miércoles, 19 de agosto de 2020

El ruc y la pastanaga

Manuel Valero

Estan aclarits tots els conceptes a seguir sobre la Covid-19 ...?  

Tinc tants dubtes com al principi de la pandèmia, després de mig any de donar-nos consignes sobre el tema en tots els mitjans de comunicació no deixa de ser una vergonya que tots els mitjans televisius diuen cadascú el que els interessa, periodistes, metges i tertulians en general, els poso a tots, no vull deixar-me cap, i no paren de discutir creant por i desconcert al poble.
A què audiència us dirigiu en constatar que entre família i amics com a persones més pròximes ningú dóna el cop al mateix clau. (La imatge de l'ase dirigit per la pastanaga, és només un ruc). Quan és per a milions, cadascun agafa el seu ase i el camí que li marca, no és la pastanaga sinó les consignes de cada poder polític segons el seu color, en total un gran desastre i mai s'assoleix l'objectiu. 
(La pastanaga).
Coneixes la història? Diu la faula que perquè un ruc tiri de la portadora cal posar-li una pastanaga endavant prou a prop perquè cregui que la va aconseguir però, al seu torn, prou lluny perquè no ho aconsegueixi.

Jo personalment no vull escoltar el turment de la tele, no m'agraden les tertúlies ni les lleis del legislador, que legisla per als altres, mai se l'aplica així mateix, ni als seus amics.

Em recorda el llibre de George Orwell (1984)
EL GRAN GERMÀ ET VIGILA
I les seves consignes en telepantalla, amb els seus dos minuts d'odi
LA GUERRA ÉS LA PAU
LA LLIBERTAT ÉS L'ESCLAVITUD
LA IGNORÀNCIA ÉS LA FORÇA

En els nostres dies, a través dels mitjans i les seves discussions es crea odi les 12 hores del dia.

M'agrada seguir les normes que els col·lectius en virologia recomanen, intento seguir les normes com un més i per respecte cap als altres porto mascareta i una cosa que tinc clara. Si ens obliguen a portar-la, hauria de pagar el govern, quanta pasta s'està generant pels que aprofiten qualsevol circumstància per enriquir-se i s'entra en la norma d'una peça més en el nostre vestir amb màscares de colors, banderes, estrelles, partits, etc., aviat es lluiran com a models a la passarel·la Cibeles.

Aquest és un desgavell, al nostre país no s'aclareix ningú, les dretes contra les esquerres, els republicans amb la monarquia, els jutges amos i senyors de país preparant, juntament amb fiscalia els judicis segons la seva ideologia. Que ja sabem quina és, i qui no vulgui veure-ho ..., o viu d'ells, o té una bena als ulls ...!
A qui els sembla el condemnen, com es deia antany per robar una gallina, i tota la classe dominant roben a mans plenes i ho passen per alt (i el pitjor és que s'omplen la boca dient que la justícia és igual per a tots).
I una gran merda ...!
És clar, són els seus amics i juntament amb la monarquia, hereus d'una dictadura feixista de quaranta anys i segueixen els mateixos més els nous venuts al (règim del 78, tots amb els mateixos collarets), les oligarquies que perduren des de l'edat mitjana i no volen perdre la mina d'amos, senyors i senyorets (plutòcrates) fins a la medul·la. I els importa una merda que una part del poble treballador no trobi el seu suport per no trobar feina, passi miserie. I aquí no passa res, el seu deure és anar darrere de la pastanaga com a esclaus i que no els estrenyen molt els grillons per no patir que les rascades produeixen ferides en els turmells.

Quina sort tenim amb la monarquia catòlica en un país laic.
I l'església? Quant bé que fa a tota la humanitat, folrats de tresors i propietats (no paguen impostos i cobren de tots nosaltres, musulmans, jueus, evangelistes o agnòstics-ateus).
El dictador amb centenars de milers d'assassinats de treballadors i ell també creia en déu, la frase en les monedas "cabdill per la gràcia de déu". Ho diu tot.
I va portar 70000 soldats marroquins que van lluitar en contra de la república, entraven als pobles conquerits al saqueig, pillatge, assassinats i violacions, consentit pels comandaments franquistes i els capellans; va mantenir com a guàrdia personal durant anys a un esquadró d'infidels moros per a la seva seguretat i el seguim pagant a tots els que queden. (D'infidels ve pel tracte de diferents religions de cristians a musulmans).
Entrava en les catedrals amb reverències de bisbes i arquebisbes sota pal·li com un déu per als cristians, acceptat pel mateix papa del Vaticà.

