"L'Estaca" de Lluís Llach

Manuel Valero                                                     

Cançó de 1970 en ple règim totalitari en una dictadura feixista, i "L'Estaca" va ser una cançó que va calar en el poble com a "símbol" de protesta de l'època per fer caure el règim franquista que no vam poder aconseguir, el dictador va morir de vell deixant el seu mandat (lligat i ben lligat), i com a herència una monarquia imposada per la constitució feta a mida del règim pels traïdors i vençuts de la guerra cívil i els feixistes de sempre ..., els mateixos que ara ...!

I el poble continua cantant "L'Estaca" en moltes manifestacions en contra de la monarquia, demanant drets a poder decidir, llibertat i democràcia ... 

Qui podia pensar que 49 anys després es pogués cantar a Madrid per una manifestació de ciutadans majoritàriament desplaçats de Catalunya i de la resta d'Espanya (100.000 més-menys) a la plaça de la deessa Cibeles "lloc de trobada dels aficionats futbolers merengues ". ¡Quan guanya algun trofeu, és on ho celebren ...!

I en aquesta ocasió ha estat una manifestació de catalans per la llibertat de presos polítics, república, independència i al crit de llibertat ... Es va cantar "L'Estaca" pels manifestants al mateix cor del règim del 78. L'esquerra Podem, IU i els sindicats majoritaris no se'ls va veure per cap costat. Amb cabreig de molts i sobretot del tri-feixisme. Crec que van tenir mal de panxa.

El vicepresident Mauri d'Òmniun Cultural en el seu discurs i apel·lant a la justícia universal ... 

L'1-Oc. va fer tremolar els fonaments del Règim de 78, va fer referència a Camacho en el seu discurs i la Pasionaria que va dir a les brigades internacionals. "Vosaltres sou la llegenda, exemple de solidaritat i democràcia" ... Suposo que coneix la història i hi ha milers d'exemples de persones amb una moral més ferma ...

I també té una frase molt famosa i aquesta la poso jo. "Prefereixo morir dempeus que viure sempre agenollat"... I no entenc el perquè es van vendre al Règim de 78, Felipito, Pasionaria, Alberti, Carrillo, Camacho, etc., etc., van ser diputats al Congrés ... Què..., va ser per la cadira i els privilegis ...?. Hi va haver terrorisme d'estat, tortures i assassinats d'innocents i aquesta esquerra venuda va continuar amb els seus privilegis... Sense dir res...

No m'oblido de tots els polítics de Catalunya que heu estat col·laborant 49 anys amb el règim que ens esclavitza i continuarà fent-ho. I havent estat tan corruptes com tots. 

Continueu pensant en seguir formant part del mateix règim i com sempre l'únic que feu és parlar al congrés ..., això és fàcil ningú et pega un pal a les costelles, i sempre sereu minoria i part del Govern del país i crec que teniu la resposta molt clara, ni República ni Independència, el màxim l'Estatut i retocat.

No somiar desperts, la Independència pot arribar d'altres camins, mai ho aconseguireu formant part de les institucions del seu estat.

Com a polítics i la pròpia història ho demostra "pensava" que el teníeu més que après ...!

I com polítics mai deixareu de xuclar de la mamella ...!

Salud y anarquia

18 de marzo de 2019

Lluís Llach

Any de publicació: 1970

Lletra de la cançó                                               

L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal,
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l'estaca
a on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en                        
mai no podrem caminar!

Si estirem tots ella caurà                            
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar.

Però Siset, fa molt temps ja
les mans se'm van escorxant
i quan la força se me'n va                          
ella es més forta i més gran.

Ben cert sé que està podrida
i és que, Siset, pesa tant
que a cops la força m'oblida,
torna'm a dir el teu cant

Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar.

L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se'l va emportar,                    
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.

I, mentre passen els nous vailets,
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer que em va ensenyar.

Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar.

Compositors: Lluis Llach