miércoles, 8 de enero de 2020

Dogmatisme Polític

Manuel Valero

Duel a Garrotades   (Francisco de Goya)

Referent a Donalds Trump, Ali Khamenei o Manuel Marchena.

L'assassinat d'un general de l'Iran pels Estats Units bombardejant diversos cotxes des d'un Dron on es trobava el general i el seu seguici. Un de tants fets reprovables de genocidi i com qualsevol altre per molt anònim que sigui estic personalment en contra d'un acte de violència contra un ésser humà, i els governs practiquen el terrorisme d'estat amb tot el seu poder, ja que compten amb una poderosa tecnologia en armes per matar i destruir els seus possibles enemics sense tacar-se de sang, en aquest cas amb avions no tripulats i dirigits des d'una base,  podent arribar a qualsevol lloc del planeta.
Aquesta entrada segons la meva opinió és fer comparacions de poder d'una República Constitucional, Democràtica i Representativa com es diu dels Estats Units d'Amèrica, (la potència militar més gran del món, l'Imperi de segle XXI). 
El president ostenta el títol de Comandant en Cap de les forces armades. (Republicà ..., o dictador ..., com Julio Cèsar de l'antic Imperi Romà).

Iran denominada com un país Presidencialista i Teocràtica, molt  semblant a la nostra Espanya, el Rei no governa ho fan els seus adeptes  Jutges, Clero, Militars, Partits de dretes i esquerres camuflats  amb les   idees   de  la rància burgesia  i  la   major  part  dels  mitjans   de  comunicació, fan una    Monarquia Parlamentària i Democràtica i sembla que també Teocràtica.

A través de les imatges en televisió de la notícia de l'atemptat i la protesta per part de l'Iran (República Islàmica). Representants del govern de la nació amb el seu president Hassan Rohani (clerge) i, on en lloc preferent i assegut  es troba el aiatol-là Ali Khamenei cap de la religió Islàmica xiïta i líder suprem de l'Iran, les seves decisions són (el senyal de Déu), segons les creences religioses d'una majoria del seu poble. El líder Suprem del país és el responsable de les polítiques generals de l'estat, és Comandant en cap de les forces armades i controla tot el poder de l'Estat, té el poder de designar i acomiadar els caps del poder judicial i designa el president de Tribunal Suprem
Dotze membres formen el Consell de Guardians, sis dels quals són clergues designats pel líder actual com supervisor dels candidats presidencials al parlament i actua com a cambra alta.
El sistema polític és una Democràcia Presidencialista i Teocràtica governada pel "líder suprem" autocràtic. 
S'ha descrit al règim iranià com autoritari causa de la falta de llibertats i els abusos contra els drets humans.

La dictadura a Espanya (1936-1975) del resultat del cop militar contra la II República i de la mort del
dictador, Joan Carles I va ser proclamat rei l'endemà passat, com a hereu del dictador feixista i havent-hi jurat les lleis fonamentals del franquisme. Convertint-se el país de la nit al dia d'una dictadura a una monarquia parlamentària. 
La transició a la democràcia amb un President falangista que van mantenir els poders fàctics del franquisme, amb l'aprovació de la constitució que van acceptar i van col·laborar els vençuts republicans PSOE, PC, ERC i altres, acceptant al Rei de totes les estructures feixistes i no es va practicar cap reforma com la Militar, el Consell General de Poder Judicial, etc., etc., i demanar responsabilitats a tots els coneguts genocides de la guerra civil i el reconeixement de la memòria dels que van ser assassinats injustament.

Un Rei que s'inclina davant d'un cardenal en un estat aconfessional (la dinastia borbònica, el pitjor del pitjor), com a cap de govern a perpetuïtat a través dels seus descendents, un Congrés votat pels ciutadans en eleccions generals cada quatre anys i constituït el Congrés es vota al President, aquest designa un Govern de ministres i el Senat que per obra (de l'encantament) són de majoria franquistes, gràcies a PP i PSOE.
Qui està sobre tots ells, és la justícia dogmàtica que imparteix l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem en el seu criteri feixista-religiós i de suport a les antigues castes dominants. Les arrels del poder "Absolutista" d'un règim polític durant segles s'han fet tan resistents i profundes que marca la divisió de les dues Espanyes.
La comunicació a través d'Internet han augmentat les notícies trucades (postveritat), mentides pensades per aconseguir un fi (una mentida repetida mil vegades es converteix en una veritat) Goebbels, per poder manipular a les masses que no tenen interès d'estar ben informada i accepten qualsevol dogma que reforça el poder dels que les promulguen.
Mai com ara, en el temps present que ens ha tocat viure i pel tema Català les clavegueres de l'estat estan desprenent tant tuf d'injustícies (semblant al període de la Inquisició), condemnen els que no pensen com ells, (contra els opositors independentistes) i als fets..., amb la petició d'un referèndum que pugui decidir la independència de Catalunya com República, i que acabés per sempre amb una monarquia corrupta de tots els que la sustenten.

No hi ha separació de poders entre el govern i la justícia pel que no es pot denominar a Espanya com un país Democràtic. El 1978 es va incorporar a la Comunitat Econòmica Europa i l'estat es passa per darrere totes les resolucions dels tribunals de Justícia d'Europa i Assemblea General de l'Eurocambra, sense fer cas de qualsevol requeriment per la majoria d'estaments Europeus.
Hi ha un Líder intocable en aquest país, com n'hi ha a l'Iran i en qualsevol país del planeta i al nostre li toca al Poder Judicial, com a president Carlos Lesmes, i en el cas de jutjar als opositors de Catalunya al magistrat Manuel Marchena (la veu de la justícia) unànime en el conjunt de l'Audiència Nacional de culpables per sedició, sentència partidista de les castes dominants que no volen perdre els seus privilegis.
Interpretar a Catalunya (Valero)  F. de Goya
Aquest país no canviarà mai, la justícia no és igual per a tothom. I el govern de la nació està per sota, i a les ordres de tots aquests elements i en el seu conjunt viuen com a Reis.

Les últimes eleccions de la II República es va formar el primer govern d'una coalició d'esquerres, el febrer de 1936, cinc mesos després, al juliol cop militar feixista contra la decisió votada pel poble, tres anys de guerra civil i una dictadura de 1939 a 1975, i continua el 2020...

Salut i anarquia

08 gener 2020