El nostre rei emèrit, perquè no en tenim prou amb un, que en tenim dos, se'n va de país pels robatoris causats al seu poble i denunciat per la justícia de Suïssa, mai per la nostra que el defensen. (La justícia al nostre país és igual per a tots), qui s'ho creu ... Fàcil ... ¿El que espera menjar-se la pastanaga.?...
La seva entrada en les catedrals com el seu antecessor el dictador. (Rebut per altes jerarquies de l'església). Molt catòlics han estat les monarquies d'aquest país, al segle XV Isabel i Fernando es va concedir pel papa el sobrenom de reis catòlics i la dinastia dels bordons, es donen molts cops de pit a l'església i són una família de degenerats, lladres i infidels a les seves parelles, de dit fàcil de gallet i sempre actuen amb guant blanc.
En la seva fugida es refugia en un país musulmà, collons ...!, com canvien els temps, es perden amics a les monarquies europees (cristianes o protestants) i és amic íntim dels països musulmans, i el vaticà i els bisbes d'Espanya, són tan falsos com els seus protegits.

No menyspreu cap religió, la llibertat de les persones està per sobre de tot. El menyspreu és per als falsos profetes, que viuen de la suor dels seus pobles, per això no crec en cap, ni a ningú que visqui de la vila, com jutges, partits, religió, mitjans de comunicació, etc., etc.!


19 de agosto de 2020
08921-Gramenet del Besòs

sábado, 9 de mayo de 2020

Cinisme ... Polític

Manuel Valero

D'ideologia Àcrata mai he cregut en la política i menys en mans de polítics idiotes i nefastos..., sense ètica ni moral..., mentiders..., i traïdors a la seva pròpia ideologia (enganyen als que els voten, i no em refereixo als que viuen d'ells que són molts, i a aquests a qui els amarga el dolç), el més alt grau de cinisme polític ho tenen tots els partits, són del mateix color, no se salva ni un, lladres per naturalesa...!

Havia de passar aquesta pandèmia d'un virus desconegut, el nom del qual per a identificar-ho és Covid-19, per a adonar-me del (venuts que arriben a ser) i col·locar-me en una posició més extrema de reafirmació de les meves idees i veure fins on estan disposats a arribar en el seu cinisme descarat.

El virus s'estén a través dels éssers humans amb gotes de saliva "gotícules respiratòries" (basta esternudar o tossir per a contagiar a un nombre de persones pròximes a tu).

Comença en una ciutat de la Xina, a la fi del mes de desembre del 2019. Si creus que es pot afirmar allò que diu un règim dictatorial "Comunista i Capitalista", on el poder és blanc o vermell, els dirigents manté els seus privilegis com sempre ho han tingut, això del color no té importància i pacten amb qualsevol per a poder comptar amb el suport d'una minoria allotjada, en aquest cas capitalista i mantenir en la ignorància als milions de xinesos curts de vista que encara creuen en el comunisme ideològic.

Al nostre país dos casos amb el virus, distanciats per quilòmetres es detecten a les illes, un a Canàries i un altre a les Balears, a partir del 31 de gener fins al 24 de febrer que comencen els contagis en la Península, en la seva majoria Madrid i Barcelona, i s'estén per totes les comunitats, es diu que salta d'Itàlia amb les visites a la regió de Llombardia en un contagi que es declara perillós.

El govern del nostre país i les diferents autonomies donen notícies de no alarmar-se, són casos esporàdics i no cal prendre mesures, tan sols rentar-se bé les mans, això es diu des del coneixement de la malaltia a la fi de desembre fins al 14 de març que es tanquen col·legis i tres dies després decreten "l'Estat d'Alarma", confinament a casa, només permeten sortir a la compra de consum d´aliments.

Tres mesos de consignes que a força de tant sentir-los en els mitjans de comunicació al servei del poder et renten el cervell i (ja dius el que ells volen que diguis). Es repeteixen constantment. Que tot està controlat... Què no és necessari tancar fronteres..., i tampoc és necessari portar màscares...! 

Tertulians de programes que s'inclouen metges et diuen que pots sortir amb els nens al parc i uns dies després et diu el contrari, com amb les màscares que no fan falta, etc., etc., són uns esbojarrats per molt mèdics que siguin.

Serà, per què no disposen d'elles...? No tenen vergonya i ens tenen enganyats. En uns dies el col·lapse en tots els hospitals, per falta de llits en UCI i uns serveis sanitaris lliurats a la seva professió que treballen les 24 hores del dia, sent aquest col·lectiu els més pròxims al contagi i no disposen dels suficients recursos per a protegir-se, havent-hi milers de contagiats entre els diferents col·lectius sanitaris.


