Coronavirus "Covid-19"

Manuel Valero

En els articles anteriors intento fer un resum de què significa el poder, i mai hagués imaginat al meus 71 anys que un "bitxet" tan petit ens hagués de portar a la situació que patim avui; però com sempre ..., hi ha un però i segueixo mantenint la meva postura que la natura i l'ésser humà han de ser lliures i no estar subjugat per imposició. No crec en déu, si en els malvats humans que són capaços de tot i crec que és obra d'aquests últims, o també en el càstig de la natura pels nostres excessos.

Tot un referent periodístic com The Guardian (britànic) ha emès un dur veredicte sobre la situació que es viu en aquests dies a Espanya, i la reacció del Govern a la crisi desencadenada pel coronavirus. 

"És un dels moments més foscos i dramàtics de la història espanyola recent", amb "Esgarrifoses xifres de morts diaris".

Aquests dies de confinament a casa nostra per un període de quarantena que es decreta pel govern, tard ... i malament ... (estat d'alarma), voldria creure ..., tot i que ho dubto que no segueixen les directrius i consells del conjunt dels millors especialistes de país en el tema de pandèmia d'un virus tan contagiós i nou per a l'espècie humana que no disposen de recursos per poder-lo combatre, anteposant el seu sistema econòmic, per sobre de la vida de les persones.

Durant la guerra civil a Catalunya es van col·lectivitzar les indústries i empreses van passar a mans dels obrers que juntament amb enginyers, tècnics i obrers, ajudats per gent rellevant (només un exemple) van passar de fer motocicletes a sortir els primers carros blindats; la transformació de la producció prioritzant el que necessitava; avui amb el virus Cobid-19 i la indústria en "mans de la feina" es transforma de fer tovalloles a fabricar màscares, amb les matèries primeres més necessàries per combatre-ho, i ho hem vist aquests dies, la iniciativa de gent anònima de fabricar a les seves cases (per exemple), gel desinfectant, màscares, etc., que ens deien que no eren necessàries.

Cal diferenciar entre empreses col·lectivitzades a les d'un sistema d'explotadors en un règim capitalista, que el que no dóna diners no es fabrica.

Tota la força d'un estat descendents del règim dictatorial feixista que van guanyar una guerra, contra el poble i han estat trepitjant-li el coll durant dècades. I ens expliquen la milonga de dir que compten amb tots els recursos per ser una sanitat de les millors de món, quan l'han saquejat durant anys en el seu profit; durant molts anys tots els polítics des de les dretes a esquerres, aquí no se salva ningú i no se sent humiliats per les seves malifetes, no pels seus oponents polítics ni tampoc pel poble que es fa el mut, sinó per un virus mortal i que no poden amb ell, i aquest poble tan agraït no poden cridar-li a la força invasora del Cobid-19 al crit de "a por ellos ... Ohe ...! a por ellos ... Ohe ...!".

Discurs del Borbó (el del palet o més aviat el dels pals) com tots els seus discursos van dirigits a mantenir-se al poder pesi a qui pesi i en aquests dies que intenten amagar la corrupció de la casa reial (lladres per naturalesa) amb l'acolloniment de tot un poble, incloent-hi a tots els explotats que a sobre els defensen, insensats ..., no hi ha res pitjor per al poble que un treballador de dretes, o es deixi enganyar pels que es diuen d'esquerres i són tants lladres com els primers, els jutges venuts al poder, i es "el poder" amb la monarquia, uns miler de familias i els banc; periodistes, escriptors, mitjans de comunicació i propaganda al seu servei divulgant durant les 24 hores del dia les seves mentides, tertulians en directe a un metre de distància, aquests tertulians que fins i tot hi ha metges i es mouen d'un costat a un altre sense complir el decret de confinament i no són essencials, i sobretot pel puto diners, només és la propaganda de la por, amb un principal objectiu els seus interessos econòmics, sense escoltar als que més saben sobre el tema científic i només tenen al cap el seu "modus vivendi" com és perdre l'economia o el sistema dels que xuclen tots de la mamella i que ells intenten mantenir a qualsevol preu "el sistema capitalista" els ingressos es generen de les classes productives i som els únics que pagarem els plats trencats, els que ho puguin explicar i mantenir amb vida.

Els quatre genets de l'apocalipsi cabalgen de nou i del quatre només  en falta un "la guerra". 

Ells estan ben protegits, sempre a la rereguarda planificant el no perdre la partida, segur que tots tenen accés a la prova i medicaments i el poble malalt de virus ni els atenen i es tiren hores senceres trucant per telèfon als serveis establerts pel poder i no reben ajuda de ningú; els hospitals col·lapsats, els serveis de la cadena sanitària com a infermeres i metges, etc., etc., molts d'ells estan contagiats i són els únics que poden atendre els malalts per falta dels mitjans més essencials, tenim un govern de feixistes i a sobre són uns inútils irresponsables, la història dels pobles canvia segons ho estableix el poder, sobretot quan es toca el tema econòmic de la que ells disposen al seu antull per dedicar-se a tenir una gran vida, defraudar tot el que poden i no pensen perdre ni un dels seus privilegis; emprant tota la força de què disposen a reprimir les aspiracions a una majoria d'un poble que clama pel dret a la vida.

Aplaudiments cada nit als sanitaris i cadena de proveïment, que em sembla molt bé encara que només ells saben el que estan arriscant, i els aplaudiments s'haurien de transformar en cassolades als ineptes de govern, que sentissin que hi ha un poble viu, un poble que no s'ha mogut per res durant anys, per drets arrabassats com és el treball, habitatge o salut, drets que es reivindiquen amb protestes, vagues i manifestacions i, sempre ..., si sempre hi ha col·lectius que es queixen que no hi ha dret per la vaga de taxistes, d'autobusos, trens, controladors i un llarg etcètera en tota la cadena productiva.

