Llaços grocs

Manuel Valero

Nascut a Gramenet del Besòs (Catalunya), els meus pares migrants de Burriana (Castelló).
Acabada la guerra i tornar a la feina li van donar amb la porta als nassos per roig, que millor lloc per trobar feina que Catalunya terra industrial i de cultiu,  arribaven de tots els racons de la península.
Problablement pensat per la dictadura per barrejar amb els autòctons i trencar la convivència d'un sol poble, com estem veient en aquests temps d'enfrontaments entre els residents de Catalunya, i per acabar-ho d'adobar amb emigrants de arreu del món.
No es podia parlar en català prohibit per la dictadura, i les nostres generacions  a les escoles no ens ensenyaven la llengua de país.
Sóc català i no sóc independentista en ser anarquista i el meu desig és Catalunya amb España o Catalunya Independent poder arribar a veure que aquest país d'una manera o altra prospera com una de les millors democràcies del món i jo seguiré sense confiar en els governants però sempre podre pensar que van fer una bona feina, per creure que l'anomenada utopia de l'anarquisme és l'única solució als greus problemes de la humanitat, i el que tinc molt clar és que Spañistán no canviarà mai, país de xoriços i pitjors governants i molts dels temes socials que aclaparen molts ciutadans són insuficients per poder viure amb dignitat. Per això crec en el dret a decidir dels pobles i respectar a les majories.

Convocat el referèndum per a l'1-O, i en temps de propaganda per un si, un no, o una abstenció, vaig assistir per casualitat en passar per la Rambla de Gramenet del Besòs a un míting pel "sí" del partit Som Gramenet (comunista) i un dels ponents convidat era l'alcalde de Marinaleda (Andalucia) de nom Sánchez Gordillo i em vaig quedar a escoltar-lo, només el conec per la seva obra al poble de Marinaleda (Sevilla), del molt que es comenta tant de bo com de dolent..., el referèndum (prohibit) pel govern central..., i el seu discurs va ser demolidor per als partits d'esquerres i dretes sense especificar noms..., va parlar de la Utopia i del Independentisme lliure com a pas a poder arribar al Universalisme lliure... Míting més aviat d'un anarquista que d'un alcalde polític... Em va entusiasmar i el reflex amb la meva salutació a les seves paraules, no amb aplaudiments, si amb la salutació entre companys anarquistes.

En dies posteriors i sempre passejant per la Rambla vaig trobar alguns grups de persones pegant pasquins pel (sí) a la república, ia cinquanta metres d'altres els anaven traient i el meu major atenció va ser comprovar que els arrencaven amb ràbia, la ràbia que no accepten altres opinions que no sigui la seva.

El Referèndum amb totes les seves traves i l'oposició de govern i partits unionistes més aviat feixistes i no és un insult són els descendents franquistes camuflats en una democràcia on units al poder sempre dominen sobre els altres gilipolles de tota la vida (ximples de a peu).

El resultat un "sí" per majoria malgrat tot un seguit de dificultats i molts cops amb ràbia i sense contemplacions a persona pacífiques que van anar a votar, gent gran, dones, joves, i qui es posés per davant i aquesta gran gesta realitzada per les policies antiavalots del govern central

Es proclama la República i s'ajorna la seva posada en escena, els polítics catalans titubegen, els espanyolistes s'atrinxeren en la justícia per condemnar tot el que hagi de condemnar per desobediència a l'estat, rebel-lio, malversació i no sé quantes coses més i els partits tenen les seves divisions en el projecte, un d'ells i molt descarats com sempre ho van ser els comunistes.
En Gramenet del Besòs de mandat socialista i posteriorment els sociatas aliats dels fatxes amb l'aplicació de l'art. 155. Els comunistes que van fer propaganda pel "sí", avui al poble de Gramenet no se'ls sent ni tampoc es veu cap llaç groc en protesta pels presos, els líders comunistes es van abstenir del projecte i les seves bases com a bons alumnes a obeir el líder sense dir ni piu. (Comunistes donant suport al rei de bastos) i havent patit molts d'ells presó, neguen que siguin presos polítics.

Tots sabem el que representen els llaços grocs, igual ignorem els blaus, verds, vermells, rosa, etc., etc.
El fenomen de la proliferació dels grocs és que no tracten del dia que toca, "segons l'ONU", sinó que és en reivindicació de la repressió exercida amb violència i una justícia de riure i totalment posada pel govern que empresona els seus opositors en un país anomenat Spañistan contra un altre més petit que de forma pacífica van fer un referèndum l'1 d'octubre de 2017 per la proclamació o no d'una República Independent de Catalunya.
Hesta una colònia sotmesa durant segles per uns reis nefastos i puteros com sempre van ser els Borbó (el penúltim s'ha folrat a costa del poble i l'últim amb amenaces a Catalunya (serà pitjor que el seu pare) i espero i desitjo que sigui l'últim rei de la península Ibèrica.
El resultat amb tota la repressió, agressions i detencions va ser per majoria un "sí" a la Independència.