El tema de les residències de gent gran és un escàndol, en la totalitat de la pandèmia i els errors comesos pel poder, haurien de ser jutjats per genocidi de "lesa humanitat", per jutges internacionals i per la mort de tants éssers humans, per la seva ineficàcia en el tractament per la vida i es preocupen més pel moment econòmic. Cal haver beneficis milionaris, abans de salvar vides...? Amb l'estat d'alarma suprimeixen les competències de les autonomies, tot està en mans del govern d'Espanya; govern d'inútils i no poden perdre el seu autoritarisme (genètica feixista), com sempre... No sé molt bé que paper han pintat el col·lectiu de metges amb especialitat en aquests temes...? I el que si puc dir també a destemps en les peticions de Catalunya; (que també havien d'estar dormint en la figuera)..., i haurien avançat dues setmanes davant la petició del President de Catalunya al President d'Espanya (per vídeo - conferència, amb tots els Presidents Autonòmics). Què aïllés Madrid i Catalunya?, per ser els principals focus de contagi, el tancament de fronteres, ports i aeroports i, la resposta negativa de Sánchez a aquesta demanda que s'aprofita perquè un gran nombre de madrilenys i catalans van sortir com si anessin unes vacances a altres autonomies, sent el focus més gran d'infectats i transmissors del virus, Sánchez no va fer ni puto cas, dues setmanes després hi havia diversos Presidents que també ho demanaven i es va prendre la decisió de fer-ho per fi pel govern franquista de les Espanyes del 75.

I posen tots els mitjans d'informació interessada, durant setmanes a desacreditar al president Torra; segons sembla no tenen un altre treball a fer.

A tots els llestos de governs d'aquest país que fan riure, per no plorar..., sobretot les comandes de màscares i tests als xinesos que els han enganyat; s'haurà de canviar aquesta dita "T'han enganyat com a un xinès" per "Els xinesos han enganyat com a ximples al govern espanyol"; tests i màscares fora de servei (no serveixen), cal ser molt carallot o molt inútils. O pensant malament i encertessis?, entre màfies s'entenen molt bé i algú s'ha emportat uns bons beneficis, o en to de dita... El gat a l'aigua...

Els comunicats del govern sobre les notícies del dia en tots els mitjans, són notificats per militars, d'alta graduació, més sembla un "Estat d'Excepció" a un "Estat d'Alerta".
I si Catalunya no baixa el cap, com l'han fet (si boana), tinc la seguretat que haguessin arribat aplicant "l'Estat de Guerra".

Cinquanta dies de confinament del 14 de març al 03 de maig, aquest dia deixen (en franges horàries) sortir a passejar o fer esport de ciutat a la població, i segueixen amb les seves guerres internes del si, però no, que si deixem..., o no deixem, en això estan les contradiccions polítiques, no és que serveixen les valoracions que puguin fer el col·lectiu científic. Davant dels centenars de consellers que tenen els polítics.

PP y C's aquests són els grans patriotes que voten a favor en la Comunitat Europea una esmena a favor dels països que neguen l'ajuda a Espanya. Moltes veus a Europa s'exclamen dels seus excessos en la gran quantitat de polítics que té, casos de corrupció política sense resoldre, comptant al Borbó, les retallades en sanitat i educació, els beneficis de la banca, cotxes, xofer i guarda esquena de tots ells i el balafiament de despeses que tenen tots en el seu conjunt de poder, etc. Es posa en contra del que sempre va defensar de cara a llevar-li el poder a un Govern anomenat de "Progrés, Ha, ha, ha"... Li lleva el suport acordat en l'Estat d'Alarma, amb la finalitat de desprestigiar al govern del PSoE, que ho han fet fatal i si ho fan pitjor (hi ha un nefast final) millor per al PP, com més gent mori, i la necessitat que pot passar una part del poble en l'econòmic, els afavoreix, el desprestigi serà major i així pensen que en les pròximes eleccions puguin guanyar, que al pas que anem es rumoreja que poden ser al gener del 21.
PSoE i Podem com a Govern de Progrés es diuen... Ha, ha, ha, pensen més en l'economia i en contra de les aspiracions de Catalunya i de les vides que es perden; que això també els afavoreix a liquidar als més vulnerables que cobren una pensió i que ja els costa pagar...
Pobreza Invisible
Ciutadans li dóna el suport al govern per a mantenir l'estat d'alarma, sembla una contradicció però no ho és, el mantindrien durant tota la vida des de la dreta a l'esquerra (vermella) i tots juntets amb l'extrema dreta per a controlar als independentistes catalans, i alguna cosa hauran pactat en benefici propri.
PNB es venen per un plat de llenties, sense vergonya..., pot ser que cobrin les llenties en diamants, que tot pot ser. Ningú dóna res per res i la dreta basca sempre treu benefici.
ErC després de portar al poble català a un referèndum d'autodeterminació "L'1-Oc. De 2017", que van confiar en aquest partit que va encoratjar durant anys a la independència i molts votants van rebre pals i impactes de bales de goma per la guàrdia civil i policia armada. En aquests dies de maig diuen de renunciar a la independència i pactar autonomia, el que ja tenien. Aquests i els seus amics comunistes sempre van ser uns traïdors. ErC republicans es diuen i Podem-Comuns de Podemos (comunistes), que s'agenollen davant de la monarquia putrefacta, que roba al poble tot el que pot, i Podemos en el govern mantenen la no compareixença del monarca de tot el que ens ha robat, com tots vosaltres, canviar-vos el nom d'ideologia cabrons, que feu pena.
J*Cat la dreta Catalana que mai va ser separatista i avui són els únics que queden, de moment i ho tenen molt cru.
CUP que diuen ser anti sistema i estan vivint del sistema..., i amb el sistema. Aneu amb el conte als nens fins que s'adormid.

