poble-ciutat, especulat, deformat i malformat i pel que sembla, no en tenen prou amb els que han tret "profit" convertint-la en què és, sinó que per les mateixes raons, ens volen culturitzar amb una part d'Andalusia.

No us penseu que dic això amb un tó despectiu, els andalusos en mereixen tot el respecte del món (com qualsevol ètnia del nostre planeta); estic a favor de tota manifestaciò cultural, i ¿per què no sentir-me andalus o ciutadà del món, sempre que es faci o es treballi en pro de la cultura?.
En aquest cas obviament no es aixì; no és crea res, tót és copiat, no és trenquen la closca pensant; es copien, s'expropien i exporten les festes culturals andaluses: La Feria de Abril (Sevilla), el Rocío (Huelva), la romería de la Virgen de la Sierra de Cabra (Cordoba), el passeig de les Verges per Semana Santa, etc. Si estiguessin registrades s'els podría acusar de "plagi", perque el fet cultural i de tradició és als seus llocs d'origen.

Alguns companys em diuen que escriure sobre temes tan multitudinaris és antipopular, però crec que s'ha de dir el que és sent, encara que sigui l'única persona del món que pensi així i l'únic que no té la raó.

S'aprofita la poca formació cultural i el propi sentiment que sent la gent per la seva terra, perque quatre nacionalistes imposin les idees als demés i facin el "gran negoci" a costa dels "paisanos".
És manipulen molts millons, millons que s'obtenen en gran part, del consum de begudes alcohòliques (el rècord és el màxim d'ampolles de vi consumides); creen una contracultura dificil d'aclarir: En aquest país els poders fáctics tenen prohibides les drogues, l'alcohol no,  i l'alcohol és tan perjudicial o més que l'heroina i la cocaina, però el poble és creu el qué volen és cregui, i passa per l'aro.

L'interés dels partits polítics per tot això és molt gran, i tots ells participen amb l'única finalitat de donar una imatge de participació que els dongui els vots que necessiten. Deu ser molt fácil aconseguirlos d'aquesta multitud i sense perdre l'ocasió, partits tan allunyats de les sevillanes i l'andalusisme, com Esquerra Republicana de Catalunya (E.R.C.) hi estaven presents. Tambè hi participa la C.N.T.-A.I.T. (Confederació Nacional de Treballadors). "¡¡Pensava que estavem per manifestacions més profundes...!!, i com que la causa no poden ser el vots, arribo a la conclusió que la raó és la ganància de les quatre ampolles de vi que és puguin vendre (per mantenir el sindicat) però per aquesta raó valdria mes tancar les portes.

Com a conclusió i per aquesta regla de tres: "Cultura, consum, política" haurian de venir els partits andalusistes, els quals, sent Gramenet del Besòs, la torna d'aquella terra, potser serien els que menys ens enganyarien.
25 d'Agost de 1993.

Reescrit al bloc Maig 2013.