"Gramenet del beSòs"
Publicació nº 13 - Desembre de 1993.
De l´Ateneu Llibertari
De l´Ateneu Llibertari
Aristocràcia:
Forma de govern en què el poder és a mans dels membres d'una classe social privilegiada.
Forma de govern en què el poder és a mans dels membres d'una classe social privilegiada.
Manuel Valero Ribes
A finals del segle XIV, l'anomenada Espanya va passar a constituir un sol conjunt polític amb el patrimoni d'Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó (els dos regnes més poderosos de la Península en 1479), i la derrota del regne de Granada (darrer reducte dels musulmans a la Península a l'any 1492).
La reconquesta d'Andalusia i el sistema de repoblació consistent en el repartiment de grans extensions de terra als nobles que havien col·laborat amb el monarca, foren les basses de la creació del "latifundi" que es pateix actualment.
Intrigues de palau, i corrupció dels dirigents, passen el poder de mà en mà, i en 1871 una altra rama monàrquica, la de Amadeu I de Savoia, regna durant tres anys (presenta la dimisió l'any 1873), a la qual succeeix la proclamació de la I República, (que dura un any 1874), i que dona pas a la tornada de la instauració Borbónica.
Amb la Revolució Industrial de finals de segle XVIII abloren noves formes de pensament col·lectiu: per un costat la nova burgesia o capitalisme (la dreta), i per un altre les ideologíes dels anomenats socialistes revolucionaris (l'esquerra), que creen un anagrama d'idees que van des del feixisme a l'anarquisme i que portaran la proclamació y la caiguda de la II República (1931-1939 amb tres anys de guerra civil del 1936-1939), que ens deixarà una Dictadura personal feixista i clerical de quaranta anys.
A la mort del Dictador (1975), l'esperat canvi (per generacions de joves i grans); enganyant al poble, no és preveu de tornar a una República, que va ser presa per la força d'uns militars a la decisió del 1931, i tornem a la restauració Borbónica en forma democràtica, testamentada per la Dictadura i aceptada per la quasi totalitat de les forces socials d'esquerra: socialistes, comunistes i republicans.
Havia d'esperar el pas del tems per poder arreglar tot el mal fet durant cinc segles; han passat divuit anys de governs democràtics dotze dels quals han encapçalat els socialistes i l'únic que han demostrat és la poca vergonya d'interessos personals i corrupció política, sense duptes "superiors" a qualsevol forma de poder (monarquies, repúbliques o dictadures).
Mai em tingut tan gran quantitat de dirigents polítics que viuen del "cuento"; la Nova Aristocràcia composta de "nobles" i "senyors feudals" (Bollers, Felipes, Guerras, Pujols, Solchagas, etc. etc.).
Un exemple actual de corrupció de poder esclata a Italia, on uns Magistrats, han destapat l'olla de les corrupcions i fa olor a podrit.
Estem en mig d'una forta crisis capitalista on el ric és fa més ric i el pobre més pobre, l'explotació de l'home continua, el dret a la feina s'acabat i segons diuen, és privilegi d'uns quants, i la resta?... ¡¡No més queda ferse lladre... o polític + lladre...!!.
A l'ensenyament molts camvis "La Reforma" i els centres estan massificats sense mides de seguretat, i cada any que passa és gasten menyns en pressupost; ¿Quin futur espera a la juventut?, no fa falta que passin cinc segles per arribar on estem, viuen els de sempre... els que diuen solucionar els problemes del poble, i passen a ser els Nóus Aristócrates (classe social privilegiada), que l'únic que fan és amassar grans fortunes tretes de les espatlles dels pocs "afortunats" que treballen.
05 de Desembre de 1993
Reescrit al bloc Maig 2013
La reconquesta d'Andalusia i el sistema de repoblació consistent en el repartiment de grans extensions de terra als nobles que havien col·laborat amb el monarca, foren les basses de la creació del "latifundi" que es pateix actualment.
Han passat cinc segles de regnats absolutistes (Austries i Borbons), de poders imperialistes i, per no perdre el costum, misèria i marginació del poble peninsular i de altres conquerits a Europa i al nou continent Americà.
Intrigues de palau, i corrupció dels dirigents, passen el poder de mà en mà, i en 1871 una altra rama monàrquica, la de Amadeu I de Savoia, regna durant tres anys (presenta la dimisió l'any 1873), a la qual succeeix la proclamació de la I República, (que dura un any 1874), i que dona pas a la tornada de la instauració Borbónica.
Amb la Revolució Industrial de finals de segle XVIII abloren noves formes de pensament col·lectiu: per un costat la nova burgesia o capitalisme (la dreta), i per un altre les ideologíes dels anomenats socialistes revolucionaris (l'esquerra), que creen un anagrama d'idees que van des del feixisme a l'anarquisme i que portaran la proclamació y la caiguda de la II República (1931-1939 amb tres anys de guerra civil del 1936-1939), que ens deixarà una Dictadura personal feixista i clerical de quaranta anys.A la mort del Dictador (1975), l'esperat canvi (per generacions de joves i grans); enganyant al poble, no és preveu de tornar a una República, que va ser presa per la força d'uns militars a la decisió del 1931, i tornem a la restauració Borbónica en forma democràtica, testamentada per la Dictadura i aceptada per la quasi totalitat de les forces socials d'esquerra: socialistes, comunistes i republicans.
Havia d'esperar el pas del tems per poder arreglar tot el mal fet durant cinc segles; han passat divuit anys de governs democràtics dotze dels quals han encapçalat els socialistes i l'únic que han demostrat és la poca vergonya d'interessos personals i corrupció política, sense duptes "superiors" a qualsevol forma de poder (monarquies, repúbliques o dictadures).Mai em tingut tan gran quantitat de dirigents polítics que viuen del "cuento"; la Nova Aristocràcia composta de "nobles" i "senyors feudals" (Bollers, Felipes, Guerras, Pujols, Solchagas, etc. etc.).
Estem en mig d'una forta crisis capitalista on el ric és fa més ric i el pobre més pobre, l'explotació de l'home continua, el dret a la feina s'acabat i segons diuen, és privilegi d'uns quants, i la resta?... ¡¡No més queda ferse lladre... o polític + lladre...!!.
A l'ensenyament molts camvis "La Reforma" i els centres estan massificats sense mides de seguretat, i cada any que passa és gasten menyns en pressupost; ¿Quin futur espera a la juventut?, no fa falta que passin cinc segles per arribar on estem, viuen els de sempre... els que diuen solucionar els problemes del poble, i passen a ser els Nóus Aristócrates (classe social privilegiada), que l'únic que fan és amassar grans fortunes tretes de les espatlles dels pocs "afortunats" que treballen.
05 de Desembre de 1993
Reescrit al bloc Maig 2013
No hay comentarios:
Publicar un comentario