Sé que l'escrit no deixen de ser les meves observacions, i d'una manera o d'una altra tots estem en el mateix sac i tots hem passat pel mateix (cinquanta dies, com en una presó), en la nostra generació és la primera vegada que tota la població fa el mateix amb matisos, uns el passen millor, uns altres pitjor, molts amb desesper i un record amarg dels quals hi han marxat sense poder-los acompanyar en l'últim sospir; i els culpables saben cuidar-se, a ells no els falta l'atenció mèdica i totes les proves per a conèixer la seva situació sanitària en la pandèmia, i la gran majoria de ciutadans del país i gràcies als polítics desconeixem la nostra salut perquè no disposem de proves per a tots i les màscares quirúrgiques que ens donen (una) serveixen de molt poc.

Per a sanitaris i població no hi ha per a tots, per a futbolistes, polítics i qui ho pot pagar sí i es fan totes les proves que siguin necessàries. I als que us agrada el futbol estareu contents, alguna cosa a celebrar, és el millor que ens podia passar...!

Salut i Anarquia

08921- Gramenet del Besòs (Barcelones)

Dissabte, 09 de maig de 2020

viernes, 1 de mayo de 2020

L'1 de Maig "confinats"


Manuel Valero


REIVINDICANT: L'1 DE MAIG "DIA DEL TREBALL".

I amb aquest escrit reivindico tot el meu respecte als lluitadors per la LLIBERTAT i que molts d'ells van deixar les seves vides per la defensa dels nostres drets, sempre trepitjats pels qui dominen el poder.

Aquest any 2020, des de casa (tancats com una presó) en Quarantena, i jo diria Cinquantena que és el que portem (de moment) per llei de "l'Estat d'Alarma" imposat pel govern, per la pandèmia d'un virus anomenat "Covid-19" i, estan demostrant ser uns inútils..., tots els que dirigeixen aquest país de pandereta ...


DES DE L'1 DE MAIG DE 1886, "DIA REIVINDICATIU".
En commemorar les protestes dels treballadors per les 8 hores de jornada i millores salarials que van posar fi a la vida de molts treballadors en les vagues i protestes.

El periodista Adolf Fischer, redactor de l'Arbeiter Zeitung, va córrer al seu diari on va redactar una proclama (que després s'utilitzaria com a principal prova acusatòria en el judici que el va portar a la forca) imprimint 25.000 octavetes.

La proclama deia:

Treballadors: la guerra de classes ha començat. Ahir, davant de la fàbrica McCormik, es va afusellar als obrers. La seva sang demana venjança!
Qui podrà dubtar, ja que els xacals que ens governen estan àvids de sang treballadora?
Però els treballadors no són un ramat de moltons. Al terror blanc responguem amb el terror vermell!
És preferible la mort que la misèria.
Si s'afusella als treballadors, responguem de tal manera que els amos ho recordin per molt temps.
És la necessitat el que ens fa cridar: A les armes!
Ahir, les dones i els fills dels pobres ploraven als seus marits i als seus pares afusellats, mentre que en els palaus dels rics s'omplien gots de vi costosos i es bevia a la salut dels bandits de l'ordre ...
Eixugueu les vostres llàgrimes, els que patiu!
Tingueu coratge, esclaus! Aixequeu-vos!

L'11 de novembre de 1887 es va consumar l'execució de 5 anarquistes:

George Engel, alemany, 50 anys, tipògraf.
Adolf Fischer, alemany, 30 anys, periodista.
Albert Parsons, nord-americà, 39 anys, periodista, Parsons tot i que es va provar que no va estar present en el lloc, es va lliurar per estar amb els seus companys i va ser jutjat igualmente.
August Vincent Theodore Spies, alemany, 31 anys, periodista.
Louis Lingg, alemany, 22 anys, fuster per no ser executat es va suïcidar a la seva cel·la.