Moltes coses es poden fer i no es pot disfressar en fer grans sacrificis i no començar per les més petites. "Molta gent petita en llocs petits, fent coses petites poden canviar el món" frase d'Eduardo Galeano.

I no som capaços de fer el mínim com no encendre la tele, o no anar a cinema, futbol, ​​teatre, restaurants, bars, etc., etc., i mira per on un simple virus de merda anomenat Covid-19 i la por, ens deixa petrificats i renunciem a tot menys a la vida, sembla mentida però és la realitat en la qual estem vivint o morint ...

L'estat d'alarma o confinament total decretat pels ineptes dels governants fa riure, les forces repressives de l'estat, mantenen el confinament de la població i ells molt fatxendes i valents se'ls veu per televisió en grups que no fan servir cap mesura de seguretat contra el contagi, no porten mascaretes estant junts a dos pams de distància, així ja hi ha una gran quantitat d'infectats que l'hi retransmetran a les seves famílies i el contagi s'expandeix; quan carreguen contra manifestants a la majoria dels casos pacífiques, usen una violència extrema donant cops de porra i disparant bales de goma, tots van molt ben protegits amb cascos, cuirasses, armilles, etc., etc., no sigui que algun manifestant es defensi i contra un virus mortal que no es veu, tots molt mascles, així funciona el nostre país "tot per la pàtria" i aquest "tot ..., pensen que els salvarà la vida".

Països amb dirigents dels més avançats del món, no tenen el mínim inconvenient de tancar fronteres sense tenir cap mort pel virus, i miren per la vida del seu poble que és el primer, en el nostre preval la pirateria, el suborn, la malversació; primer nosaltres i que es fotin els altres, considerar espanyol per a mi, és una vergonya ...

De moment estic fotut, no pel virus, sinó per somiar despert, sóc rar de collons com em diuen els meus amics, però aquesta és la realitat que sento i tant em fa, em fot tot..., i de mi mateix... Ha, ha, ha ..., de sentir el que mai no serà, "La realitat dels meus somnis en l'empatia de l'ésser humà ...!"

27 març 2020

Dogmatisme Polític

Manuel Valero

Duel a Garrotades   (Francisco de Goya)

Referent a Donalds Trump, Ali Khamenei o Manuel Marchena.

L'assassinat d'un general de l'Iran pels Estats Units bombardejant diversos cotxes des d'un Dron on es trobava el general i el seu seguici. Un de tants fets reprovables de genocidi i com qualsevol altre per molt anònim que sigui estic personalment en contra d'un acte de violència contra un ésser humà, i els governs practiquen el terrorisme d'estat amb tot el seu poder, ja que compten amb una poderosa tecnologia en armes per matar i destruir els seus possibles enemics sense tacar-se de sang, en aquest cas amb avions no tripulats i dirigits des d'una base,  podent arribar a qualsevol lloc del planeta.

Aquesta entrada segons la meva opinió és fer comparacions de poder d'una República Constitucional, Democràtica i Representativa com es diu dels Estats Units d'Amèrica, (la potència militar més gran del món, l'Imperi de segle XXI). 
El president ostenta el títol de Comandant en Cap de les forces armades. (Republicà ..., o dictador ..., com Julio Cèsar de l'antic Imperi Romà).

Iran denominada com un país Presidencialista i Teocràtica, molt  semblant a la nostra Espanya, el Rei no governa ho fan els seus adeptes  Jutges, Clero, Militars, Partits de dretes i esquerres camuflats  amb les   idees   de  la rància burgesia  i  la   major  part  dels  mitjans   de  comunicació, fan una    Monarquia Parlamentària i Democràtica i sembla que també Teocràtica.

A través de les imatges en televisió de la notícia de l'atemptat i la protesta per part de l'Iran (República Islàmica). Representants del govern de la nació amb el seu president Hassan Rohani (clerge) i, on en lloc preferent i assegut  es troba el aiatol-là Ali Khamenei cap de la religió Islàmica xiïta i líder suprem de l'Iran, les seves decisions són (el senyal de Déu), segons les creences religioses d'una majoria del seu poble. El líder Suprem del país és el responsable de les polítiques generals de l'estat, és Comandant en cap de les forces armades i controla tot el poder de l'Estat, té el poder de designar i acomiadar els caps del poder judicial i designa el president de Tribunal Suprem

Dotze membres formen el Consell de Guardians, sis dels quals són clergues designats pel líder actual com supervisor dels candidats presidencials al parlament i actua com a cambra alta.

El sistema polític és una Democràcia Presidencialista i Teocràtica governada pel "líder suprem" autocràtic. 
S'ha descrit al règim iranià com autoritari causa de la falta de llibertats i els abusos contra els drets humans.

La dictadura a Espanya (1936-1975) del resultat del cop militar contra la II República i de la mort del

dictador, Joan Carles I va ser proclamat rei l'endemà passat, com a hereu del dictador feixista i havent-hi jurat les lleis fonamentals del franquisme. Convertint-se el país de la nit al dia d'una dictadura a una monarquia parlamentària. 
La transició a la democràcia amb un President falangista que van mantenir els poders fàctics del franquisme, amb l'aprovació de la constitució que van acceptar i van col·laborar els vençuts republicans PSOE, PC, ERC i altres, acceptant al Rei de totes les estructures feixistes i no es va practicar cap reforma com la Militar, el Consell General de Poder Judicial, etc., etc., i demanar responsabilitats a tots els coneguts genocides de la guerra civil i el reconeixement de la memòria dels que van ser assassinats injustament.