S'aplica el 155, es destitueix al govern i parlament Català i es convoquen eleccions al parlament de Catalunya, imposades pel govern central per al 21 de desembre, esperant acabar amb la majoria del sí, s'empresona a la meitat del govern i l'altra meitat aconsegueixen sortir del país i s'exilien, el resultat de les eleccions dóna la majoria a la unió dels partits independentistes, inacceptable per als unionistes i govern central.

Mig any després segueixen tancats ia l'exili els màxims dirigents en la preparació i efectivitat d'aquest referèndum, els empresonats a l'espera de judici i els exiliats jutjats pels països de residència. Aquests països són Bèlgica, Suïssa, Alemanya i Escòcia, sent les sentències de no culpables a les acusacions i peticions d'extradició amb càrrecs de rebel·lió (cop d'estat) d'uns jutges venuts al poder amb falsejant en la justícia amb mentides i que van ser els votants els que es van enfrontar violentament contra la policia.

I la decisió d'aquesta majoria independentista és mostrar el seu desacord a les barbaritats d'un estat i com a protesta amb llaços de color groc i que una minoria no conforme amb el resultat es dedica a llevar-los, moltes de les vegades amb violència i recolzats pels partits que segueixen sent d'origen feixistes.

Segons el govern el mateix dret té el qui col·loca a la via pública un llaç groc que qui ho treu.

Que bé pensen els cervells dels nostres governants, hauria d'existir un museu de la ciència del terror on s'exposés en formol "quan morin" i ficat en un pot amb una etiqueta amb el seu nom i els seus èxits el 1º seria -Robar al poble com més millor", aquestes magnífiques ments que en totes les seves actuacions només menteixen, menys en una, i és..., 2º-El d'assignar-salaris i privilegis milionaris.

Magnífic resultat de part del govern en ensenyar com es resol el dret i respecte al lliure pensament, respecte i tolerància a tot un poble de com ha de pensar cadascun i quin és la seva ideologia o creences en totes les seves variants.

Si la via pública és de tots, ningú té dret a treure un llaç, sigui groc, vermell, o vermell groc i vermell, pancarta o bandera de qualsevol ideologia si no estan prohibides com no ho estan les banderes i signes feixistes, col·loca les teves al costat de les altres o és més de mascles i femelles Ibèriques treure la dels altres amb acarnissament, anonimat i violència.

Per aquesta regla de tres ens podem permetre quan tinguin lloc votacions no respectar diferents ideologies d'alguns caretos, paràgrafs o sigles que em fan fàstic i molts hem de fotre'ns i veure-les penjades als fanals amb banderoles, pancartes i pasquins en tots els carrers i parets.
Amb el beneplàcit del govern i amb la solució donada als llaços ja podem permetre'ns la guerra de treure  o posar les altres  a sobre, o no ..., això no és considerat el mateix en ser del vostre interès..., és clar, no són llaços grocs..., i si les vostres cares..., i no seria permès que una ideologia tragués de la via pública uns símbols per posar els seus, seria jugar brut i anar contra diferents formes de respecte cap al contrari i no poder aconseguir el que tots busqueu..., la poltrona, bona vida i grans privilegis.

El dret a decidir dels pobles és el just, i la majoria guanya (agradi o no agradi), almenys en aquest país de pandereta que les minories sempre han dominat, trobant-se en aquestes minories la dreta feixista retrògrada que no estan disposats a perdre el poder i no sé com s'ho fan i amb una minoria entre tota la població acaben guanyant.

Ens tenen molt ben ensinistrats i això passa en tots els països del planeta, podem estar farts de les seves mentides, de veure que robar tot el que poden, mentre els pobles es moren de fam, i tots tenen els seus partidaris de masses sempre abrigats i escoltant en els seus mítings, les mentides que deixen anar per les seves boques i quanta mes misèria passa el país els ramats són més nombrosos, no belen (beeee), però donen salts d'alegria portant consignes i banderes de qui els esclavitza.

És un fenomen mundial semblant al futbol, ​​on juga un rentat de servell a través dels mitjans.
Als països democràtics més avançats també tenen futbol,  guanyen partits de dretes i ho fan tan bé com els partits d'esquerres i el que mai entendré que el poble de Spañistán mantingui una monarquia imposada pel dictador i voti a la dreta feixista hereus del poder i l'endarreriment d'una part molt considerable del poble.

Poble resident a catalunya endavant i no deixar-vos enganyar pels partits polítics, units com a poble sempre tindreu la força de guanyar...

27 de Agosto de 2018