A la presó 3 anarquistas
Samuel Fielden, anglès, 39 anys, obrer tèxtil, condemnat a cadena perpetua.
Òscar Neebe, nord-americà, 36 anys, venedor, condemnat a 15 anys de treballs forçats.
Michael Schwab, alemany, 33 anys, tipògraf, condemnat a cadena perpètua.

Vuit van ser els màrtirs de Chicago que davant la justícia dels amos, cinc van pagar amb les seves vides sent ajusticiats i aquesta és la reivindicació mundial de recordar-los i no amb manifestacions de festa com se sol fer, sinó seguint la lluita que ells van iniciar l'any 1886.
La vaga de la Canadenca a Barcelona (1919), que es contagia a una vaga general, i es van aconseguir les 8 hores de treball. El nostre país va ser el primer a aconseguir-ho per llei.

Els amos no paren d'ajustar el nus al coll a tot el poble, ho han fet sempre i continuaran fent-ho.

Pacte de Toledo (1995), que van participar tots els partits polítics, patronals i sindicats grocs "tots vividors de qui treballa". Van acordar les retallades de la Seguretat Social, que ells han desmantellat i van seguir durant anys robant a mans plenes, i pitjors condicions de vida a tots els treballadors.

Els vividors volen tornar a un altre pacte, que tots acceptessin i retallar de les despeses, fent la vida dels obrers més difícil, però també més dòcils (per no dir de xais), i callarem per por de perdre tots els privilegis..., (els que s'ho poden permetre), i són les quatre joguines o entreteniments que ens permeten, per tenir-nos controlats.

Vociferen massa els traïdors en aquests dies reivindicatius, els que diuen representar als treballadors, i són molt amics del poder que només es mouen pel premi que reben, i aquesta imatge diu més que cent paraules...!

Divendres l'1 de maig de 2020

Salut i Anarquia

martes, 31 de marzo de 2020

LA MAREA AZUL ... 7


                            L'avi Manel                                                   
NO ASUSTAROS... NO CONSIGO ANTICIPARME AL PRESENTE:

El día 2 de abril de 2020:
"DÍA MUNDIAL PARA LA CONCIENCIACIÓN DEL AUTISMO"

Está por llegar, faltan unos días y esta entrada en el blog está escrita "casi igual" como en años anteriores, 2014, 15, 16, 17, 18, 19 y 20, el cuarto año con un nuevo Secretario General de la ONU.
Más o menos podéis esperar lo mismo y valorar el presente en relación a los discursos de años anteriores de Ban Ki-Moon de (Corea del Sur, 2007-2016), con el nuevo secretario António Guterres de (Portugal, 2017-2020), discurso o mensaje del año 2020 pronunciado el día 30 de Marzo de 2020,  que será en todo lo que diga más de lo mismo "menos palabras y más hechos".
¿Qué esperamos del poder?. La Europa de las democracias y las libertades, masacrando a niñ@s y mayores en el éxodo de los refugiados en pleno siglo XXI, horrible..., semejante a todos los horrores cometidos en épocas anteriores de la historia en nuestro planeta Tierra, por los intereses de unos cuantos CANALLAS deshumanizados...!

Hoy, con una pandemia mundial por un virus desconocido. Para la ciencia Cobid-19, con millones de contagios en todo el mundo y centenares de miles de fallecidos. Y a día de hoy a tres meses de los primeros contagios  se sigue expandiendo como reguero de pólvora por todo el planeta...!!!

(Discursos: Desde el 2008 al 2017. Se encuentra en paradero desconocido)
Y tengo algunos sin enlace de 2014 a 2017
Año 2014
Este año, el Día Mundial de Concienciación sobre el Autismo nos ofrece la oportunidad de homenajear a las mentes creativas que poseen las personas con Trastornos del Espectro del Autismo (T.E.A.), y a renovar nuestro compromiso de ayudarles a que sean conscientes de su gran potencial. Valoro en gran medida mis reuniones con personas influenciadas por el autismo: padres, hijos, profesores y amigos. La fuerza que poseen es inspiradora y merecen recibir todas las oportunidades posibles para su educación, empleo e integración. Para obtener una medida del éxito de nuestra sociedad, debemos examinar hasta qué punto aquellos con diferentes habilidades, incluyendo a las personas con autismo, se integran en ella como individuos completos y valorados por el resto. La educación y el empleo son factores clave. Los colegios conectan a los niños con su comunidad. Los empleos conectan a los adultos con su sociedad. Y las personas con autismo merecen recorrer el mismo camino. Incluyendo a todos los niños con diferentes capacidades de aprendizaje tanto en las escuelas convencionales como en las especiales, podemos cambiar ciertas actitudes y promover el respeto. Creando trabajos adecuados para adultos con autismo, los integramos en la sociedad. En estos tiempos de limitaciones económicas, los gobiernos deben continuar invirtiendo en servicios que beneficien a personas con autismo. Al fortalecer estos servicios, estamos beneficiando a las actuales y a las futuras generaciones. Por desgracia, en muchas partes del mundo, a estas personas se les niega sus derechos humanos fundamentales. Deben luchar contra la discriminación y la exclusión. Incluso en lugares donde sus derechos están protegidos, deben pelear demasiado a menudo por tener servicios básicos. La Convención de Naciones Unidas por los Derechos de las Personas con Discapacidad nos proporciona un plan sólido para crear un mundo mejor para todos. El Día Mundial de Concienciación sobre el Autismo va más allá de intentar generar comprensión: es una llamada a la acción. Insto pues a todos aquellos interesados, a que tomen parte en promover el progreso apoyando los programas educativos, las oportunidades de empleo, y otras medidas que ayuden a percibir la visión que compartimos de UN MUNDO MÁS INCLUSIVO. Ban Ki-Moon