Un Rei que s'inclina davant d'un cardenal en un estat aconfessional (la dinastia borbònica, el pitjor del pitjor), com a cap de govern a perpetuïtat a través dels seus descendents, un Congrés votat pels ciutadans en eleccions generals cada quatre anys i constituït el Congrés es vota al President, aquest designa un Govern de ministres i el Senat que per obra (de l'encantament) són de majoria franquistes, gràcies a PP i PSOE.

Qui està sobre tots ells, és la justícia dogmàtica que imparteix l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem en el seu criteri feixista-religiós i de suport a les antigues castes dominants. Les arrels del poder "Absolutista" d'un règim polític durant segles s'han fet tan resistents i profundes que marca la divisió de les dues Espanyes.

La comunicació a través d'Internet han augmentat les notícies trucades (postveritat), mentides pensades per aconseguir un fi (una mentida repetida mil vegades es converteix en una veritat) Goebbels, per poder manipular a les masses que no tenen interès d'estar ben informada i accepten qualsevol dogma que reforça el poder dels que les promulguen.

Mai com ara, en el temps present que ens ha tocat viure i pel tema Català les clavegueres de l'estat estan desprenent tant tuf d'injustícies (semblant al període de la Inquisició), condemnen els que no pensen com ells, (contra els opositors independentistes) i als fets..., amb la petició d'un referèndum que pugui decidir la independència de Catalunya com República, i que acabés per sempre amb una monarquia corrupta de tots els que la sustenten.

No hi ha separació de poders entre el govern i la justícia pel que no es pot denominar a Espanya com un país Democràtic. El 1978 es va incorporar a la Comunitat Econòmica Europa i l'estat es passa per darrere totes les resolucions dels tribunals de Justícia d'Europa i Assemblea General de l'Eurocambra, sense fer cas de qualsevol requeriment per la majoria d'estaments Europeus.

Hi ha un Líder intocable en aquest país, com n'hi ha a l'Iran i en qualsevol país del planeta i al nostre li toca al Poder Judicial, com a president Carlos Lesmes, i en el cas de jutjar als opositors de Catalunya al magistrat Manuel Marchena (la veu de la justícia) unànime en el conjunt de l'Audiència Nacional de culpables per sedició, sentència partidista de les castes dominants que no volen perdre els seus privilegis.

Interpretar a Catalunya (Valero)  F. de Goya

Aquest país no canviarà mai, la justícia no és igual per a tothom. I el govern de la nació està per sota, i a les ordres de tots aquests elements i en el seu conjunt viuen com a Reis.

Les últimes eleccions de la II República es va formar el primer govern d'una coalició d'esquerres, el febrer de 1936, cinc mesos després, al juliol cop militar feixista contra la decisió votada pel poble, tres anys de guerra civil i una dictadura de 1939 a 1975, i continua el 2020...

Salut i anarquia

08 gener 2020

Anarquia i Independència

Manuel Valero

La història dels pobles canvia segons ho estableix el poder, sobretot quan es toca el tema econòmic de la que ells disposen al seu antull per dedicar-se a tenir una gran vida, defraudar tot el que poden i no pensen perdre ni un dels seus privilegis; emprant tota la força de què disposen a reprimir les aspiracions a una majoria d'un poble pel dret a decidir el seu futur.

Pegant pals a tort i dret, i practicar tortura a través dels seus esbirros "guàrdia Pretoriana" amb armes, armadura i cuirasses; els jutges venuts al poder, periodistes, escrivans, mitjans de comunicació i propaganda al seu servei divulgant les seves mentides amb odi, i el control "màxim" s'estableix quan el conflicte es genera per causes que xoquen de ple amb el seu "modus vivendi" com és perdre l'economia de Catalunya.

Les protestes i manifestacions a demanar feina per a tothom, dret a l'habitatge, sanitat de qualitat, ensenyament com a principi d'educació i respecte en fer homes i dones lliures i honrats, i un llarg etcètera de temes socials i totes elles estan aplicades a "mínims" a tota una població de ciutadans esclavitzats, que no protesten per res i estan molt contents amb els seus amos ..., ¿és por ..., patriotisme ..., o pel drap de la bandera ...?, o potser per uns sindicats grocs que no protesten per res, a tenir tants privilegis com els polítics.

La por a lluitar per la llibertat i la justícia social ens condiciona a ser subjugats com sempre va ser el nostre poble i si seguim cedint, passarem a ser com els pobles que van votar als governs feixistes d'Alemanya i Itàlia a mitjans del segle XX derrotats en la II Guerra Mundial i al nostre país ens segueixen governant els hereus del feixisme que van ser neutrals i van col·laborar amb els vençuts.

I aquesta por..., picaresca..., incultura..., i descontrol, de tot està bé ..., per aconseguir diners fàcil ...!, En els nostres dies persisteix en una majoria de la població.

Com apàtrida i anarquista d'ideologia segueixo els passos de tants obrers que van lluitar i van morir per la llibertat en el període (1898) fins als nostres dies.

Barcelona va albergar el moviment més gran Anarquista d'Europa amb 1,2 milions d'afiliats només a Catalunya.

Els meus companys d'ideologia Anarcosindicalista de (CNT) en converses amistoses sobre la decisió de mantenir-se neutrals en el conflicte del Procés, a l'ésser una lluita entre governs capitalistes i els que protesten no ho fan per temes socials, i aquests temes semblen ser oblidats ... !, és el que opinen alguns companys i el manifest del Comitè regional.