Año 2015
Otro bonito discurso del Secretario General de la ONU para 2015
Me siento enormemente animado por la creciente concienciación pública sobre los Trastornos del Espectro del Autismo y por el aumento de los servicios públicos para muchos de los afectados. El Día Mundial de Concienciación sobre el Autismo no solo fomenta un mayor entendimiento; también fortalece a los padres para buscar terapias de intervención temprana y hace un llamamiento a la completa integración de las personas con autismo en la sociedad. También invita a los legisladores a que animen a los colegios a abrir sus puertas a los alumnos con autismo. Con el apoyo adecuado, pueden - y deben - ser educados en el corazón de su comunidad. Ya es hora de que las personas con autismo tengan todavía más oportunidades de acceso y de trabajo.
Este año, estoy encantado de lanzar una forma de empleo llamado “Llamamiento a la Acción”, que invita a las empresas a asumir compromisos concretos para dar empleo a personas que están dentro del espectro del autismo. Animamos a los organismos públicos, grandes empresas y pequeños negocios a que echen un vistazo a la forma en la que perciben a la gente con autismo, a que dediquen un tiempo a aprender sobre esa condición y a que puedan crear oportunidades que cambien la vida de estas personas.
La gente con autismo posee un enorme potencial. La mayoría de ellos tiene extraordinarias habilidades visuales, artísticas o intelectuales. Gracias al uso y ayuda de las tecnologías, las personas no verbales con autismo son capaces de comunicarse y de compartir sus habilidades ocultas. Para crear una sociedad verdaderamente inclusiva, es fundamental reconocer el talento de las personas del espectro del autismo antes que centrarse en sus puntos débiles.
Incluso en aquellos lugares donde la concienciación del autismo está más avanzada, más del 80 por ciento de los adultos con autismo están desempleados. Por eso es tan importante que los empresarios entiendan sus habilidades únicas y a menudo excepcionales y que habiliten entornos de trabajo donde estas personas puedan destacar.
Esta importante misión solo puede cumplirse con una formación profesional apropiada y un nivel de apoyo adecuado a lo largo del proceso de contratación que permita a la gente integrarse con éxito en la población activa de todo el mundo.

La Asamblea General de Naciones Unidas ha hecho un llamamiento a un mayor acceso y oportunidades para las personas con autismo. Al declarar el 2 de abril como el Día Mundial de Concienciación sobre el Autismo, la Asamblea también reclamó formación para los trabajadores de la administración pública, proveedores de servicios, cuidadores, familias y personas no profesionales para que apoyen la integración de las personas con autismo en nuestra sociedad, y que así puedan darse cuenta de todas sus posibilidades. En el Día Mundial de Concienciación sobre el Autismo, unamos nuestras fuerzas para crear las mejores condiciones posibles para aquellas personas con autismo, para que puedan hacer su propia contribución a un futuro que sea justo y sostenible para todos. 
Ban Ki-Moon


Año 2016
El mismo secretario General de la ONU para 2016.
La comunidad internacional está abordando el desafío de hacer realidad los Objetivos y metas ambiciosos y universales plasmados en la Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible. La participación en pie de igualdad y la activa intervención de las personas con autismo serán esenciales para lograr las sociedades inclusivas contempladas en los Objetivos de Desarrollo Sostenible. El autismo, que es una condición permanente que afecta a millones de personas en todo el mundo, no está bien comprendido en muchos países y en demasiadas sociedades se excluye a las personas con autismo. Estas actitudes, además de constituir una violación de los derechos humanos, suponen una enorme pérdida de potencial humano. He sido testigo personalmente tanto del dinamismo como del ahínco de las personas con autismo. A principios de este año, tuve el honor de mantener un diálogo con un joven con autismo en la Sede de las Naciones Unidas, en Nueva York. En particular, me impresionó su enfoque innovador de la cuestión de cómo podemos hacer realidad los Objetivos de Desarrollo Sostenible. Las personas con autismo poseen naturalmente una amplia gama de competencias y manifiestan diversas esferas de interés, pero todas ellas comparten la capacidad de hacer de nuestro mundo un mundo mejor. Las Naciones Unidas se enorgullecen de promover el movimiento de concienciación sobre el autismo. Los derechos, las perspectivas y el bienestar de las personas con autismo, y de todas las personas con discapacidad, son parte integrante de la Agenda 2030 y de su compromiso de no dejar a nadie atrás. La transición a la edad adulta es especialmente delicada. Soy un firme defensor de la movilización de los jóvenes del mundo para que contribuyan a construir nuestro futuro colectivo; por ello, insto a las sociedades a que inviertan más recursos financieros para que los jóvenes con autismo puedan formar parte del histórico impulso de progreso de su generación. Este año se cumple el décimo aniversario de la Convención sobre los Derechos de las Personas con Discapacidad. En este Día Mundial de Concienciación sobre el Autismo, insto a que se promuevan los derechos de las personas con autismo y se asegure su plena participación e inclusión, como miembros valiosos de nuestra tan diversa familia humana, para que puedan contribuir a crear un futuro de dignidad y oportunidad para todos. Ban Ki-Moon
Año 2017 
Otro mensaje de un nuevo Secretario General António Guterres en el Día Mundial de Concienciación sobre el Autismo.
En este Día Mundial de Concienciación sobre el Autismo, ayudemos todos a cambiar las actitudes hacia las personas con autismo y a reconocer sus derechos como ciudadanos, que, igual que todos los demás, tienen derecho a reivindicar esos derechos y a tomar decisiones sobre su vida de acuerdo con sus propios deseos y preferencias. Renovemos también nuestra promesa grabada en la Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible de no permitir que nadie se quede atrás y de asegurar que todas las personas puedan contribuir como miembros activos a formar sociedades pacíficas y prósperas. Como se señala en la Convención de las Naciones Unidas sobre los Derechos de las Personas con Discapacidad, la capacidad jurídica y el igual reconocimiento como personas ante la ley son derechos inherentes de los que las personas con autismo gozan en igualdad de condiciones con los demás miembros de nuestras sociedades. En el ejercicio de esos derechos y de su libertad de tomar sus propias decisiones, asegurémonos de que ponemos a la disposición de las personas con autismo las facilidades y el apoyo necesarios. Con acceso al apoyo que necesitan y elijen, las personas con autismo estarán empoderadas para hacer frente a los principales hitos de la vida de todas las personas, como decidir dónde y con quién desean vivir, si se casan y fundan una familia, qué tipo de trabajo desean desarrollar, y cómo gestionar sus finanzas personales. Cuando gocen de igualdad de oportunidades para ser autosuficientes y tomar sus propias decisiones, las personas con autismo estarán empoderadas para contribuir de manera más intensa y positiva a nuestro futuro común.
António Guterres
Enlaces: 2018 - 19 - 20
https://autismodiario.org/2018/03/29/mensaje-del-secretario-general-de-la-onu-en-el-dia-mundial-de-concienciacion-sobre-el-autismo-2018/ 

https://autismodiario.org/2019/04/01/mensaje-del-secretario-general-de-la-onu-en-el-dia-mundial-de-concienciacion-sobre-el-autismo-2019/#comments),

(pronunciado, día 1 de abril)

https://autismodiario.com/2020/03/31/mensaje-del-secretario-general-de-la-onu-en-el-dia-mundial-de-concienciacion-sobre-el-autismo-2020/?fbclid=IwAR07oVLy1vmTYV-4WIZchYxPbRsWuYXkvCQdrf3mfArHJGbESWdoW5_QV-

(pronunciado el 30 de marzo)


Y podeis comprobar los derechos que no cumplen, con discursos de muy buenas intenciones en el tema de la inclusión de parte de la ONU.

                                                               
Si no fueran políticos nos harían pensar que las palabras que usan las sienten de verdad, como si padecieran situaciones parecidas a cualquier familia que padezca de TEA y otras patologías.

El 2 de abril está puesto por la ONU como Día Mundial de Concienciación sobre el Autismo, un día del año..., cómo todos los días que tenemos algo que celebrar, recordar, sentir o en este caso "Concienciar" y un largo etcétera de 365 días y empezamos de nuevo con otro año, sin que se cumplan los derechos que por ordenamiento jurídico les corresponde.

Dicho día toca sobre el TEA, es posible que yo este más sensibilizado con el tema al ser abuelo de dos nietos con autismo y mi lucha continua sin fin (también este día) y todos los días del año, por el reconocimiento, concienciación, apoyo, solidaridad, empatía, diversidad e inclusión de todos los que padecen o no una discapacidad.