Als pobles se'ls domestica i avui una part del poble Català està amb la idea fixa de la Independència i els Unionistes (l'altra part) per la unitat de la pàtria; almenys comprensible i que jo no puc entendre és que estiguin a favor d'un rei Borbó i un règim que es perpetua l'any (1976) imposat per un dictador feixista i la seva continuïtat, participant tots els vençuts PC, PSOE, ERC, etc. i diuen cridar-se d'esquerres i són més feixistes i traïdors que els hereus del franquisme.

I estem tots d'acord que la nostra lluita ha de ser contra el capital i els seus privilegis, però mai hem de mantenir-nos al marge, encara que només sigui com una decisió d'empatia, opinió o criteri contra el règim feixista que ens governa i no tinc dubtes en pensar que no deixa de ser el mateix poble (amb una altra mentalitat) avui no és l'Anarquista de les protestes de la Setmana Tràgica (1909), la Vaga de la Canadenca (1919), el Moviment d'octubre del (1934) a tot Espanya en contra del Govern de dretes i la declaració de Companys de rebutjar l'ajuda de CNT i proclamar la Independència d'una Catalunya Federalista. Els anarquistes no van participar a Barcelona per ser rebutjats i tractar-se d'una revolució política (com la d'ara), però va servir per recollir armes abandonades de la repressió contra els Independentistes, assetjats de part del Govern de la República Espanyola i que van servir als anarquistes per organitzar les seves idees revolucionàries, i les van usar per fer front als militars revoltats en el cop d'estat de (1936).

El triomf dels anarquistes va ser total. Sent majoria la CNT-FAI que va rebutjar la proposta de (Garcia Oliver) "d'anar a per tot" és a dir, la instauració del comunisme llibertari. I no obstant això amb la seva victòria van repartir el poder als altres partits, Esquerra Republicana, Comunistes, Socialistes, etc., representat en el Comitè Central de Milícies Antifeixista com a Govern de Catalunya.

En (1937).- Decret de Col·lectivitzacions i Autogestió dels mitjans de producció aprovat pel Comitè Central de Milícies Antifeixistes i en el procés revolucionari de CNT-FAI i UGT, signat pel Conseller Primer Sr. Tarradelles d'Esquerra Republicana. Partits que en pocs mesos, van començar a boicotejar CNT-FAI i POUM, sent atacats al maig del (1937) pel control de la telefònica col·lectivitzada pels obrers; una guerra civil a Barcelona dins de la lluita contra el feixisme i van aconseguir il·legalitzar el POUM partit Trotskista per la influència en les ajudes al PC-PSUC des de Rússia i complir amb les ordres del dictador Stalin.

El cost de perdre la guerra va ser de molts milers d'executats i represaliats, fam, malalties i misèria, es va perdre el millor del nostre poble que es va enfrontar contra el cop militar feixista sense el suport a principi del govern de la República del front Popular. Vam patir 39 anys d'una dictadura salvatge i la continuïtat de la mateixa dictadura amb el nom de "Democràcia".

El clam de la vila demanant llibertat i Estatut d'Autonomia es concedeix a (1979), i de la nit al dia totes les comunitats esdevenen Autonòmiques, quan sols tres són històriques i la resta de país sempre van estar en contra d'elles.

Els polítics venen al poble per poder. Tarradelles a l'exili, li permeten el retorn com a President de la Generalitat de Catalunya (1977), torna a ocupar la Presidència, per obra i gràcia de Govern de Suárez de falangistes i feixistes, i nomenat pel Borbó al (1985) Marques de Tarradelles. Molts canvis en la vida d'un polític honrat.

Avui i des del 2010 les protestes són Independentistes grans manifestacions en el dia Nacional de Catalunya. Un referèndum (2017) d'autodeterminació com a República Catalana "prohibit" per l'estat central que van repartir llenya desproporcionada en molts col·legis electorals sense mirar qui es posava davant de les seves porres; l'estratègia dels organitzadors va poder amb la força de l'un estat que compta amb tots els recursos i es va sentir humiliat, però el poble d'Espanya acomiadaven les forces invasores al crit... De "A por ellos..., ohe...!". I un discurs del Borbó en contra d'una majoria de catalans, i si el Borbó té el lloc per un dictador sense que ningú ho votés es dedueix que és de tots t'agradi o no hi hauria de mantenir-se al marge en temes de política; els polítics representen als seus votants amb majoria o sense, i els altres passen per la pedra agradi o no agradi pels que formen Govern amb majories, (2018) diferents i grans manifestacions pel dret a decidir, (2019) Judici farsa com passa en les dictadures, condemnant els polítics del Govern de la Generalitat a penes desproporcionades pels seus actes en el Referèndum, i sabuda la sentència pel poble protestes pacífiques per tot Catalunya i aquest poble es manifesta i protesta com sempre ha estat al poble Català, ahir Anarquista, avui Independentista.

I vull deixar molt clar segons el meu criteri que sempre ha estat el mateix poble lluitador amb diferents estratègies i diferents ideologies però resolts a aconseguir el que volen, si no us traeixen els polítics, com sempre han fet ...!

Salud y anarquia

Dimecres, 13 de Noviembre de 2019

Marxes per la llibertat ...

Manuel Valero

La sentència als líders independentistes es coneix el dilluns dia 14 d'octubre. Els ciutadans per la República Catalana comencen a mobilitzar-se tallant carreteres i manifestacions en contra de les sentències, i les protestes s'estenen per tot el país durant tota la setmana, a més, o menys intensitat, el dimarts 15 i dimecres 16 comencen les alteracions violentes de manifestants infiltrats i encaputxats contra la policia fent barricades amb contenidors i els calen foc cremant-los. Volen criminalitzar de terroristes a tota la població per aplicar lleis duríssimes a tota Catalunya i tenir l'excusa de la seva unitat de la pàtria.

Les actuacions en la nit del dia 17 d'Octubre d'un nombrós grup de feixistes a la plaça d'Artós que confraternitzen amb la policia, o bé són amics, o del mateix cos, o poden ser de la mateixa ideologia, o també els famosos legionaris que es diu que van acudir a Barcelona, ​​molt mascles com sempre ho han estat, traient pit.

I quan el feixisme es manifesta a Barcelona, ​​també ho fan els grups antifeixistes que intenten parar-los els peus amb les mateixes tècniques, però aquests no estan protegits pels policies i qui els mana, en ser grups anticapitalistes d'esquerres molt allunyats del poder capitalista establert en el nostre govern i especialment en contra dels feixistes aposentat en les estructures de l'estat i de poder des de la mort del dictador i la traïció feta al poble acordada pels partits d'esquerres d'acceptar una monarquia i deixar en l'aire la República, derrotada amb un cop militar i tres anys de guerra civil.

I tot acordat amb els hereus del feixisme d'emmascarar com a democràcia la continuïtat d'una dictadura i rebre com a pagament les 30 monedes de la traïció com sempre fan els polítics per la poltrona i els seus privilegis i continuen fent-ho en el mateix procés del govern de la Generalitat, en contra de la sinceritat del que pensa el President i fer-ho públic. És molt estrany i únic trobar aquesta sinceritat i el que pensa sense amagar-se, però aquest no és polític, és un activista..., segons alguns partits socis de govern, que fan una cara de mentiders, engalipadors i traïdors al Procés, per aconseguir el poder polític autonòmic a Catalunya.

I la manifestació catalanista als Jardinets de Gràcia, pacífica i desenvolupant jocs i de festa, com bé diuen infinitat de vegades que totes les manifestacions que fan són pacífiques i condemnant la violència.

Cinc columnes que recorren caminant en tres dies més de 100 km, En direcció a Barcelona per la injusta sentència d'un tribunal que condemna a 100 anys de presó a 9 dirigents polítics acusats de sedició per l'organització d'un referèndum amb la pregunta d'un si, o un no, a la independència d'una República Catalana. 

El 21 de febrer de 1919, el sindicat de la CNT declara la vaga a tot el sector de la Canadenca per acomiadaments en peticions de millores per als obrers, es va fer extensible a tots els sectors de producció de la capital Catalana en una vaga general que va durar 44 dies, aconseguint LA JORNADA LABORAL DE 8 HORES per primera vegada a tot Europa. Alliberament dels presos, readmissió dels acomiadats, increment salarials i capacitat legal de negociació amb els sindicats.

El poble català és un exemple per a tothom, amb compromís, solidari i molt sacrificats, de la gent més grans als joves, i ho demostra les hores de caminada de les marxes, contents i decidits a arribar a Barcelona com a meta i sumar-se a la vaga general convocada per dos Intersindicals (CSC) i la (IAC) arribant a manifestar-se més de 550.000 persones, sense comptar les de Girona, Lleida, Tarragona i molts pobles... Fins i tot en diferents comunitats de la península i de l'estranger

Mahatma Gandhi va ser el percussor de mètodes de lluita social com la vaga de fam i en els seus programes rebutjava la lluita de la força en contra de l'imperi Britànic a Sud-Àfrica i l'Índia amb Pakistan i realitzava una predicació de no-violència, com a mitjà per a resistir al domini del poder. Van rebre molts cops de la policia, tortures, ajusticiats i presó. Defensava i promovia la total fidelitat als dictats de la consciència, arribant fins i tot a promoure la desobediència civil si fos necessari. 

Va mantenir correspondència i llegir llibres de León Tolstói, qui va influir en el seu concepte de resistència no-violenta. Va ser l'inspirador de la marxa de la sal, una manifestació a través del país contra els impostos a què estava subjecte aquest producte.

Empresonat en diverses ocasions, aviat es va convertir en un heroi nacional. En 1931 va participar en la Conferència de Londres, on va reclamar la independència de l'Índia. Es va inclinar a favor de la dreta del partit del Congrés i va tenir conflictes amb el seu deixeble Nehru, que representava a l'esquerra.

Molt semblant al que passa a Catalunya en el tema de la no-violència, la diferència que aquí són polítics i Ganhdi va ser un líder per als seus seguidors i van aconseguir la independència de l'Índia i Pakistan...

Hi ha opinions per a tots els gustos en els vídeos de "Policies infiltrats en les manifestacions de Barcelona" a YouTube.
I hi ha una frase que molts no volen reconèixer i se la passen pel cul... I diu: VAL MÉS UNA IMATGE QUE MIL PARAULES.
Què cadascun tingui les seves pròpies opinions...!

Ells ho saben bé, en totes les manifestacions ..., si en totes per petites que siguin hi ha policies de paisà que quan els interessa reben l'ordre de rebentar, per exemple en les de 15 M, i eren Mossos d'Esquadra, vist per als meus ulls i molts vídeos ho demostren i ho fan totes les policies del món i els responsables polítics ho saben, però callen..., ens estan enganyant a tots... Tot són interessos...
Demostrar violència és el que li interessa al Poder de l'Estat i sort tindrem si no la preparen més grossa...
En totes les manifestacions hi ha infiltrats de la policia i mercenaris ideològics o pagats i qui diu que no siguin ells els interessats a demostrar violència... Cas Rambla i Scala "dos exemples", encara que alguns independentistes se sumin a ella i precisament són els detinguts...
El Terrorisme d'Estat ha existit sempre, GAL, 23 F, i un llarg etcètera, a través de tota la història passada i present..., faltarien fulles per escriure un llibre, més aviat una enciclopèdia...!