Se que grandes organizaciones siguen día a día todos los acontecimientos (tal cual) les puede interesar; muchas de las veces hay oscuros de intereses difíciles de explicar.

Y lo creo a medias... Qué por estar a la vista de cualquiera persona en el cambio de iluminación de Grandes Monumentos del Planeta (de color Azul, el día 2 de abril, por la "Concienciación Mundial del Autismo") y que ayudan a expandir los diferentes "temas" entre toda la población al ser muchos de estos casos totalmente desconocidos en una mayoría de la población, y sigue el desconocimiento de quienes no lo padecen en todas estas "causas" con la repercusión en la "pretendida solidaridad" al ser poco efectivas, y son muy pocas las personas que toman conciencia, cuando pasa a ser en la practica diaria un día del año para cada "tema", y no nos damos cuenta que muchas de las veces son por "intereses" como  reclamo a la "Sociedad de Consumo", creando “eso si..., y es lo que ellos dicen... "Crear conciencia sobre cualquier discapacidad", y la verdad es otra...!. ¡Qué sólo una minoría logra conocer, o tan solo poder sentir "empatía" hacia quienes lo padecen, añadiendo un valor humano que todas las persona deberían sentir ante cualquier tema de injusticia social y en la discapacidad, que precisamente  los que nos niegan derechos no lo necesitan, al tener todas sus necesidades cubiertas con sus astronómicos salarios y lo que nos roban...!

Y es tanta la repetición cada día de un tema diferente que la población en general “pasa del tema..., si no lo vive” y demasiadas concienciaciones para poder asumir en un cerebro humano.

Está muy bien que se preocupe la Convención de Naciones Unidas por los derechos de las Personas con Discapacidad (artículo 24 Educación), escojo este por ser para el autismo uno de los artículos más importantes, al ser la "Escuela Inclusiva" factor imprescindible para ell@s.


Enlace:
Artículo 24 - Educación

Dictado de conformidad,  13 de diciembre de 2006.
Texto: Comprobar y Ratificar, 30 de marzo de 2007.


Enlace:

Actualmente año 2014, el Tribunal Constitucional dicta sentencia contra esta ley a la exclusión y segregación social a un niño llamado Daniel por tener autismo, de la comunidad Castilla León y se dice que esta sentencia creará jurisprudencia y en el mismo caso se encuentra Rubén con síndrome de down, en la misma comunidad y de otros niñ@s en las mismas circunstancias en todo el país.
¿De qué sirven las leyes si las dan o las quitan a su antojo?.

Y de todos aquellos que tienen en sus manos el poder de dar paso a que muchos Monumentos de todo el Mundo se iluminen de azul en este día. ¿Qué intereses concretos les motiva?, por poner un ejemplo la torre Agbar de Barcelona, un símbolo del poder establecido, como todos los grandes monumentos de estados..., de ayuntamientos..., de multinacionales..., de bancos, etc., etc...!

Y pido desde mi humilde opinión que reflexionéis; que todo el movimiento está muy bien por dar difusión a los diferentes temas.
Y quiero recordaros que los auténticos merecedores “AL MERITO DE HEROINAS" en la Concienciación Mundial sobre cualquier discapacidad, es obra, sobre todo de las MADRES  y PADRES, Familiares, Amigos y los buenos y desinteresados Profesionales que no esperan nada a cambio en su esfuerzo de dar a conocer el Autismo y otras patologías en su (invisibilidad) todos  los días del año.

El mundo no cambia, las necesidades extremas se acentúan, cada vez hay más niñ@s que pasan hambre y enfermedades, niñ@s con discapacidades que no reciben ayudas de parte de las administraciones y retornando a la ONU que con tantos buenos discursos de intenciones y que nunca cumplen como ordenamiento jurídico en nuestro país y (sólo son palabras), año tras año, cada vez son más las necesidades y se acentúan las diferencias entre pobres y ricos.

Siendo las clases dirigentes las que con su poder y dinero podrían solucionarlo y que nunca solucionan (mirar hacia atrás) y (no os canséis), que nunca lo solucionaran, sólo miran por su interés personal al no carecer de nada, parece que al ser humano sólo le da la felicidad el poder y dinero; y los demás sólo demandamos el derecho de tener el mínimo necesario como primera necesidad para vivir una vida con dignidad... y hasta esto nos lo niegan...!

Con días conmemorativos, discursos y buenas palabras no se solucionan los problemas que arrastran la inmensa mayoría de la población mundial...!!!

 L'avi Manel  #YOSOYAUTISTA

31/03/2014
31/03/2015
31/03/2016
24/03/2017
24/03/2018
29/03/2019
31/03/2020