Salut, llibertat i drets conquerits pel poble.

20 de Octubre de 2019

"Col-lectiu Humà..."

Manuel Valero

Som un col·lectiu d'amics: Una agrupació social on els seus integrants comparteixen certes característiques o treballen en conjunt pel compliment d'un objectiu en comú i que cap se senti ofès per la meva reflexió. 

Vam passar un dia fabulós entre bons amics i bon temps, no hi va haver cap problema tot va sortir perfecte, un gran dia per al record. 

I l'escrit a continuació és la meva reflexió sobre el tema del cooperativisme tret per Antonio en referència al poble de Marinaleda, mantinguda al final del dia, i com sempre em quedo sol (tots en contra meva, o jo en contra de tots).

Impossible convèncer als meus amics en alguns aspectes del "col·lectiu humà" quan ells són els primers a practicar-la i són incapaços de no reconèixer-la en altres. (cooperativa, colectiu, col·lectivitat, etc.)

Al llarg de la història de l'ésser humà sempre hi ha gent que comparteix, honrada, intel·ligent i preparada per dirigir un col·lectiu, pot ser més gran o més petit, l'organització és la mateixa, segons la quantitat d'humans que accepten la col·lectivització.

La iniciativa privada és el que vol viure dels altres i no es conforma amb ser igual que tots, han de tenir més i més.

Així funciona el món i el donem per bo, criticant als que fan una bona feina pel col·lectiu i no es vol entendre que es pot discrepar de les propostes si per a tu no són encertades i cal acceptar-les en solidaritat amb la decisió de les majoritàries.

A la paella de Mataró del barri de l'Havana.

Reconec: En el nostre col·lectiu tenim com a amfitrió un (president) ha..ha..., Jordi el "puto amo", alhora membre de l'organització de l'esdeveniment, aporta de la seva butxaca licors i regals per a tots i crec que alguna despesa més. Un tresorer Agustí que se li dóna molt bé els comptes i tota l'organització en planificar sortides amb Ricard i la compra acompanyats per Maite. El disseny de la taula a càrrec de Juani i Ricard. Un cuiner Alfonso que les paelles li queden boníssimes. La resta del col·lectiu sempre donant un cop de mà, o les dues a ajudar en tot el necessari.

Si en aquest col·lectiu com en qualsevol altre no aportes res, poses el cul en una cadira, menges, beus i no pagues la part corresponent de les despeses i del treball en conjunt, els altres tenen tot el dret a la protesta i sobretot els líders en tenir més pes en ser el cervell col·lectiu i se senten traïts, són els que organitzen la trobada i desenvolupen el major treball per a tots (donen el seu exemple), i si cal apartar a qui no col·labora, per què es queixa dels àpats, dels responsables d'organitzar-la, i sempre s'ha de tenir en compte que alguna cosa pot fallar, no som perfectes.

I aquest cas s'ha donat amb freqüència en algunes sortides de part d'una minoria; els organitzadors s'emprenyen i diuen que en una altra sortida la programin altres. Doncs tenen tota la raó i la majoria que confiem en aquests líders que l'organitzen en solidaritat amb tot el grup, i siguem honestos no tots som capaços de l'organització o no poden.

I tant que confiem i acceptem sense queixa les possibles fallades i en la propera sortida els demanem que siguin els mateixos. (Confiem en ells i ells se senten orgullosos i reconeguts).

El lideratge no és una dictadura, és la capacitat que desenvolupa un ésser humà en tasques diferents que se li donen a uns millor que a altres sense esperar recompensa, i el menyspreu als que no col·laboren en el mínim exigible mai pot estar justificada per les majories.

Aquest "rotllo" és en referència a les quatre parelles que vam quedar els últims a acomiadar-nos a viure en el mateix barri i prendre l'última consumició del dia (ens costa separar-nos), va sorgir la contradicció d'un poble col·lectivitzat i la iniciativa privada per part de Antoni, Agustí, Ricard, Jaume, Valero i les nostres respectives parelles que alguna va participar com Maite i altres no.

No sé.., el perquè Valero sempre està en minoria i ho veu diferent a la resta de companys ...!

Salut amics i amigues.
02 de Junio de 2019

Es posible la Anarquía...?

Manuel Valero

                                                                                 

A la pregunta: ¿Es posible la Anarquía...?. Mi respuesta es sí...!. A nivel personal y durante 13 años lo lleve a cabo en un colectivo sin nada que ver con la anarquía. 

Y dedico esta entrada a mis compañeros de tertulia que dudan que sea posible y todo depende del líder o líderes del colectivo que representan. (Colectivo de grupos de personas): Una escuela, barrio, pueblo, ciudad, nación, continente y planeta Tierra.

Mis entrañables y excelentes amigos en el  almuerzo de cada primer sábado de mes (desde hace 14 años) y de reciente creación como grupo “Patatas, Huevos, Beicon”, con unas normas establecidas, una camiseta que nos identifica, una página en Face. y un redactor que escribe la crónica de cada almuerzo; todo diseñado por el amigo Ricard y aceptado en la totalidad con alguna enmienda de parte de todos.

Somos seis en el grupo y recuperamos el colesterol que intentamos rebajar durante todo el mes. Tres de ellos conocen la   historia de mi paso y colaboración en la Asociación de Padres de Alumnos (A.P.A.) del colegio público Ventura Gassol de Badalona, en la que estuve 11 años y 2 en el APA del Juan Coret. 

Esta es una parte de mi vida (1984-1997), donde dicen mis amigos que la anarquía es imposible. Afiliado y militante años atrás (1976) en la Confederación Nacional de Trabajadores (C.N.T.), en el (1980) Ateneo Libertario y compaginaba la militancia sindicalista en CNT y la cultural libertaria en el Ateneo. 

En (1984) en la Asociación de Padres de Alumnos (A.P.A.) del colegio de mis hijas en Badalona, como destacaba en las asambleas generales en el uso de la palabra (posible aprendizaje por la militancia sindical), al terminar una de ellas el presidente Sr. Carmelo Diaz quiso hablar conmigo para pedirme que entrara en la junta de la asociación y mi respuesta fue la no colaboración con las asociaciones dependientes del estado, explicándole el porqué y mi forma de trabajar, fue muy convincente el Presidente, al decirme que yo trabajara como quisiera (no es frecuente encontrarte con esta respuesta), pero que fuera y participara en el trabajo del A.P.A. y en principio lo acepté, al aceptar él mis condiciones de no estar en la Junta ni en el Consejo Escolar.

Fui presentado a toda la junta como colaborador y aceptado por todos. Empecé por ayudar al Tesorero en las cuentas al tener dificultades en llevar el libro de entradas y salidas de la pequeña cantidad que se disponía, siguiendo con el Secretario que me pedía ayuda para tomar acta de las reuniones y escribirlas en el libro, el Presidente me pedía acompañarlo a reuniones y despachos de los políticos del Ayuntamiento responsables de la enseñanza; Carmelo era un buen elemento sabía picar a las puertas para ser atendido, era el Presidente y también militaba en U.G.T. y yo en la conversaciones siempre a la carga por nuestros derechos reconocidos y no cumplidos, no me cortaba con nadie y nunca he dado marcha atrás.

Hice los primeros presupuestos de la totalidad de la recaudación, cuotas de los padres que querían pertenecer a la asociación "voluntaria" y del trabajo de la venta de los libros, la editorial nos hacía el 25% de descuento, el 15% se lo ahorraban los padres y el 10% era para los presupuestos del APA.

Antes de hacer los presupuestos todo el dinero se gastaba en los equipos de fútbol sala, en equipajes y pelotas, y padres voluntarios hacían de entrenadores, Agustin y Antonio (2 de los 6 del grupo).

Con los presupuestos se asignaron cantidades respectivas a todas las actividades, ballet, costura, fiesta final de curso, etc., el fútbol se gastaba el 70%, ballet y costura tenían para unas zapatillas, bastidores agujas e hilos y el fútbol terminado el presupuesto si no tenían pelota que la pagaran los padres del equipo.

Hice de monitor voluntario en gimnasia de padres durante un par de años.

La fiesta de final de curso  se hacia desde una tarima y delante sillas para todos los alumnos y padres, los discursos a cargo de la junta y profesores y se estregaba un diploma simbólico a cada niño dedicado por sus estudios y medallas conmemorativas en las diferentes actividades o camisetas con el nombre del colegio, (según el año), para los padres que colaboraban un detalle como una placa (por ejemplo), una merienda para todos los niños (bocadillos hechos por los padres/madres y refrescos), fiesta de “baile disco” al atardecer, (el diseño de una parte de la fiesta, obra del compañero Ricard (que también fue Presidente) y el resultado final decidido en asamblea). Una barra de bar pagando las bebidas, (era el primero en dar ejemplo y a los amigos que invitaba de pagar), y bien lo saben Torralbo y Ángel que se cuidaban del bar y me decían ya está...!. Las ganancias que se generaban eran para los presupuestos del próximo año, mi cometido como Coordinador y supervisor era como el de un "encargado" y todos voluntariamente nos dábamos un buen trote de currar; no quería hacerme la foto con todos los compañeros y me arrastraban, decían que yo no podía faltar, y nunca acepté un detalle por mi colaboración, ya lo sabían y respetaban mi decisión.

En unos años llegue a dirigir como un anarquista la junta de padres, decidía en reuniones del Consejo Escolar que los profesores, padres y alumnos pedían mi asistencia y representaba a la Asociación con voz y voto, escuchaba con atención y exponía mis planteamientos siendo escuchados. En el tema de "sanciones a los alumnos" siempre me quedaba solo, "ni premios ni castigos". La culpa de la falta a sancionar es vuestra...!, le decía a Profesores, Padres y Administrador, por el entorno social que crean los políticos, la enseñanza y los padres. 

Con todas las reservas por mi parte, ante el representante de la administración (que supongo que lo ignoraba), porque podría haber dicho que pintaba yo en el Consejo Escolar, cuando sus miembros eran elegidos por votación de todos los padres/madres del colegio. En la Asociación sólo cotizaba (por no marginar a mis hijas) y llegué a ser el dirigente en pedir, discutir y exigir a la administración todos nuestros derechos y planificar estrategias, siempre con las propuestas de la mayoría y la ayuda de todos.  Los anarquistas no sabemos ser políticos ni queremos saber, estamos en contra de todos ellos  y lo que si sabemos es planificar y en la historia general del anarquismo se confirma.

Por escrito hice la petición a la Junta de la dimisión del Presidente, ese año el Sr. Pedro, por su insolvencia en presidir reuniones de junta y no aceptar la decisión de la mayoría, abandonó la reunión dando un portazo a su salida de la sala, no hizo falta la decisión de la junta que algunos como Carmelo querían que no lo tuviera en cuenta y yo no cedía, dimitió sólo por mi petición en el escrito.

Tuvimos luchas importantes contra los responsables de la enseñanza, muchas entrevistas en los respectivos despachos y en el colegio, protestas en el Ayuntamiento de Badalona y en la calle Caspe de Barcelona (Ensenyament), manifestaciones, cortes de calle delante del colegio, etc. y conseguimos algunos de nuestros objetivos, uno de los más importantes en contra de la droga (heroína) que estaba en su apogeo en los alrededores del colegio, había días que recogíamos hasta  20 o más jeringuillas usadas en la puerta de entrada o en el patio, no eran de los alumnos sino de  gente anónima que por el entorno agradable que les ofrecía un muro en la puerta del cole habían escogido como lugar ideal para "chutarse", dirigido por mi impliqué a las dos Asociaciones de Vecinos del Barrio y en un año de una lucha constante conseguimos que derribaran el muro (se termino el problema, tanta lucha para tan insignificante solución que sólo yo veía y la administración se resistía). 

Dossier personal que realicé en Octubre de 1992, a Diciembre de 1993

Tema

DROGA - BARRIO - Y - MURO - AVD. ITALIA 

Actas, Informes  y Circulares.

En el colegio Juan Coret, los dos años estuve con las mismas condiciones. En la urbanización de la calle Apeninos que da a una de las puertas del cole  hicieron una escalera en la entrada de 5 metros o más en línea pegada al muro, si un niño tropieza se rompe todos los huesos, me costó el poder convencer a los políticos de enseñanza, nos manifestamos con pancartas de denuncia y en todos estos años se hicieron las pancartas por madres y padres en el sindicato CNT, conseguí con la ayuda de todos los padres que el alcalde J. B. dijera que estaba harto de la dichosa escalera que la derribaran y la hicieran en dos tramos, otra pequeña victoria.

Dedicado a intentar mejorar con mi ideología libertaria la situación caótica de la enseñanza pública en la época (1984-1997) y hoy 2019 creo que está en peores condiciones al no facilitar recursos y medios para la educación de nuestros jóvenes, futuro de bienestar para un país bien dirigido por personas inteligentes sin ánimo de lucro y cuyo objetivo sería el bienestar de todo un pueblo. Y esta parte de mi historia terminó cuando mi hija pequeña dejó la escuela a sus 18 años (1997). Era costumbre cuando un padre dejaba la asociación que se le hiciera un regalo de despedida, pagando a partes iguales (los que querían participar), colaboré en las despedidas de todos, pero dejé muy claro que en mi despedida no hubiera regalo, mi mayor regalo eran el reconocimiento de los compañeros a una labor bien hecha.

En esa época la Asociación del Ventura Gassol era la más fuerte de toda Badalona gracias a todos sus componentes.

En las conversaciones del almuerzo tocamos temas variados y sobre todo de actualidad, cada uno tiene su propia ideología respetada por todos y la mía Anarquista, punto de mira para ser el blanco donde van todos los dardos, que si es Utópico, Imposible, como funcionaria, el lucro personal de las personas, la genética de nuestra raza, etc., etc. Yo no me quedo corto y también se lanzar dardos a las diferentes dianas y no paro de dar ejemplos históricos y personales, que hacen poca mella. 
No me considero ni mejor ni peor que mis amigos, sólo intento acercarme el máximo posible a unos principios ideológicos.

Y consultar la intervención Anarquista en julio del 36 contra el golpe fascista y militar, las colectivizaciones de la industria y de servicios por los trabajadores, las agrarias por el Consejo de Aragón, etc., etc.  
Hoy es fácil, en Google se encuentra toda la información.

Que hubiera pasado sin la traición a la Revolución Anarquista en Barcelona en mayo del 37, planificada desde Moscú por Stalin en el ataque de ERC y PSUC contra la CNT y el POUM por controlar la telefónica, colectivizada por sus trabajadores y empezar por destruir a sus oponentes, y al final lo consiguieron.

Una parte de la crónica del almuerzo de este mes de Mayo por Ricard:

El Anarquismo y su idea de una sociedad libertaria, la colectivización de las empresas, como ejemplo, en contexto de guerra y destrucción nos revela, en su más íntima existencia, una obra magnífica de construcción. El anarquismo español ha desarrollado, en medio de una cruenta Guerra Civil (1936-1939), un admirable proceso de Revolución: la colectivización agraria e industrial.

Esta experiencia solo tubo el tiempo en que la guerra civil ocupo su espacio, sobre todo en Catalunya, las opiniones y las dudas en un mundo globalizado ahora se pudiera mantener esta visión del Anarquismo, en opinión general en la mesa ha sido de dudas muy razonadas de la imposibilidad y menos cuando el sistema de consumo y dominado por los sectores financieros lo haría imposible. 

Valero fiel a su pensamiento y su razonamiento roza la Utopía como se define "Proyecto, deseo o plan ideal, atrayente y beneficioso, generalmente para la comunidad, que es muy improbable que suceda o que en el momento de su formulación es irrealizable", lo cual no quiere decir que es un proyecto con un rechazo al completo del mismo, pero sistema ideal de gobierno en el que se concibe una sociedad perfecta y justa, donde todo discurre sin conflictos y en armonía simplemente a día de hoy es imposible.

Si el ideario y pensamiento ácrata es algo desconocido por algunos de mis amigos, entonces representarán la anarquía como sinónimo de desorden, violencia, confrontación, revuelta, caos, libertinaje, confabulación armada, revolución, etc., y aducirás, pues, que no es sólo una utopía romántica, sino que representa una lacra en la historia de los movimientos políticos y sociales; pero si ya has bebido de su filosofía, y si as conseguido aprender lo mismo que yo tras un breve estudio de está, sabrás que la Idea está ligada a otra noción bien distinta, que nada tiene que ver con los adjetivos antes dados, a saber: LA AMISTAD...!!! 

Salud y Anarquía

08 de Mayo de 2019